Diferència entre revisions de la pàgina «Rússia»

6 bytes afegits ,  fa 8 mesos
m
Plantilla
m (Plantilla)
m (Plantilla)
El nom de ''Rússia'' es deriva de ''Rus'' (Русь, 'Rus'), nom que es referia a la [[Rus de Kíev]]. No hi ha una teoria generalment acceptada pel que fa a l'origen etimològic del mot. Segons la teoria normanista, que és la més acceptada a [[Occident]], el mot ''Rus'' va ser adoptat pels eslaus de l'arrel nòrdica ''roðr'' o ''roþs-'' en paraules compostes (''roths-''), de manera directa, o per mitjà del [[finès]] ''Ruotsi''. El terme nòrdic significava 'gent que rema', ja que remar era el principal mètode per a navegar els rius russos i que es relaciona amb l'àrea costanera sueca de [[Roslagen]] o Roden, d'on havien sortit els [[varegs]] segons la ''Crònica russa primària'', i que s'havien fusionat amb els eslaus, i formarien així el poble rus. Segons aquesta teoria el nom ''Rus'' hauria tingut el mateix origen que els noms finès i [[estonià]] per a referir-se a [[Suècia]]: ''Ruotsi'' i ''Rootsi''.
 
Les teories antinormanistes, que van sorgir des del {{segle|XVIII|s}} però que cobrarien més força en el [[{{segle |XX]]|s}}, suggereixen que, atès el nivell cultural dels varegs, la cultura avançada dels eslaus no els podia convidar pas. Així, els elsavicistes neguen o reinterpreten la ''Crònica primària russa'', que diu que els varegs foren "convidats". [[Borís Ribakov]], el principal proponent contemporani de la teoria, afirma que Nèstor, l'autor putatiu de la ''Crònica'', havia fet diverses manipulacions proescandinaves que revelaven la seva predilecció política i el seu antagonisme al partit progrec de [[Vladímir Monomakh]]. Les teories no normanistes suggereixen que el nom de ''Rus'' prové d'un nom eslau antic que significava 'poble del riu'. L'arrel russa s'ha preservat en les paraules eslava i russa modernes de ''ruslo'' i ''rusalka''. Per altra banda, altres teories suggereixen que es deriva de la paraula eslava ''rusi'', 'ros'.
 
== Història ==
La derrota militar en la [[Primera Guerra Mundial|Primera Guerra mundial]] i l'escassetat de menjar va aplanar el camí de la [[Revolució russa]] de [[1917]], que va col·locar en el poder els [[bolxevics]] dirigits per [[Vladímir Lenin]]. Entre [[1922]] i [[1991]], la història de Rússia és essencialment la història de la Unió Soviètica, un [[estat federal]] que va ocupar una extensió territorial similar a la de l'antic Imperi rus. La [[Unió Soviètica]] es va configurar com un estat [[socialista]] de partit únic sota la direcció del [[partit comunista|Partit Comunista]], abolint-se la propietat privada dels mitjans de producció i instaurant-se un sistema d'economia planificada. A finals dels anys 80, sent crítica la debilitat de la seva estructura econòmica i política, certs canvis en l'executiva del partit i en l'economia van marcar el final de la Unió Soviètica.
 
La història de la [[Federació Russa]] pròpiament dita és curta, i es remunta el seu naixement a la [[dissolució de la Unió Soviètica]] a finals del [[1991]]. Tanmateix, Rússia ha existit com a estat durant més de mil anys, i fou durant bona part del [[{{segle |XX]]|s}} el nucli de l'URSS, de qui Rússia ha reivindicat ser el successor legítim en l'escena internacional. De tota manera, diversos analistes sostenen que amb la dissolució de la Unió Soviètica, Rússia va perdre la seva condició de superpotència en haver d'emprar grans esforços per a consolidar el nou sistema econòmic i polític.
 
Rússia va intentar construir una economia de mercat mitjançant l'abandonament de la planificació centralitzada i la propietat estatal i cooperativa que constituïen la base de l'organització econòmica soviètica, amb resultats sovint traumàtics. Malgrat els vaivens, Rússia encara conserva avui una continuïtat cultural i social amb el seu passat tsarista i després socialista. Roman la incògnita de com evolucionaran les seves noves institucions federals amb el pas del temps, ja que el poder executiu continua mantenint gran influència sobre el [[parlament]], els governs regionals i la societat civil en general.
[[Fitxer:Peter Tschaikowski.jpg|miniatura|upright|[[Piotr Ilitx Txaikovski]] (1840–1893), compositor]]
[[Fitxer:Moscow Bolshoi Theatre 2011.JPG|miniatura|esquerra|El [[Teatre Bolxoi]] ]]
Els nombrosos grups ètnics de Rússia tenen llurs tradicions característiques en música folklòrica. La música a la Rússia del [[segle XIX]] estava definida per la tensió entre el compositor clàssic [[Mikhaïl Glinka]] i [[Grup dels Cinc|els seus seguidors]], que defensaven la identitat nacional russa i afegiren elements religiosos i folklòrics a les seves composicions, i la [[Societat Musical Russa]], liderada pels compositors [[Anton Rubinstein|Anton]] i [[Nikolai Rubinstein]], que defensaven el punt de vista conservador. La tradició romàntica de [[Piotr Ilitx Txaikovski|Txaikovski]], un dels més destacats compositors de l'[[Romanticisme musical|era romàntica]], la música del qual seria coneguda i estimada pel seu caràcter distintiu rus, així com per les seves riques harmonies i commovedores melodies, fou introduïda al [[{{segle |XX]]|s}} per [[Serguei Rakhmàninov]], un dels últims grans abanderats de l'estil romàntic de la música clàssica europea.
 
Els mundialment famosos compositors del segle XX inclouen [[Aleksandr Skriabin|Skriabin]], [[Ígor Stravinski|Stravinski]], [[Serguei Rakhmàninov|Rakhmàninov]], [[Serguei Prokófiev|Prokófiev]] i [[Dmitri Xostakóvitx|Xostakóvitx]]. Durant la major part de l'era soviètica, la música era escrupolosament examinada i mantinguda dins del conservatori, accessible modisme en conformitat amb la política estalinista del realisme socialista. Els conservatoris russos impulsaren generacions de solistes mundialment coneguts. Entre els més reconeguts estan els violinistes [[David Fedorovics Oistrach|David Oistrach]] i [[Gidon Kremer|Kremer]], violoncel·lista [[Mstislav Rostropóvitx]], pianistes [[Vladimir Horowitz|Vladímir Horowitz]], [[Sviatoslav Richter]] i [[Emil Gilels]], i la vocalista [[Galina Vixnévskaia]].
622.575

modificacions