Diferència entre revisions de la pàgina «Iraq ajamita»

m
Plantilla
m (robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi)
m (Plantilla)
[[Fitxer:Lagekarte Dschibal.jpg|miniatura|mapa del Jibal]]
L''''Iraq ajamita''' —en [[àrab]] '''عراق العجم''' ''Iraq al-ʿajam''; en [[persa]] '''عراق عجم''' ''Iraq-i Ajam''; literalment «Iraq dels perses»<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bosworth |nom=Edmund |títol=The Ornament of Histories: A History of the Eastern Islamic Lands AD 650-1041 |url=https://books.google.es/books?id=VG36ym3H3CQC&pg=PA2&dq=Iraq-i+Ajam+Ir%C4%81q-i+%CA%BFArab&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiy9aWV2P_MAhXI2xoKHYNeDYAQ6AEILjAB#v=onepage&q=Iraq-i%20Ajam%20Ir%C4%81q-i%20%CA%BFArab&f=false |llengua=anglès |editorial=I.B.Tauris |data=2011 |pàgines=2 |isbn=184885353X}}</ref>— fou una regió de [[Pèrsia]]. Correspon a l'antiga [[Imperi Mede|Mèdia]] i es va dir [[Jibal (Mèdia)|al-Jibal]] («les Muntanyes») després de la conquesta àrab; va prendre el nom d'Iraq ajamita a partir del [[{{segle |XI]]|s}}, segons es diu, perquè els [[Imperi Seljúcida|seljúcides]] que governaven la zona eren sultans de l'Iraq. Les ciutats principals eren [[Hamadan]], [[Qom]], [[Isfahan]], [[Kashan]], [[Rayy]], [[Qazwin]] i [[Zanjan]] (i eventualment [[Yezd|Yedz o Yadz]]).
 
El territori anava de Hamadan al nord-oest a Isfahan al sud. Qazwin i Rayy al nord sovint foren considerades part de l'Iraq Adjemi, i més excepcionalment Yadz, al sud-est. Considerant aquestos territoris com inclosos limitava al nord amb [[Tabaristan]] o [[Mazanderan]] i [[Gilan]]; al nord-oest amb l'[[Azerbaidjan]]; a l'oest amb [[Kurdistan]] i [[Luristan]]; al sud-oest el [[Khuzistan]]; al sud el [[Fars]]; al sud-est el [[Kirman]]; i a l'est i nord-est el [[Gran Khorasan |Khurasan]]. Les muntanyes corren d'oest a est i de nord-oest a sud-est. El riu principals és el Kizil Uezen o [[Sefid Rud]] (que neix entre Hamadan i Tabriz al Besch Parmal o Peatchanguslit que vol dir Muntanya del Cinc Dits i corre al nord-est i a l'est fins a trobar el Hasht Rud, i després s'obre camí per les muntanyes [[Elburz]] fins a la [[mar Càspia]] on desaigua); altres rius corren cap a l'est al Gran Desert de Sal o de Pèrsia que forma la plana oriental que obre al [[Gran Khorasan |Khurasan]].
2.098.383

modificacions