Diferència entre revisions de la pàgina «Nomenclatura binomial»

m
Etiquetes: des de mòbil via web per a mòbils Advanced mobile edit
 
== Nomenclatura binomial en zoologia==
Un cop es va adoptar majoritàriament per la comunitat científica el sistema de nomenclatura proposat per Carolus Linnaeus al {{segle |XVIII}}, la descripció de noves espècies de forma desordenada i sovint unilateral per part dels científics comportà la descripció per duplicat d'algunes espècies, la descripció com taxons diferents de cada sexe d'una mateixa espècie la consideració per separat dels individus adults i joves i altres vicissituds que van fer palesa la necessitat de regulació de la nomenclatura científica. Per contra, alguns autors, com el comte de Buffon (1707-1788) i François Levaillant (1753-1824), no van acceptar el sistema linneà.
 
L'any 1842, un grup d'acadèmics -liderats−liderats pel zoòleg britànic Hugh Strickland i entre els quals s'hi comptaven Charles Darwin i Richard Owen-Owen− van presentar a la British Association for the Advancement of Science l'obra ''Series of Propositions for Rendering the Nomenclature of Zoology Uniform and Permanent''. Aquest codi, també conegut com el British Association Code o Stricklandian Code, adoptà com a punt de partida la dotzena edició del ''Systema naturae'' de Carolus Linnaeus (1766) i s'estengué ràpidament entre la comunitat científica d'Europa i Amèrica durant la segona meitat del {{segle |XIX}}.
 
Al Cinquè Congrés Internacional de Zoologia (Berlin, 1901), considerantes va considerar com a punt de partida la desena versió de ''Systema naturae'', s'aprovaren les Règles Internationales de la Nomenclature Zoologique (1905), que constituïren el primer recull formal de normes de nomenclatura zoològica. L'evolució constant de la definició de les espècies i les noves tècniques d'estudi han fet que la seva regulació també evolucionés paral·lelament amb la incorporació de noves normes i recomanacions de nomenclatura per tal de corregir-ne les disfuncions. Actualment, és vigent el Codi Internacional de Nomenclatura Zoològica, que comprèn el conjunt de normes i recomanacions adoptades al Congressos Internacionals de Zoologia i per la Unió Internacional de Ciències Biològiques el 1973. La Comissió Internacional de Nomenclatura Zoològica (ICZN), formada per experts zoòlegs i taxònoms, vetlla per la correcta conservació i difusió del codi del sistema de nomenclatura binomial en la Zoologia i l'any 1999 publicà la quarta edició del Codi Internacional de la Nomenclatura Zoològica. Al Codi s'hi recullen les normes genèriques i específiques, algunes de les quals s'han utilitzat històricament per a la definició des noms científics de les espècies. Per exemple, per defecte s'accepta el primer nom donat a una espècie després de l'1 de gener de 1758 (principi de prioritat) i en cas de sinonímia es fan prevaldre els noms que gaudeixin de més tradició i popularitat entre la comunitat científica. Un nom científic només pot ser modificat per la ICZN en casos especials com, per exemple, que indueixi a confusió. Totes les modificacions hauran de ser sempre coherents amb la regulació de la ICZN, que homogeneïtza minuciosament tant la forma com el contingut dels noms.
 
Els '''homònims''' no són acceptats al regne animal: el nom genèric ha de ser únic i genuí en el sistema de classificació i no es pot repetir en cap cas; si això s'esdevé, s'ha d'anomenar de nou. Sí que s'accepten els sinònims (dos noms diferents per a una mateixa espècie) en casos especials i sempre s'han d'indicar convenientment segons la fórmula ''Rallites'' (syn. ''Porzana''). També s'accepten els '''tautònims''' (un mateix nom per gènere i espècie), que generalment són conseqüència de la modificació del gènere d'una espècie i de l'aplicació de la norma segons la qual no es pot modificar mai l'epítet específic. En són exemples, ''Oenanthe oenanthe'' i ''Oriolus oriolus''. Per contra, en la classificació botànica estan prohibits els tautònims.
 
La primera espècie descrita dins un determinat gènere és considerada l'espècie tipus i, generalment, la resta d'espècies incloses hi han de ser similars. Un exemple de la tasca de revisió constant, del respecte a les normes estrictes del [[Codi Internacional de Nomenclatura Zoològica]] (ICZN) i de l'esmena d'imprecisions, és el de ''Sylvia ruppeli'' descrita per Temminck el 1823 en honor a Wilhelm Peter Eduard Simon Rüppell (1794-1884). Aquest taxó manté aquesta ortografia i no s'accepta ''Sylvia rueppelli'' perquè l'autor en va establir l'epítet específic intencionadament a partir de la veu francesa ''bec-fin Ruppel'', tot i que d'altres espècies anomenades en honor al mateix naturalista alemany presentin la forma llatinitzada de Rüppell com és el cas de ''Gyps rueppellii'' (Brehm, A.E., 1852). El nom d’unad'una espècie s’has'ha de pronunciar en la seva forma llatinitzada, excepte en el cas d'aquelles espècies que estiguin dedicades a una persona, quan s'ha de pronunciar en la llengua pròpia de la persona homenatjada.
 
En el cas concret de les aus, l'[[Association of European Records and Rarities Committees]] (AERC) vetlla a nivell europeu per la correcta aplicació de la nomenclatura zoològica en les espècies d'ocells. Anualment genera recomanacions taxonòmiques que inclouen tant revisions d'espècies europees com canvis en la seva nomenclatura.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Crochet|nom=P. A. et al.|article=|publicació=AERC TAC's taxonomic recommendations|url=|data=2012|pàgines=}}</ref> Les societats rnitològiquesornitològiques de referència de cada país, com l'Institut Català d'Ornitologia (ICO) i la Sociedad Española de Ornitología (SEO/Birdlife), n'adopten les recomanacions i les apliquen en les seves publicacions i estudis.
 
Les normes de nomenclatura regeixen com s'anomenen les plantes (inclosos els fongs i els cianobacteris), les cultivars, animals, bacteris i virus. Aquestes normes difereixen entre elles. El ''[[Codi Internacional de Nomenclatura d'algues, fongs i plantes]]'' (ICBN) no permet la [[Tautònim|tautonomia]], mentre que el [[Codi Internacional de Nomenclatura Zoològica]] (ICZN) per a animals sí. S'ha provat d'impulsar un codi general anomenat BioCode que unificaria i substituiria tots els altres, però també s'està discutint la possibilitat d'un PhyloCode o codi filogenètic que anomenaria totes les espècies i grups filogenèticament.<ref>{{Ref-web|url=https://www.ohio.edu/phylocode/|títol=The PhyloCode|consulta=2017-02-23|nom=Philip D. |cognom=Cantino,|nom2= Kevin de|cognom=de Queiroz|llengua=anglès|editor=Ohio University|data=}}</ref>
 
== Origen dels noms ==
100.965

modificacions