Diferència entre revisions de la pàgina «Escultura»

8 bytes afegits ,  fa 2 mesos
m
Plantilla
m (Plantilla)
m (Plantilla)
A partir del [[segle XIX]] els [[mitjans de comunicació]] van tenir un paper cada vegada més important en la difusió de l'art arreu del món. Els estils es desenvoluparen cada cop amb més rapidesa, ja fos convivint, juxtaposant-se o enfrontant-se entre ells. El concepte d'''[[avantguarda]] artística'' es va començar a emprar a finals del segle XIX: així s'identificava als artistes que promovien activitats que hom considerava que revolucionaven l'art amb la intenció de transformar-lo. Es caracteritzaven per la [[llibertat d'expressió]]; les primeres tendències avantguardistes foren el [[cubisme]] i el [[futurisme]]. L'escultura podia deixar d'imitar la realitat i valorar el buit, els jocs de llum o el volum en negatiu, o podia afegir moviment amb accions mecàniques o amb agents atmosfèrics. Cal destacar també l'ús de nous materials com l'[[acer]], el [[ferro]], el [[formigó]] i el [[plàstic]].<ref name="Suv8">[[#SuvIX|Suárez/Vidal 1989]]: pàg.8-10</ref>
 
Durant el [[romanticisme]] l'artista aspirava a la representació de l'entorn complet de l'home en «l'obra d'art total» que havia imaginat el pintor alemany [[Philipp Otto Runge]]. [[Théophile Gautier]] havia declarat que «de totes les arts, la que menys es presta a l'expressió romàntica és, sense dubtar, l'escultura...». És a [[França]] on van sorgir algunes obres romàntiques, com ''[[La marxa dels voluntaris de 1792]]'' de [[François Rude]] (o ''La Marsellesa''), ubicada a l'[[Arc de Triomf de París]], o [[Antoine-Louis Barye]] amb obres sobre animals.<ref name="Boz260">[[#Boz83|Bozal 1983]]: pàg.260-262</ref> De l'[[impressionisme]] cal destacar-ne les escultures de [[ballet|ballarines]] de [[Degas]] en les quals reflecteix l'instant gestual, o les obres d'[[Auguste Renoir]], que de gran reproduí en [[relleu (escultura)|relleu]]s les seves pròpies pintures. Qui realment fou un innovador, però, va ser [[Auguste Rodin]]; ell, igual que els impressionistes, menyspreava l'aparença externa de l'acabat.<ref name="Gom528">[[#Gom02|Gombrich 2002]]: pàg.528</ref><ref name="Bor366">[[#Bor88|Bornay 1988]]: pàg.366</ref> El [[modernisme]] va sorgir entre el [[segle XIX]] i el [[{{segle |XX]]|s}}. L'estil adoptà diferents noms segons els països: [[Art nouveau]] a [[França]], [[Modern Style]] a [[Anglaterra]], [[Liberty (estil)|Liberty]] a [[Itàlia]], [[Sezession]] a [[Àustria]] i [[Jugendstil]] a [[Alemanya]]. A [[Catalunya]], el [[modernisme català]] va tenir un gran apogeu, tot i que va ser a l'arquitectura on més va sobresortir; fou un moviment que englobà totes les arts i es realitzaren escultures tant en monuments públics i funeraris com aplicat a l'arquitectura. Destaquen, entre d'altres, [[Agapit Vallmitjana i Barbany |Agapit]] i [[Venanci Vallmitjana]], [[Marià Benlliure]], [[Miquel Blay]], [[Josep Llimona]], [[Eusebi Arnau]] i [[Josep Clarà]].<ref name="Inf12">[[#Inf86|Suárez/Vidal 1986]]: pàg.12-52</ref> L'italià [[Medardo Rosso]] va aconseguir extraordinaris efectes originals amb les seves figures en [[guix]] recobertes de [[cera]]. [[Aristide Maillol]], considerat escultor [[simbolisme|simbolista]], va realitzar unes obres de nu femení inscrites dintre d'uns volums geomètrics amb una gran vitalitat; aquest tipus d'escultura s'ha anomenat mediterrània. En aquesta mateixa línia mediterrània entra també [[Manolo Hugué]], encara que amb uns inicis més o menys [[cubisme|cubistes]].<ref name="Boz270">[[#Boz83|Bozal 1983]]: pàg.270</ref>
 
