Revisió del 13:36, 30 des 2019 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.407.713 edits m Plantilles Etiqueta: PAWS [1.2] ← Edició anterior		Revisió del 11:09, 19 gen 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.407.713 edits m Plantilla Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 29: Les conquestes de [[Carlemany]] i de [[Lluís el Pietós]] van posar sota el control dels francs diverses antigues ciutats episcopals hispàniques, vacants o suprimides. La seu de Vic va ser restablerta vers el [[886]], i Gotmar en va ser nomenat bisbe. A causa de l'ocupació franca, la seu de Vic quedà com a [[sufragània\|incardinada]] a la [[província eclesiàstica]] de l'[[bisbat de Carcassona\|arquebisbat de Narbona]], igual que les diòcesis de [[bisbat de Girona\|Girona]], [[bisbat d'Urgell\|Urgell]] i [[bisbat de Barcelona\|Barcelona]]. Durant el [[{{segle \|X]]\|s}} va haver-hi diverses temptatives per part de les diòcesis catalanes de separar-se de la seu narbonesa i de crear una província eclesiàstica independent. El bisbe [[Ató de Vic]] va obtenir del [[Papa Joan XIII]] al 91 el traspàs a la seva seu dels [[metropolità\|drets metropolitans]] de [[arquebisbat de Tarragona\|Tarragona]], però l'operació no va seguir. Vic i les altres diòcesis transpirinenques van quedar subordinades a l'[[arquebisbat de Narbona\|arquebisbe de Narbona]] fins a la restauració de la seu de Tarragona a principis del [[segle XII]]. El 1154 la diòcesi cedí algunes parròquies al [[bisbat de Tarragona]].

Bisbat de Vic: diferència entre les revisions