Arquitectura: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles
m Plantilla
Línia 22:
El [[segle XIX]], [[John Ruskin]], crític d'art [[Anglesos|anglès]], va publicar ''Set Llums de l'Arquitectura'' (1849), limitant, en la seva opinió, el que constitueix l'arquitectura. Per a ell l'[[estètica]] és de summa importància i l'arquitectura és l{{'}}''"art en què es disposen i adornen els edificis plantejats per l'home… i la seva visió contribueix a la salut mental, el poder, i el plaer dels mateixos"''.
 
Sobre la diferència entre els ideals de l{{'}}''arquitectura'' i la mera [[construcció]], el gran arquitecte del [[{{segle |XX]]|s}} [[Le Corbusier]] va escriure: ''"Vostè empra la [[pedra]], la [[fusta]] i el [[formigó]], i amb aquests materials construeix [[casa|cases]] i [[palau (arquitectura)|palaus]]: això és [[construcció]]. L'[[enginyeria|enginy]] és en el treball. Però, de cop i volta toca el meu cor, m'assec feliç i dic: Això és [[bellesa|bell]]. Això és arquitectura"''.
 
Finalment, l'arquitecte xilè [[Alejandro Aravena]], en el seu discurs d'acceptació del [[premi Pritzker]] del [[2016]], digué el següent: "''Arquitectura és donar forma als llocs on viu la gent, no és més complicat que això, però tampoc més senzill''"<ref>{{Ref-web|url=http://www.plataformaarquitectura.cl/cl/871342/69-definiciones-de-arquitectura|títol=69 Definiciones de Arquitectura|consulta=25/06/2017|llengua=castellà|editor=Plataforma Arquitectura|data=23/05/2017}}</ref>
Línia 98:
 
=== El modernisme i la reacció de l'arquitectura ===
La insatisfacció amb aquesta situació general a principis del [[{{segle |XX]]|s}} va donar lloc a moltes noves línies de pensament que serveix com precursors de l'[[arquitectura moderna]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.xtec.cat/trobada/modernis/modernis.htm|títol=El modernisme|consulta=2018-11-19}}</ref> Arran d'aquests fets, l'escola [[Bauhaus]], fundada a [[Alemanya]] el [[1919]], rebutja conscientment la història i defineix l'arquitectura com una síntesi de l'art, l'artesania i la tecnologia.
 
Immediatament després de la [[Primera Guerra Mundial]], els arquitectes d'[[avantguarda]] modernista van tractar de desenvolupar un nou estil apropiat per a un nou ordre social i econòmic, centrat en la satisfacció de les necessitats de les classes mitjanes i treballadores. Van rebutjar la pràctica de l'arquitectura acadèmica i el perfeccionament dels estils històrics. L'enfocament modernista dels arquitectes era reduir els edificis a formes pures, suprimir les referències històriques i ornamentar en favor de detalls funcionals.
Línia 111:
Van començar a realitzar-se estudis sobre comportament, viabilitat mediambiental i social i tota aquesta informació va començar a formar part del procés de disseny d'edificis. La complexitat de les construccions van començar a augmentar (en termes d'aspectes estructurals, com els sistemes, serveis i tecnologies) i l'arquitectura va començar a ser més multidisciplinària que mai. L'arquitectura d'avui en general, requereix un equip de professionals especialitzats, amb l'arquitecte que és un dels molts, encara que en general el líder de l'equip.
 
Durant els dos últims decennis del [[{{segle |XX]]|s}} i en el nou mil·lenni, el sector de l'arquitectura ha vist l'ascens d'especialitzacions dintre de la mateixa professió pel tipus de projecte, els coneixements tecnològics o dels mètodes d'execució de projectes. A més, s'ha produït un augment de la separació entre l'arquitecte de disseny i l'arquitecte de projecte.
 
Un dels esdeveniments recents més significatius en la professió és la incorporació de la sostenibilitat. La sostenibilitat en l'arquitectura es va utilitzar per primera vegada en els [[anys 70]] per arquitectes com [[Ian McHarg]] als [[Estats Units]] i Brenda i [[Robert Val]] al [[Regne Unit]] i [[Nova Zelanda]]. L'acceleració en el nombre d'edificis que tenen per objecte satisfer principis de [[disseny sostenible]] està en línia amb la cada vegada major consciència dels riscos del [[canvi climàtic]].<ref>{{Ref-llibre|cognom = Rieradevall|nom = Joan|títol = Ecodiseño y ecoproductos| edició =1a ed.| editorial = Rubens Editorial, S.L.| isbn = 84-497-0074-4}}</ref>