[[Picasso]] va explorar l'escultura [[cubisme|cubista]], descomponent el volum en plans geomètrics; en algunes obres va emprar elements com ara cordes, [[filferro]] o fusta sense tallar. [[Alexandre Rodchenko]] –escultor, pintor, dissenyador gràfic i fotògraf rus–, [[Jacques Lipchitz]] i [[Constantin Brancusi]], van innovar tot cercant el [[buit]]; aconseguiren la simplificació per arribar a formes perfectes mitjançant els materials emprats.<ref name="Suv142">[[#SuvIX|Suárez/Vidal 1989]]: pàg.142-146</ref> [[Umberto Boccioni]] va saber traslladar a l'escultura temes del [[futurisme]], com el dinamisme i la introducció de tota classe de materials; sotmès a l'art figuratiu, ''[[Formes úniques de continuïtat en l'espai]]'' ([[1913]]) va ser una de les obres clau d'aquest moviment.<ref name="Boz276">[[#Boz83|Bozal 1983]]: pàg.276</ref> [[Marcel Duchamp]], un dels primers escultors del [[dadaisme]], cap al [[1913]] va realitzar escultures a partir d'objectes vulgars, la qual cosa es va anomenar l'[[art trobat]] o ''ready-made''; la primera obra va ser una roda de bicicleta damunt un tamboret.<ref name="Hea388">[[#Hea89|Heard Hamilton 1989]]: pàg.388</ref> El [[Constructivisme (art)|constructivisme]] fou un moviment aparegut a [[Rússia]] després de la [[Revolució d'Octubre de 1917]]; artistes com [[Vladímir Tatlin]], els germans [[Naum Gabo]] i [[Antoine Pevsner]] van influir considerablement en l'[[art contemporani]].<ref name="Boz283">[[#Boz83|Bozal 1983]]: pàg.283</ref> El neoplasticisme (''[[De Stijl]]''), en la mateixa època ([[1917]]), cercava la renovació estètica i la configuració d'un nou ordre harmònic de valor universal, amb una estructuració a força de l'harmonia de línies i masses rectangulars de diverses proporcions; cal destacar l'obra de [[Georges Vantongerloo]].<ref name="Suv221">[[#SuvIX|Suárez/Vidal 1989]]: pàg.221</ref> Alguns pintors [[surrealisme|surrealistes]] van realitzar escultures relacionades amb les seves idees pictòriques: Destaquen [[Max Ernst]] (''[[Espàrrecs lunars]]'', 1935) i [[Joan Miró]], qui va emprar una combinació de corda i trossos de metall.<ref name="Hea437">[[#Hea89|Heard Hamilton 1989]]: pàg.437</ref>
</gallery></center>
 
A la [[República Popular de la Xina|Xina]] destaca la gran troballa de l'[[exèrcit de guerrers de terracota]] (cap al [[200 aC]]) de la [[dinastia Qin]], amb set mil guerrers de cares diferents –per tant, modelades a mà– tot i que els cossos, similars, estan fets probablement amb un motlle.<ref name="Mid18"/> L'escultura d'influència budista més antiga que es coneix (ca. [[338]]) és una de bronze daurat, probablement una rèplica d'una de [[Gandhara]]; també destaquen les estàtues colossals de Buda de les grutes de Yungang, a [[Datong]]. Durant la [[dinastia Tang]] (618-907), es van fabricar una gran quantitat de [[terracota|terracotes]] realitzades a pressió per mitjà de motlles; en el període final de la dinastia es realitzaren figuretes de ceràmica de temes variats que aporten una nova visió de l'art, ara allunyat de la religió. Després d'una clara decadència, durant la [[dinastia Ming]] (1368–1644) es produeixen imatges de grans dimensions com a «guardians» de les portes dels grans palaus o complexos funeraris, tot i que segueixen destacant les petites obres de [[jade (mineral)|jade]] i [[ceràmica]]. Al [[{{segle |XX]]|s}}, seguint les directrius ideològiques dels dirigents, retorna l'escultura monumental destinada a exaltar les gestes de la [[Revolució Xinhai]].<ref name="Boz330">[[#Boz83|Bozal 1983]]: pàg.330-337</ref>
 
