Castells: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Plantilla
Línia 1:
{{polisèmia}}
{{infotaula esdeveniment}}
Els '''castells''' són les [[torres humanes]] que es construeixen des de fa més de dos-cents anys (se'n troben referències ja al {{segle|XVIII|s}}) al [[Camp de Tarragona]] i al [[Penedès]], com a resultat de l'expansió de la [[Muixeranga]] valenciana. A partir dels [[Dècada de 1980|anys 80]] del [[{{segle |XX]]|s}} els castells es van anar estenent progressivament per tot [[Catalunya]], [[Catalunya del Nord]] i les [[Illes Balears]] convertint-se en un símbol molt potent de la identitat catalana.
 
El quasi centenar de colles existents actualment estan formades per diverses persones amb l'objectiu d'aixecar castells de diversa complexitat. Les construccions més habituals tenen les estructures bàsiques d'1 (pilar), dos (torre), tres, quatre i cinc, tot i que ja s'han fet construccions de fins a 10 castellers a cada pis. Pel que fa a l'alçada, un nombre molt petit de colles han arribat a fer castells de deu pisos (d'acord amb la manera de comptar els pisos provinent dels orígens - Ball dels Valencians - quan els dos membres que culminen el castell es posaven totalment drets ). A banda de la preparació física i tècnica o l'enorme suport social del fenomen casteller, l'element que es considera més determinant d'aquesta espectacular evolució ha estat la incorporació de les dones en una manifestació popular i festiva reservada, fins fa tres dècades, exclusivament als homes. Des del [[16 de novembre]] de [[2010]] els castells són [[Patrimoni de la Humanitat|Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat]] per la [[UNESCO]].<ref>{{ref-web |url=http://www.unesco.org/culture/ich/en/RL/00364?lg=en&pg=00173#TOC1 |títol=Human towers |consulta=5 de maig del 2011 |obra= |editor=[[UNESCO]] |data= |llengua=anglès }}</ref><ref name="avuipatrimoni" />
Línia 64:
Després d'això els Nens van carregar un any més tard un pilar de sis que va portar molta polèmica però que tornarien a aconseguir un any després.<ref>[[Avel·lí Artís Gener]] i Bienve Moya, ''Festes populars a Catalunya'', pàg. 128. Editorial HMB, 1980. {{ISBN|84-85123-83-2}}</ref>
[[Fitxer:4d9f.jpg|miniatura|Primer castell de 9 descarregat el segle XX. Es tracta del 4 de 9 amb folre que la Colla Vella dels Xiquets de Valls va descarregar la diada de Santa Úrsula de 1981.]]
Les darreres actuacions del [[1969]] van aportar actuacions glorioses, poc imaginables anys abans. Fruit de l'estira-i-arronsa, els Nens van descarregar el primer [[pilar de sis]] del [[{{segle |XX]]|s}}. Poques setmanes després, el [[12 d'octubre]], la Vella carregà el primer [[cinc de vuit]] del segle i tres dies més tard els Nens descarregaven el quatre de vuit, tres de vuit i pilar de sis, actuació que no es tornaria a repetir en 27 anys. El [[26 d'octubre]], la Vella tornà a carregar el cinc de vuit, descarregà el seu primer tres de vuit i intenta la primera [[torre de vuit amb folre]] del segle. Finalment el [[23 de novembre]] de [[1969]] s'assoleix una altra fita històrica quan els Nens descarregaren en pròpia plaça el [[pilar de set amb folre]], la primera construcció amb folre de la centúria.<ref>Nens del Vendrell, ''[http://www.nensdelvendrell.org/index.php?option=com_content&task=view&id=21&Itemid=26 Recorregut històric perl període 1952 - 1976]''</ref>
 
=== Segona època d'or (1981-1993) ===
Tot i que puntualment les dones havien començat a participar en algunes construccions de castells,<ref>Toni Mañané, ''[http://www.laxarxa.com/altres/noticia/els-castells-des-del-punt-de-vista-femeni Els Castells des del punt de vista femení]''</ref> fou en els [[Dècada de 1980|anys vuitanta]] quan van incorporar-se de forma habitual a les colles castelleres, de la mà de colles com els [[Bordegassos de Vilanova]], nascuts el 1972, o els [[Minyons de Terrassa]], nascuts el [[1979]],<ref>Maria José Rodríguez, ''Dones en peu de festa'', El Punt, de març de 2008</ref> essent aquesta la primera colla on van participar-hi plenament. Des d'aquell moment s'ha viscut com un procés natural, atès que per alçar castells la força no és la principal habilitat requerida, car la tècnica té el paper fonamental i els castellers treballen junts en funció de l'alçada i el pes. La introducció de la dona en els castells és doncs la clau de volta indiscutible que propiciarà el gran creixement i els extraordinaris assoliments del període actual, tot i que l'inici d'aquesta època es pot dir que té el protagonisme de dues colles encara formades exclusivament per homes. El [[1981]] es van poder veure el primer castell de nou del [[{{segle |XX]]|s}}, el [[4 de 9 amb folre]] descarregat per la [[Colla Vella dels Xiquets de Valls]] i el primer [[5 de 8]] descarregat del segle a càrrec de la [[Colla Joves dels Xiquets de Valls]], ambdós a la Plaça del Blat de Valls a la jornada castellera de la tradicional Diada de Santa Úrsula.<ref name="ursula1981">{{ref-web |url=http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1981/10/27/pagina-1/32931721/pdf.html?search=valls |títol=Quatre de nou |consulta=2 de gener del 2012 |obra= |editor=[[La Vanguardia]] |data=27 d'octubre del 1981 |llengua=castellà }}</ref>
 
