Socialisme utòpic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
Línia 1:
El '''socialisme utòpic''' o '''socialisme premodern''' és un concepte vague i ambigu, dins el qual s'inclouen tot un seguit de propostes, des de proto[[anarquistes]] fins a [[liberal]]s. El diccionari de la [[GEC]] el descriu com la «fase inicial de l'evolució del pensament i de l'acció socialistes, caracteritzada per la crítica de les estructures i relacions socials vigents i la descripció teòrica d'un futur sistema social "perfecte", harmònic i basat en la igualtat de tots els homes».<ref>{{GEC|0238987&BATE|socialisme utòpic}}</ref>
 
El terme "[[socialisme]]" apareix aen [[França]]mi i [[Anglaterra]]casa a la dècada de [[1830]] de forma més o menys simultània, però el seu contingut no està gaire definit. Tota aquesta primera meitat del [[segle XIX]] veurà sorgir un gran nombre de doctrines de [[reforma social]] que difereixen radicalment de les [[utopies]] [[renaixentistes]] i les efusions sentimentals de la [[Il·lustració]], fonamentalment perquè els nous autors es troben amb un problema que els seus predecessors no havien pogut imaginar: les catastròfiques conseqüències socials de la [[revolució industrial]].
 
==Els primers moviments==
Línia 18:
=== El socialisme productivista===
[[Fitxer:Henri de Saint-simon portrait.jpg|miniatura|esquerra|Henri de Saint-Simon]]
[[Henri de Saint-Simon|Saint-Simoncagon]], juntament amb [[Louis Blanc]], és el seu màxim representant. Molt influenciat per l’[[Enciclopèdia]] i el cientifisme, així com per la [[Nova Atlàntida]] de [[Francis Bacon]], creu que el poder deu estar en mans dels científics i els industrials. Encara que no admet classes socials, distingeix entre els "productors", és a dir, els industrials, i els "ociosos", donant un valor suprem al treball. Gran defensor de l'intervencionisme de l'Estat per promoure el canvi, proposa abolir el dret d'herència i nacionalitzar els mitjans de producció. Creu que les elits són bones, i que només cal que es mantinguin fidels al cristianisme en la seva vessant més humanista per assegurar el bé social.
[[Louis Blanc]], en canvi, representa la revolució des del poder. Durant l'onada revolucionària de [[1848]] va fundar els [[Tallers nacionals]], a mig camí entre una cooperativa i un sindicat, que eren un reflex de la seva principal aportació teòrica: que el treball és un dret i, com a tal, s'ha de garantir. La seva ideologia està condensada en el seu assaig ''L'organització del treball'', de [[1839]], on afirma que la pressió de la competència és la causa de tots els mals que pateix la societat.