Grècia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 213.0.87.223. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
m Plantilla
Línia 151:
[[Fitxer:Hermes di Prassitele, at Olimpia, front.jpg|miniatura|esquerra|Aquesta estàtua d'[[Hermes amb Dionís infant]], atribuïda a [[Praxíteles]], va ser trobada a [[Olímpia]] el [[1877]] ]] Les obres conservades de l'antiga [[escultura grega]] són més comunes, en particular les dels mestres escultors, com [[Fídies]] i [[Praxíteles]]. Aquests artistes i els seus seguidors van ser sovint emulats pels romans. Tanmateix, els [[cristianisme|cristians]] del [[segle IV]] i [[segle V|V]] van veure la destrucció dels [[idolatria|ídols]] [[paganisme|pagans]] com un «acte de pietat». Moltes escultures antigues de marbre van ser cremades amb [[calç]] en l'[[edat mitjana]], i estàtues de bronze van ser foses per obtenir-ne el metall. Les estàtues de marbre que van escapar a la destrucció van ser oblidades, o en el cas dels bronzes, perduts al mar (vegeu [[iconoclàstia]]).
 
En el període [[Imperi]], l'art religiós era el tema dominant, amb [[mosaic]]s i icones molt treballades adornant edificis religiosos. L'artista [[Renaixement|renaixentista]] ''[[El Greco]]'' (Doménikos Theotokópulos), responent a l'art [[art romà d'Orient|romà d'Orient]] i en el [[segle XVI]] a l'art [[Manierisme|manierista]], produí escultura i pintures de forma lliure, llum i color, que inspirarien artistes del [[{{segle |XX]]|s}}, com [[Pablo Picasso]] i [[Jackson Pollock]].
 
A més, un important i sovint pioner paper va ser jugat per artistes de les [[Illes Jòniques]] en el [[segle XVIII|XVIII]] i a començaments del [[segle XIX|XIX]], que van explotar les conquestes del [[quattrocento|Renaixement italià]] i dels tallers [[barroc]]s. Amb persistents esforços cap a noves direccions i objectius, els artistes grecs van aflorar al món durant les primeres dècades del segle XIX, connectant l'art grec amb la seva antiga tradició, així com en la recerca de tallers europeus, sobretot els de l'[[Escola de Munic]], amb exemples definitoris de l'art contemporani grec del període que inclou l'obra de [[Theódoros Vrizakis]] i [[Nikiforos Litras]].