Diferència entre revisions de la pàgina «Oli d'oliva»

Les almàsseres comunals solen estar situades i posades a les foranes del poble amb el propòsit de facilitar la descàrrega de les olives i la posterior càrrega de l'oli acabat de fer. Antigament, les Senyories o les cases de llauradors rics tenien la seua pròpia almàssera, que era d'ús exclusiu.
 
Les olives que arriben a l'almàssera se'n van a parar a la '''gronsa''', i d'aquesta passen a la '''safa'''. El trull o '''trompellot''' a mesura que va girant aixafa les olives i les converteix en una pasta (anomenada sansa),<ref name="moll03">[http://moll.mandevila.eu/sansa DCVB:Sansa.]</ref> que entra en unes piques o bassetes i d'on l'almasserer la treu servint-se d'un poal. Tot seguit, aquesta pasta d'oliva mòlta és col·locada sobre una mena d'estores circulars dites '''esportins o cofins''' que, disposats formant una pila, seran sotmesos a la pressió d'una premsa. El primer oli que s'obté és el denominat ''verge'' o ''de primeres'', per distingir-lo del provinent de la remòlta o premsada posterior, que se'l coneix amb el nom d'oli ''de segones''.
 
De la premsa l'oli ix barrejat amb aigua, per això l'encarregat de l'almàssera ha d'anar separant un líquid de l'altre. Aquesta fase del procediment s'anomena la ''triada de l'oli'', que sempre sura per damunt de l'aigua perquè té menor densitat que aquella. L'oli acabat de fer es guarda al celler dins de gerres de fang, on es deixarà reposar alguns mesos. Després, l'oli s'haurà de trascolar, que és una operació que consisteix a passar-lo del recipient en què es troba a un altre de buit, a fi que el solatge de les morques es quede en la gerra des d'on s'ha abocat.
3.115

modificacions