Província de Kunduz: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|right -> |miniatura |
Canvis menors, neteja AWB |
||
Línia 29:
== Història ==
A la província de Kunduz estava l'antiga ciutat de '''Drapsaka''' que fou un gran centre de coneixement budista i molt prospera durant el segle III. El nom de Kunduz no apareix esmentat durant tota l'edat mitjana en les obres dels geògrafs musulmans i el que avui dia és la província era part de la província de [[Tukharistan]]. Hi governaven els [[heftalites]] fins a la conquesta àrab (lluites del segle VII i començament del VIII). Després del califat va ser governada pels [[samànides]], [[gaznèvides]], [[gúrides]] i [[khwarizmshahs]].
El [[1221]] va passar als mongols sent part de l'ulus de [[Khanat de Txagatai|Txagatai]]. No és clar que hagués estat en mans dels [[Dinastia Kart|Kart]] d'[[Herat]] al segle XV.
Apareix amb el seu nom en temps dels [[timúrides]] sent part dels dominis de [[Tamerlà]]. Fou important en les campanyes de [[Hussayn Bayqara]] (Husayn Mirza) especialment en la de 1495-1496, perquè fins aquesta data fou governada pel príncep timúrida rival Mahmud Mirza ibn Abi Said (mort el 1495) amb seu a la ciutat de Kunduz. El 1506 va caure en mans dels uzbeks, i el 1510 dels safàvides que van derrotar als uzbeks a la batalla decisiva de [[Merw]] ([[2 de desembre]] de [[1510]]). Va passar a [[Baber]] aliat dels perses, el 1511, i aquest que la va fer servir de base (fins a 1514) per les seves expedicions al nord de l'Oxus, a [[Hisor]] i [[Wakhsh (districte)|Wakhsh]], que no van tenir èxit especialment després de la derrota i retirada persa del 1512. Baber la va agregar al principat timúrida del [[Badakhxan]]; uzbeks i safàvides van reprendre la guerra el 1520 (fins a 1524) però els timúrides van conservar el territori com a vassalls de Baber i des de 1526 de l'[[Imperi Mogol]]. A la primavera del 1546 [[Humayun]], que havia estat expulsat del tron imperial, va anar al Badakhxan, i va guanyar la batalla de Kunduz; el Badakhxan es va sotmetre i Humayun va cedir el govern de tota la regió al seu germà Mirza Hindal amb autoritat sobre Badakhxan. El 1584 el Badakhxan fou conquerit pels uzbeks dirigits per [[Abd Al·là Khan]]; els uzbeks van fundar diversos petits khanats entre els quals el de Badakhshan que inicialment va incloure Kunduz, el de [[Balkh]] i el de [[Khulm]]. El 1645 els mogols es van apoderar altre cop de Balkh i del Badakhxan (amb Kunduz), però a la tardor del [[1649]] en foren definitivament expulsats pels uzbeks. Una dinastia uzbeka es va establir al Badakhxan, iniciada per Yar Beg, que va fundar la ciutat de [[Fayzadab]] ([[Faydhabad]]) i els seus representants pretenien al segle XIX ser descendents d'[[Alexandre el Gran]]; el príncep duia el títol de ''Mir'', equivalent al d'emir. Un delegat seu es va establir a Kunduz. El primer khan independent de Kunduz fou Mahmud Biy que va deixar de dependre del mir de Badakhxan el [[1698]].
El khan de Kunduz es va sotmetre el 1751 a [[Ahmad Shah Durrani]], però la submissió no va durar molt de temps i Mizrab Biy vers el 1767 es va revoltar i vers 1768 tornava a ser independent. A l'inici del segle XIX Mountstuart Elphinstone va estar a la ciutat on governava un khan uzbek totalment independent de nom Khauldaud Khan que manava un exèrcit de 15.000 homes (que seria Kokan Beg. El khan [[Muhammad Murad Beg]] (1815-vers 1842), de la tribu Kataghan, amb títol de mir, va governar fins i tot a [[Kulab]] més enllà de l'Oxus, i al sud d'aquest riu fins prop de [[Balkh]] a un costat i del [[Pamir]] a l'altra: el [[1822]] Mir Muhammad Shah de Badakhxan fou enderrocat per Murad Beg; un oficial d'aquest, de nom Mirza Kalan, fou enviat com a lloctinent al Badakhxan;<ref>però a la mort del seu sobirà es va declarar independent (i fins i tot es va arribar a apoderar de Kunduz temporalment)</ref> el 1826 Murad Beg (ara conegut com a Shah Murad) va ocupar Balkh i la va governar dos anys. El 1838 va haver de pagar tribut a Dost Mohammad i va morir vers 1842. El 1830 va visitar Kunduz el britànic John Wood i era una miserable població de 500 o 600 barraques.
El 1859 el khanat fou sotmès a vassallatge per [[Dost Muhammad]] de Kabul junt amb els territoris al nord de l'Hindu Kush que foren coneguts com a Turquestan Afganès; els afganesos estaven a punt de conquerir Badakhshan quan l'emir va acceptar pagar tribut i fer homenatge a Dost Muhammad. El khanat fou annexionat a l'Afganistan el [[1888]]. La ciutat era considerada aleshores malsana i hi havia paludisme.
Sota el govern afganes formà part de la província de [[Kataghan]] fins al 1964 quan es va formar la província de Kunduz. El [[1980]] s'hi va establir un contingent soviètic. El novembre del [[2001]] fou ocupada pels americans i l'ocupació encara es manté (2010).
== Referències ==
{{
== Bibliografia ==
*[http://www.worldstatesmen.org/Afghanistan.htm#Qonduz Llista de khans]▼
*L. Adamec, ''Historical and political gazeteer of Afghanistan'', I, Graz 1972
== Enllaços externs ==
{{Províncies d'Afganistan}}▼
{{commonscat}}
▲* [http://www.worldstatesmen.org/Afghanistan.htm#Qonduz Llista de khans]
{{autoritat}}
{{coord|36.8|68.8|type:adm1st_source:enwiki|format=dms|display=title}}
{{ORDENA:Provincia De Kunduz}}
[[Categoria:Khanats]]
[[Categoria:Províncies de l'Afganistan|Kunduz]]
| |||