Alàs i Cerc: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Plantilla
Línia 31:
Segons Coromines, el topònim Alàs prové d'una forma bascoide preromana. Moll, en canvi, pensa que és probable que derivi d'un nom gentilici cèltic, Alacius. El lloc fou documentat en l'[[acta de consagració de la catedral d'Urgell]], on apareix en la forma ''Alasso'' ({{segle|IX|s}}). Una altra citació antiga és la del [[878]], any que s'efectuà una permuta de terres "''subtus villa Elasso''".
 
Les altres mencions d'Alàs documentades al [[{{segle |X]]|s}} en parlen sempre com a vila. L'any [[979]], els marmessors del vescomte d'Osona [[Guadall]] (que era germà del bisbe [[Guisad]] d'Urgell) donaren a l'Església d'Urgell l'[[alou]] que el vescomte tenia a la vila d'Alàs. L'església de Sant Esteve d'Alàs, amb les esglésies sufragànies i els alous que posseïa, fou donada el [[988]] al bisbe i als canonges de la Seu pel comte [[Borrell II]]. També el bisbe [[Sala d'Urgell]], pel seu testament del [[1003]], deixà a Santa Maria d'Urgell un alou a Alàs. Totes aquestes donacions són a l'origen de la senyoria que el bisbe i el capítol d'Urgell posseïren a Alàs, senyoria i jurisdicció que conservaren fins a la desamortització del [[segle XIX]].
 
Les jurisdiccions dels diferents pobles del municipi pertangueren a diverses mans. Cerc, el Ges i Artedó foren del capítol de la catedral d'Urgell. La Bastida d'Hortons, dels [[Vescomtat de Castellbò|vescomtes de Castellbò]], dins el quarter de [[Castellciutat]], però pel pariatge del [[1278]] permutaren el lloc amb el bisbe d'Urgell; el 1595 encara pertanyia al bisbe i al capítol, però posteriorment pervingué a la corona (ho era ja a la primeria del {{segle|XVIII|s}}). Els llocs de [[Banat (Alàs i Cerc)|Banat]] i de Vilanova de Banat foren dels Pinós.