Borís Godunov: diferència entre les revisions

'''Borís Fiódorovitx Godunov''' ({{lang-ru|Бори́с Фёдорович Годуно́в}}) (c. [[1551]] - [[23 d'abril]] [{{mida|[[13 d'abril]] en el [[calendari julià]]}}] de [[1605]]) fou el regent de [[Rússia]] des de [[1584]] a [[1598]], quan passà a ser [[tsar]] de Rússia del [[1598]] al [[1605]].

Borís va ser el membre més famós d'una antiga i ara extinta- família russa d'origen [[Tàtars|tàrtar]], que havien migrat des de l'[[Horda d'Or]] a [[Kostromà]] a principis del {{segle |XIV}}. La carrera de serveis de Boris va començar a la cort d '[[Ivan IV de Rússia|Ivan el Terrible]]. És esmentat el [[1570]] per haver pres part en la campanya de Serpeisk com a arquer de la guàrdia. L'any següent, es va convertir en membre de la temuda Opríchnina[[Oprítxnina]].

El 1571 va consolidar la seva posició a la cort mitjançant la seva unió amb Maria, la filla del favorit d'Ivan IV [[Maliuta Skurátov]]. El [[1580]] el tsar va elegir Irene, la germana de Borís, per ser l'esposa del seu fill el tsarèvitx Teodor, de 14 anys, moment en el qual BorisBorís va ser elevat al rang de [[boiar]]. En el seu llit de mort Ivan va designar un consell format per BorisBorís, [[Teodor Nikítitx Romànov]], i [[Vassili Xúiski]] juntament amb altres Romànov, com a guardes i consellers del seu fill i successor, [[Teodor I de Rússia|Teodor I]], que malgrat els seus 27 anys, no era molt intel·ligent i a més era summament malaltís. «Ell es refugiava en la religió per protegir-se dels perills palatins, i tot i que el seu poble l'anomenava sant, al mateix temps reconeixien que no tenia el tremp necessari per governar el seu poble».

Tot i així, el Consell, en breu temps després de la mort d'Ivan, va mudar a Dmitri juntament amb la seva mare Maria NagayaNagaia a Uglich[[Úglitx]], a uns 190 quilòmetres de Moscou. Dmitri mor en aquest lloc al cap d'alguns anys a l'edat de 10 anys (1591). Xúiski encapçala una missió oficial per determinar les causes de la seva mort, i el veredicte oficial és que el nen es va tallar la gola durant un episodi [[epilèptic]]. La vídua d'Ivan va denunciar que el seu fill havia estat assassinat per agents que responien a Godunov. Mai es va poder establir la culpabilitat de Godunov i poc temps després la mare de Dmitri va ser obligada a prendre els hàbits.

El regnat de Teodor va començar amb una revolta a favor de l'infant tsarevitx Dmitri, el fill de la cinquena dona d'IvánIvan, Maria NagayaNagaia, la que va acabar amb el desterrament del tsarevitx i de la seva mare i familiars, ala seula seva recluimentreclusió a UglichÚglitx. En ocasió de la coronació del tsar el 31 de maig, de 1584, BorisBorís va obtenir honors com a part del consell de cinc homes, amb tot ell va dur a terme el segon lloc durant el curs de la vida de l'oncle del tsar Nikita RománovichRomànovitx, que al morir, a l'agost, el va deixar sense un rival seriós.

Una conspiració en contra per part de tots els altres [[boiar]]s importants i el [[metropolità]] Dionís II, que buscava trencar el poder de Borís mitjançant el divorci del tsar de la germana de Godunov, va acabar en el càstig o la caiguda en desgràcia dels membres del complot. El poder de Godunov va créixer fins a ser omnipotent. La direcció dels assumptes del regne va passar completament al seu control, i ell es relacionava amb els prínceps estrangers com un d'ells.

Borís va fomentar el comerç dels mercaders anglesos amb Rússia, en ser exceptuats del pagament d'impostos. Va civilitzar les fronteres del nord-est i sud-est de Rússia en construir nombroses ciutats i fortaleses per mantenir sota control a les tribus tàtares. Entre aquests pobles es trobaven [[Samara]], [[Saràtov]], [[Vorónej]], [[Volgograd|Tsaritsin]], i altres poblats més petits. També va fomentar la recolonització de [[Sibèria]], que s'havia sortit de la influència de Rússia, i va ordenar la fundació de nombrosos assentaments, inclòs [[Tobolsk]] entre d'altres.