Al [[Japó]] cal destacar unes petites estàtues religioses o funeràries amb una decoració geomètrica del [[període Jōmon]] ([[segle VII aC]]) i uns ídols de [[terracota]] amb forma animal, anomenats ''haniwa'', trobats en unes tombes del [[període Yayoi]] (finals del [[segle III]]). Durant el [[període Asuka]], sota la influència del [[budisme]], es produeix un desenvolupament de l'escultura de la mà d'un artista xinès, [[Kuratsukuri Tori]], que va entrar al servei de l'emperador. Altres escultors van aportar influències [[Corea|coreanes]] i tots van realitzar imatges del Buda (''[[Maitreya]]'') amb bronze, fusta i terracota. Al [[segle&nbsp;XI]], durant el [[període Kamakura]], l'escultor [[Jōcho]] va aconseguir un gran renom i va tenir nombrosos deixebles; s'esculpien divinitats d'aspecte terrible per tal d'espantar les forces malèfiques. L'escultura, però, va quedar relegada a un segon terme i es prioritzà la [[pintura]]. Durant el [[període Azuchi-Momoyama]] destaquen algunes escultures de monjos [[zen]] i màscares per a actors del [[teatre Noh]].<ref name="Mon370">[[#Mon88|Monreal y Tejada 1988]]: pàg.370-383</ref>
=== L'estuc ===
{{AP|Estuc}}
L'estuc és una pasta aconseguida a base de [[calç]], pols de marbre, sorra i cola de [[caseïna]]. Es va emprar ja a l'Antiga Grècia i a Roma per preparar motlles. L'[[art islàmic]] el va utilitzar tallant-lo com adornaments [[mocàrab]]s com els que es poden veure a l'[[Alhambra de Granada]]. Al [[Renaixement]] en va ressorgir el seu ús en els buidatges de guix del natural; per exemple, aplicant-lo sobre diverses parts del cos humà o per fer màscares dels difunts que, posteriorment, els familiars guardaven com a record. Probablement es va utilitzar més durant el [[barroc]] com a motiu decoratiu dels sostres de palaus amb tot tipus d'ornamentació. Al [[{{segle |XX]]|s}} escultors com [[George Segal]] o [[Claes Oldenburg]] han realitzat obres figuratives en [[guix]].<ref name="Mid141">[[#Mid82|Midgley 1982]]: pàg.141</ref><ref name="Fug167">[[#Fug04|Fuga 2004]]: pàg.167</ref>
 
=== Els metalls ===
[[Fitxer:Kneden van klei.jpg|miniatura|Amassat de l'argila]]
[[Fitxer:Born bronze - Bronze casts.jpg|miniatura|Bronze fos abocat dins motlles]]
Els escultors solen preparar la seva obra construint un petit model de la figura, d'argila o de guix.<ref name="Fug153"/> Aquest model equival a l'[[esbós]] del [[pintor]] o al [[plànol]] de l'[[arquitecte]]. El procediment fonamental i el més clàssic és l'esculpit, servint-se d'una [[Escarpa (eina)|escarpa]], un [[burí]] o un [[cisell]] segons les necessitats; fins i tot els procediments de fondre i modelar requereixen retocs de cisell en els detalls. A més a més, s'usen altres accions com el modelat o buidatge, el cisellat, el repujat, l'embotit, el gravat i l'estampat o encunyat. És interessant adonar-se del poc que han canviat amb el pas del temps les tècniques del modelatge i de la talla, en comparació amb els canvis que s'han produït en altres [[belles arts]]. Només al [[{{segle |XX]]|s}} es van començar a introduir nous mètodes de treball.<ref name="Sar1202">[[#Sar84|Historia Universal del Arte 1984]]: pàg.1202</ref> A continuació es llisten les tècniques més utilitzades:
* Esculpit: consisteix a treure partícules al bloc ja escalabornat fins a obtenir la figura desitjada. Antigament la talla s'efectuava amb instruments de ferro, que per la seva blanor es deterioraven ben aviat. En algunes escultures encara s'observa el senyal de punxons i cisells. Actualment, a més a més de les eines tradicionals s'utilitza el disc de diamant per a la pedra i els discs de [[widia]] per a la fusta.<ref name="Sar1204">[[#Sar84|Historia Universal del Arte 1984]]: pàg.1204</ref> Per poder reproduir les formes del model en materials com la pedra o fusta, i en una mateixa mida, s'utilitza el mètode de treure punts amb el puntòmetre o [[màquina de treure punts]]. És un artefacte amb una combinació de barnilles metàl·liques articulades acabada en una agulla de secció triangular i amb la punta esmolada. Serveix per mesurar punts determinats en un model i traspassar aquesta mida al material on es fa l'escultura definitiva. L'agulla es desplaça per una guia per cercar la profunditat del punt i es fixa amb un cargol.<ref name="Med50">[[#Med06|Medina Ayllón 2006]]: pàg.50-53</ref>
* Modelat: consisteix a donar la forma desitjada a una pasta, afegint o llevant porcions de la massa.
118.432

modificacions