Guanahani: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -nordest +nord-est |
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi |
||
Línia 1:
[[
'''Guanahani''' és el nom originari de l'illa en la qual va desembarcar [[Cristòfor Colom]] el [[12 d'octubre]] de [[1492]], quan va arribar per primera vegada a [[Amèrica]], i que va rebatejar com a [[San Salvador (Bahames)|San Salvador]], nom amb què encara és coneguda l'illa de les [[Bahames]] que s'identifica comunament amb l'antiga Guanahani. L'illa estava habitada pel poble ''lucayo'', o ''taíno''. Guanahani és sens dubte una de les illes de l'arxipèlag de les [[Antilles]], i més precisament a les Bahames. Tanmateix la identificació de l'illa exacta a la qual va arribar Colom és matèria de debat.
Línia 15:
=== Mapa de Juan de la Cosa ===
[[
Al [[mapa de Juan de la Cosa]], realitzat cap a [[1500]], figura per primera vegada el topònim ''Guanahani''. Apareix com una petita illa al nord-est de [[Cuba]], a l'arxipèlag que avui es coneix com les [[Bahames]]. Curiosament, el mapa no esmenta cap fet particular sobre l'illa ni li dóna un tractament gràfic particular. <ref> {{ref_web|url=http://www.henry-davis.com/MAPS/Ren/Ren1/305mono.html|títol= Portolan World Chart|consulta= 24 desembre 2008|autor=|data=|idioma=anglès}} </ref>
Línia 46:
=== Bartolomé de les Casas ===
[[
La ''Història de les Índies'' del frare i bisbe [[Bartolomé de Las Casas]] és considerada la principal font d'informació sobre el ''Primer Viatge de Colom'' perquè inclou, segons l'autor, transcripcions literals del quadern de bitàcola de l'Almirall. De Las Casas afirma haver començat a escriure la seva obra cap a [[1527]] però només la va afrontar amb força en la segona meitat dels anys 1540, quan va obtenir accés a la biblioteca privada d'Hernando Colom a [[Sevilla]]. <ref> {{cita llibre
| cognoms = MANZANO MANZANO
Línia 74:
| id = ISBN 978-0-8130-1137-0
}} </ref>
[[
Taíns i espanyols van intercanviar productes pacíficament, però aquells no tenien possessions d'[[or]], principal producte que buscaven els espanyols. A l'endemà el Diari comentava:
{{Cita | '' Dissabte 13 d'octubre '': ... I jo estava atent i treballava de saber si havia or. I vide que alguns d'ells portaven un pedaç penjat en un forat que tenen al nas. I per senyals vaig poder entendre que anant a sud o voltant l'illa pel sud, que estava allí un rei que tenia grans gots d'això, i entenia molt.}}
Línia 105:
}} </Ref>
[[
* '''[[Cai Samana]]''' (''Samana Cay''). ''Cai Samaná'' es troba al centre est del grup de les Bahames. Va ser proposada com a candidata per primera vegada l'any [[1882]] per [[Gustavus Fox | Gustavus V. Fox]], capità de la marina [[nord-americà]]. <Ref name = "Fox: An Attempt to Solve the Problem of the First Landing "> {{cita llibre
| cognoms = Fox
Línia 148:
| dataarxiu = 11 d'octubre 2007}}</ref>
[[
* '''[[San Salvador (Bahames)| Sant Salvador]]'''. Es troba al nord-nordoest de ''Cai Samana''. Denominada ''illa Watling'' fins a l'any [[1925]] quan va prendre el seu nom actual. [[Joan Baptista Muñoz]] la va proposar l'any 1793 com lloc probable de ''Guanahani''. <Ref> Muñoz (1793: [http://books.google.com/books?id=ix2AyvRj-7MC&pg=PA86#v=onepage&q&f=false pp. 85-86.]) </ref> Altres defensors de la seva candidatura són AB Becher (1856), <ref> Becher ([http://books.google.com/books?id=SDVCAAAAcAAJ&pg=PR3#v= onepage & q & f = false 1856]) </ref> James Murdock (1884), <ref> Murdock (1884:[http://books.google.com/books?id=QSxJAAAAYAAJ&pg=PA449#v=onepage&q&f=false pàg. 449 -86.]) </ref> [[Richard Henry Major]] (1871), Antonio María Manrique (1890) <ref> Manrique, Antonio María (1890). '' Guanahani: Investigacions històric-geogràfiques sobre el rumb de Cristòfor Colom per les Bahames i Costa de Cuba que comprenen la situació exacta de la primera terra descoberta del Nou Món '', Arrecife [Canàries], Imp. De Lanzarote: Galindo i Cª [http://www.cervantesvirtual.com/FichaObra.html?Ref=21387&portal=42 Publicació en línia del llibre a la Biblioteca Virtual Cervantes.] </ref> i Samuel Eliot Morison (1942).
|