|
El productor, Erich Pommer, de la Decla-Bioscop, volia que fos [[Fritz Lang]] qui dirigís la pel·lícula, però Lang tenia altres compromisos en aquell moment, de manera que al final va ser Wiene qui la va dirigir.
La cinta és considerada com el primer film expressionista de la història, i destaquen els decorats distorsionats que creguincreen una atmosfera amenaçadora. Els responsables de l'escenografia van ser Walter Rörig, Walter Reimann i Hermann Warm, membres del grup Strum. L'expressionisme va ser una edat daurada del cinema, onde la qual els majors representants van ser: [[Fritz Lang]], [[George Wilhelm Pabst]] i [[F.W. Murnau]], [[Paul Wegener]].
L'expressionisme en aquestaaquest pel·lículafilm es fundabasa en la interpretació subjectiva del món dels personatges, que es troben sota el món real. S'enfronten en els personatges dos conceptes diferents: la imaginació i l'oníric davant el realisme. Un personatge acaba com volent dir que tot va ser producte de la imaginació de la persona, que no existeix el somnàmbul ni el doctor Caligari.
La pel·lícula es caracteritza per l'estilització dels decorats, la forma exagerada d'actuar, els llumsefectes lluminosos, que algunesalguns són puntuals i forts fentper a fer ressaltar-leslos de la resta del conjunt de l'escena. També es mostren potents i peculiars usos d'angulació de la cambracàmera, com un enquadrament inclinat.
Els decorats estan distorsionats, ja que es representen com si fossin una maqueta o cartronscartons pintats superposats per a crear il·lusions, d'aquesta manera els decorats són molt expressius i els actors també. S'emfatitzen ombres fosques i contrasts, com en el seu començament, en aparèixer la noia que ressalta del fons. Es nota que hi ha un ús de llums artificials. L'expressionisme va influir després, per exemple a [[Alfred Hitchcock]].
== Referències ==
|