Durant el seu govern, l'[[Església Ortodoxa Russa]] va rebre el seu patriarcat, la qual cosa la va equiparar amb les antigues esglésies orientals i l'emancipar de la influència del [[patriarca de Constantinoble]]. Aquesta reforma va significar complaure al tsar regnant, ja que Teodor tenia grans interessos en els assumptes de l'Església.

La seva reforma domèstica més importimportant va ser el decret de 1587 que va prohibir als camperols canviar-se d'un senyor a un altre, de manera que van quedar adherits a la terra. L'objecte d'aquesta ordenança era assegurar ingressos, però això va conduir a la institució de la [[Servitud a Rússia|servitud]] en la seva forma més molesta.

En morir el tsar [[Teodor I de Rússia|Teodor]] ([[7 de gener]] de [[1598]]) sense deixar descendència, l'ambició i l'instint de supervivència van empènyer a Boris a apoderar-se del tron. De no haver pres aquesta iniciativa, és probable que, en el millor dels casos, la seva destinació hagués estat quedar confinat en un monestir. La seva elecció va ser proposada pel patriarca Job de Moscou, qui tenia la convicció que Boris posseïa les qualitats apropiades per poder governar enmig de les extremes dificultats de la situació existent. No obstant això, Borís, solament acceptaria el tron quan l'hi oferís lael Zemsky[[Zemski Sobor]], o l'assemblea nacional, que es reuní el 17 de febrer, i que el trià per decisió unànime el 21 de febrer. L'1 de setembre BorisBorís va ser coronat tsar en una cerimònia solemne.

Durant els primers anys del seu regnat va gaudir de molta popularitat, va governar sàviament i va establir un clima de prosperitat. Borís va entendre la necessitat que tenia Rússia de créixer i arribar a el progrés intel·lectual existent a Europa, i per això va fomentar nombroses reformes socials i educatives. Va ser el primer tsar que va importar gran quantitat de mestres estrangers, el primer a enviar joves russos a rebre educació en altres països, i el primer a permetre que es construïssin esglésies [[Luteranisme|luteranes]] a Rússia. Després de guanyar la [[guerra russo-sueca (1590-1595)|guerra russo-sueca]], va veure la necessitat de crear un acord sobre la [[Mar Bàltica]] i va intentar annexionar-se [[Livònia]] mitjançant gestions diplomàtiques. Va conrear bones relacions amb els països escandinaus, amb l'objectiu de fomentar llaços de sang amb les cases reials d'aquests estats, i així augmentar la dignitat de la seva pròpia dinastia.

Indubtablement Borís va ser un dels més grans tsars de Rússia. Però les seves enormes qualitats es van veure opacades per la seva personalitat desconfiada, que feia que li fos impossible tractar de forma cordial a aquells que l'envoltaven. La seva por a possibles pretendents al tron el van induir a prohibir que alguns dels més importants boiars contraguessin matrimoni. També va promoure l'existència d'informants i va perseguir als sospitosos prenent com a referència una suposada "informació" obtinguda per aquells mitjans. La [[Dinastia Romànov|família Romànov]] va sofrir especialment a causa d'aquest comportament. Tampoc no va acceptar una unió personal que li va proposar en 1600 una missió diplomàtica encapçalada per Lew Sapieha de la [[Confederació de Polònia i Lituània|Mancomunitat de Polònia-Lituània]]. Borís va morir el [[13 d'abril]] de [[1605]], d'un aturada cardíaca després d'una perllongada malaltia, el seu fill, [[Teodor II de Rússia]], el va succeir durant uns pocs mesos i després va ser assassinat, igual que la seva vídua, per enemics dels Godunov a Moscou el 10 de juny/20 de juliol de 1605. El seu fill primogènit IvánIvan havia nascut enel 1587 i va morir enel 1588, i la seva filla [[Ksénia Godunova de Rússia|XèniaKsènia]], nascuda el 1582, va ser compromesa amb Johann de Schleswig-Holstein, nascut el [[9 de juliol]] de [[1583]] però ell va morir el [[28 d'octubre]] de [[1602]] poc temps abans d'anunciar el seu casament, ella va morir soltera el [[30 de maig]] de [[1622]] i va ser enterrada en elal Monestir de Santa Trinitat.