En els següents anys la [[Colla Joves dels Xiquets de Valls]] ([[1986]]), els [[Castellers de Vilafranca]] ([[1987]]), els [[Minyons de Terrassa]] ([[1988]]) i la [[Colla Jove Xiquets de Tarragona]] ([[1993]]) també assoliren castells de nou pisos. Els Minyons de Terrassa carregaren al Raval de Montserrat de la seva ciutat, i en el marc de la seva [[Diada dels Minyons de Terrassa|diada de la colla]], el primer [[dos de nou amb folre i manilles]] de la història, donant inici al que es coneixerà com a ''Època de platí''.
Línia 78:
El [[2 de 9 amb folre i manilles]], després d'haver-lo carregat els Minyons de Terrassa el 21 de novembre de 1993 i de carregar-lo també la Colla Joves dels Xiquets de Valls l'any 1994, es descarrega per primera vegada en la [[Diada de Santa Úrsula]] del [[23 d'octubre]] de [[1994]] per part de la Colla Vella. A més d'aquest 2 de 9, la Colla Joves també va carregar-lo. El següent castell de l'anomenada "gamma extra" va ser el [[pilar de 8 amb folre i manilles]], carregat per primer cop al segle XX pels Castellers de Vilafranca a la diada de Sant Ramon de [[1995]] ([[31 d'agost]]) a Vilafranca (el descarregarien per primera vegada 2 anys després, el [[28 de setembre]] de [[1997]] també a Vilafranca).
 
Durant la dècada dels 90 se succeïren les actuacions històriques, així, per la diada de La Mercè de [[1995]] ([[24 de setembre]]), els Minyons de Terrassa aconseguien carregar a Barcelona un altre dels castells mítics del [[segle XIX]], el [[5 de 9 amb folre]], intentat per primera vegada al [[{{segle |XX]]|s}} per la [[colla Jove Xiquets de Tarragona]], tot just feia una setmana. La [[5 de 9 amb folre|supercatedral]] va ser descarregada per primer cop l'any següent per la Colla Vella dels Xiquets de Valls el [[27 d'octubre]] de [[1996]]. També durant l'any [[1996]] es va poder veure un altre castell inèdit, el [[4 de 9 amb folre i l'agulla]], que van carregar els Castellers de Vilafranca per la diada de Tots Sants ([[1 de novembre]]) i que descarregarien un any després a la mateixa diada.
 
L'any [[1998]] portà la consecució de dos castells mítics més: el [[4 de 9 sense folre]] i el [[3 de 10 amb folre i manilles]]. El quatre de nou, que suposava un salt tècnic extraordinari en els troncs dels castells, el van descarregar els Minyons de Terrassa durant les Festes de Sant Narcís ([[25 d'octubre]]) a Girona. Durant aquell any també es va viure una cursa per a assolir el primer castell de 10 pisos de la història. Després que els Castellers de Vilafranca es plantegessin sense èxit el [[4 de 10 amb folre i manilles]], els Minyons de Terrassa i els Castellers de Vilafranca començaren a assajar el 3 de 10 amb folre i manilles. El primer intent el realitzaren els Minyons durant la seva festa major ([[5 de juliol]]). Després, per Sant Fèlix (30 d'agost) i Tots Sants, els Castellers de Vilafranca realitzaren sengles intents d'aquest mateix castell, que finalment aconseguiren carregar el 15 de novembre a Vilafranca. Una setmana després, els Minyons el descarregarien en el transcurs de la seva diada. Encara durant el segle XX s'aconseguirien dos castells més de gamma extra: el [[2 de 8 sense folre]], carregat per primer cop pels Castellers de Vilafranca per Tots Sants de [[1999]] i el [[3 de 8 aixecat per sota]], descarregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls a [[Vila-rodona]] el [[7 de novembre]] de [[1999]].