Diferència entre revisions de la pàgina «Montgat»

6 bytes afegits ,  fa 2 mesos
m
Plantilla
m (bot: -estàven +estaven)
m (Plantilla)
 
== Topografia ==
Abans que en el transcurs del temps, i principalment en el [[{{segle |XX]]|s}}, fos modificada la seva topografia per la mà humana, Montgat era una barrera natural que separava físicament les actuals comarques del [[Barcelonès]] i el [[Maresme]]. A diferència de la plana de Badalona, que era un extens sorral, i del litoral d'[[El Masnou]] fins a [[Mataró]], que forma un llarg llenç de platges i [[aiguamoll|maresmes]], i que per les seves característiques donà nom a la comarca, Montgat està format per un conjunt de [[Turó|turons]] que arribaven pràcticament fins a la línia de la platja, tret del que dóna nom al poble i que s'endinsava dins el mar de manera semblant a la muntanya de [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]], i que ha sigut pràcticament escapçat per l'extracció de la pedra emprada en la construcció de la línia del ferrocarril. Aquests turons estaven separats per diverses rieres: La riera de Tiana (Sant Jordi), entre el turó d'en Seriol i el de [[Turó de les Bateries|les Bateries]]; la riera de Montgat, entre el turó del mateix nom i el de [[Can Ribas (Montgat)|Can Ribas]], actualment desapareguda per la urbanització dels barris de la Colònia Argentina i del [[Turó del Mar]]; la riera d'en Font, entre Can Ribas i [[Cal Pallejà]] i, finalment, la riera d'en Miquel Matas i la de l'Huguera, al límit amb el terme del Masnou.
 
Si la superfície de Montgat ha estat modificada amb el decurs dels temps, també podríem dir una cosa semblant del seu interior, perquè durant segles fou explotada la seva riquesa mineral amb l'extracció de calç, amb la construcció de galeries que s'afegien a les que previsiblement ja s'haurien format de manera natural a causa del tipus de material calcari de què estava composta.
Com a conseqüència de la construcció del [[ferrocarril]], la barriada de Les Mallorquines patí un fort increment del teixit industrial, amb la instal·lació d'empreses de l'activitat més diversa. Així, en el decurs dels últims 140 anys, tret de les conegudes [[indústries químiques]] ([[lleixiu]], [[adob]]s, [[Pintura (material)|pintures]], etc.), de [[ceràmica]] ([[bòbiles]] i [[Porcellana|porcellanes]]), guixeres i [[Metal·lúrgia|metal·lúrgiques]] (maquinària per la indústria de [[corderia]], [[automòbil]], química, etc.), s'han fabricat productes tan diversos com són: cordes i cordills, fins i tot de guitarra, nines, bastons i mànecs de paraigües, caramels, galetes, sèmoles i purés, [[foneries]] metàl·liques, de ferro i plom, etc., [[Indústria tèxtil|indústries tèxtils]], d'[[Adoberia|adob]] de pells, de [[marroquineria]], de brodats, licors, material elèctric, etc., activitats que ocupaven pràcticament la totalitat dels montgatins i una gran part de [[Tiana|tianencs]], i molta de gent de [[Badalona]].
 
També cal fer esment, de passada, al [[turisme|sector turístic]] en la primera meitat del [[{{segle |XX]]|s}}, ja que, tot i no tenir la importància que té Tiana amb les residències d'estiueig de la [[burgesia]] [[Barcelona|barcelonina]] (a Montgat hi són comptades: [[Can Ribas (Montgat)|Can Ribas]], Can Parellada, [[Cal Pallejà]], etc.), sí que cal destacar l'allau de famílies de la capital que gaudiren dels establiments de banys com a llogaters de "casetes" o com a usuaris de les [[Platges de Montgat|platges]]. És, ja entrats a la [[dècada del 1950]], que s'hi instal·la el primer [[càmping]], amb una clientela bàsicament de la resta d'Europa.
 
=== Subhasta de peix ===
A [[Catalunya]], l'[[associacionisme]] ha estat ben viu en el decurs dels temps, tot i que les entitats cíviques es creaven per a la defensa primordialment dels interessos econòmics o gremials. Així, veiem que, a l'[[edat mitjana]], era normal trobar en qualsevol gran ciutat gremis o confraries de pescadors, fusters, mestres de cases, mestres d'aixa, pagesos, boters, etc. Ara bé, a partir de la segona meitat del [[segle XIX]], es va viure un esclat d'entitats de tots tipus amb objectius en alguns casos econòmics (obreres, sindicals), i sobretot culturals o d'oci, des dels populars casinos, societats benèfiques, de socors mutus, culturals, fins a les esportives ja començat aquest segle.
 
Montgat no va ser diferent de la tònica general i, tot i la llunyania amb el centre administratiu i polític de la vila ([[Tiana]]) i de les seves entitats ciutadanes ("Colònia Forastera", casino, coral "La Violeta Tianense"), o pot ser per això, va gaudir de força activitat. Hi va haver diverses societats que servien per a omplir les hores de lleure, la majoria ja desaparegudes: Cooperativa La Llar, Cooperativa L'Amistat, C. de F. Montgat (del 1924 al 1945), Unió Esportiva Montgat, Societat Coral Montgatina, etc., així com les que, des de començament de [[{{segle |XX]]|s}}, es constituïen en ocasió de les festes patronals dels diferents gremis: ramaders (Sant Antoni), pescadors o pagesos, i especialment per organitzar les festes majors de Sant Joan i de Sant Jordi. Cap d'aquestes entitats va sobreviure a la [[Guerra Civil espanyola|Guerra civil]], ja que les que no varen desaparèixer per culpa de la desfeta ho varen fer pel [[règim franquista]].
 
== Transport ==
136.644

modificacions