A Catalunya, les primeres [[drassanes]] apareixen a l'[[Empordà]] al [[{{segle|X]]|s}}, i a [[Tortosa]] el [[945]] ordenada per [[Abd al-Rahman III]].{{sfn|Terradas Muntañola|2009|p=20}} La [[drassana]], '''adraçana''', '''dreçana''' o '''teraçana''' és el conjunt d'instal·lacions navals on es construeixen, reparen o conserven els vaixells. El terme prové de l'àrab hispànic ''dâr aṣ-ṣána'' (en àrab, ''dâr aṣ-ṣinâ'a'') que significa casa de la construcció.<ref>{{GDLC |id=0047553 |nom=Drassana |consulta=16 març 2013}}</ref> L'any [[1243]] hi ha una Cèdula de Jaume I per referir-se als límits occidentals de la Ribera utilitzant per primer cop la paraula ''Drassanes''.{{sfn|Alemany Llovera|Casanovas|1987}}
=== La costa Barcelonina fins al segle XIII ===
[[Fitxer:Grada-regomir 2.jpg|miniatura|[[grada (nàutica)|Grada]] de Regomir]]
La línia de la costa barcelonina ha evolucionat molt al llarg dels anys.{{sfn|Terradas Muntañola|2009|p=22}} La costa del [[El Poble-sec (Sants-Montjuïc)|Poble Sec]], com a port natural, fou emprada com a port de la ciutat per ibers i romans, usat habitualment fins al [[{{segle|X]]|s}} i esporàdicament fins al [[segle XIV]].{{sfn|Terradas Muntañola|2009|p=22}} que disposava d'una via d'accés a la ciutat.<ref>{{ref-llibre | capítol=Drassanes Reials |títol=Anuari d'arqueologia i patrimoni de Barcelona 2011 |editorial=Ajuntament de Barcelona |data=2012 |pàgines=151 |isbn=}}</ref> La mateixa ciutat disposava d'un port possiblement al petit estuari de la desembocadura d'un del torrent del Merdançar o la Riera de Sant Joan,{{sfn|Cubeles i Bonet|Puig Verdaguer|2003|p=53}} i els vaixells hibernaven a la platja oberta que estava entre el Puig de les Falsies (a l'actual [[Pla de Palau (Barcelona)|Pla de Palau]]) i el [[Convent de Santa Clara de Barcelona]] (a l'actual [[Parc de la Ciutadella]]).{{sfn|Terradas Muntañola|2009|p=22}}
