Irlanda celta: diferència entre les revisions

L'ordre gaèlic estava format per un mosaic de regnes que competien pels recursos i pel territori: s'expandien o es contreien segons la capacitat dels seus governants.<ref name="ley">[http://austroanarquistas.com/?p=975 Llei i Justícia en la Societat Cèltica Irlandesa]. Extret del Llibre ''For a New Liberty'' de [[Murray Rothbard]]. Capítol 12 Sobre el Sector Públic: la policia, les lleis i les corts. Per a Rothbard en aquesta societat havien corts i lleis [[llibertarisme|llibertàries]], que funcionaven dins d'una societat sense govern, és a dir presentava trets d'una [[anarquia]]. Els clans o tuath eren les unitats polítiques bàsiques i es formaven de persones unides voluntàriament per a propòsits socials beneficiosos i la suma total dels terrenys dels seus membres constituïa la seva dimensió geogràfica, és a dir, solament abastaven els territoris propis dels seus membres voluntaris.</ref> A partir del [[segle VII]], tots aquests estats van passar a estar nominalment sota el comandament d'un ''rei suprem''; no obstant això, fins al [[{{segle |XI]]|s}} amb [[Brian Boru]], aquest títol de [[Gran rei d'Irlanda|rei suprem]] no suposava cap poder efectiu a l'estil dels reis de l'[[Europa]] continental. A partir de Boru, la lluita pel títol d'''Ard Rí'' es va reduir a un grapat de famílies (O'Brien de [[Munster]], McLochlainn del [[Cenél nEógain]], O'Connor de [[Connacht]]). En vespres de la [[invasió normanda d'Irlanda|invasió normanda]] de [[1169]], el procés d'organització territorial estava pràcticament liquidat i els antics regnes i subregnes provincials s'havien transformat en [[feu]]s.

De totes aquestes professions, l'ofici de [[poeta]] era el més antic. Mentre que moltes de les classes professionals van fer la seva aparició a partir del [[{{segle |XI]]|s}}, la classe dels poetes (''aos dana'' o ''filleadha'') era un vestigi de l'època cèltica precristiana. Aquests poetes eren diferents als mers bards, inferiors a ells i actuaven com els seus assistents. Els poetes treballaven cantant les seves estrofes, mentre un arpista els acompanyava.