Revisió del 11:07, 8 nov 2019 modifica Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.784.016 edits m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi ← Edició anterior		Revisió del 13:03, 20 gen 2020 modifica desfés Miquel Villarroya (discussió \| contribucions) 1 edit He afegit diferents seccions, complementant la informació inicial amb una addicional i contrastada. Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 1: {{Infotaula de publicacions periòdiques\|tipus=publicació setmanal}} '''''La Veu de Montserrat''''' fou un setmanari de caràcter religiós escrit en català. Fundat el 2 de febrer de 1878 pel canonge vigatà, Jaume Collell, al municipi de Vic. La revista arribà ser un gran portaveu del catolicisme moderat a Catalunya i fou una de les publicacions de la Restauració en publicar-se íntegrament en català. '''''La Veu del Montserrat''''' fou un periòdic en [[català]] fundat per [[Jaume Collell]] a [[Vic]] el [[2 de febrer]] de [[1878]], inicialment setmanari però que a la fi del [[1900]] esdevingué mensual.<ref name=GEC/> Hom el considera una creació personal de Collell, ja que hi publicà una gran quantitat d'articles, però també hi col·laboraren habitualment destacades personalitats com [[Jacint Verdaguer]] i [[Josep Torras i Bages]] a partir del [[1880]]. Fou un portaveu del [[catolicisme]] moderat català, i sostingué violentes polèmiques amb el ''[[Diari Català]]'' i amb el [[Centre Català]] de [[Valentí Almirall]], representants del republicanisme catalanista.<ref name=GEC>{{GEC\|0070271\|La Veu del Montserrat}}</ref> [[Fitxer:11 Setembre Veu de Montserrat.jpg\|miniatura\|''La Veu del Montserrat'' convocant a la missa pels màrtirs del [[1714]]: ''«perque tots los catalans aprengan en son exemple, com se deu amar la Patria com devem trevallar per restaurarla y enaltirla, ab amor al passat y fe en l'esdevenidor»''.\|esquerra]]Des de les seves pàgines foren impulsades nombroses campanyes catalanes, com la del mil·lenari de [[Montserrat]] ([[1880]]) i la de la restauració del [[monestir de Ripoll]] ([[1886]]). El [[1890]] Collell intentà traslladar la seu del setmanari a [[Barcelona]] a instàncies de [[Narcís Verdaguer i Callís]], i com no pogué va abandonar la direcció, en la que fou substituït per [[Ramon Sala i Fugurull]]. La seva dimissió, però, provocà la de molts dels col·laboradors més destacats del periòdic. Simultàniament va deixar el seu caràcter polític, que fou continuat pel setmanari ''[[La Veu de Catalunya]]'' ([[1891]]), inspirat per Collell i dirigit per Prat de la Riba, i tingué un interès només cultural amb la col·laboració de [[Josep Gudiol i Conill\|Josep Gudiol]]. Deixà de publicar-se el [[24 de desembre]] de [[1901]].<ref>{{ref-publicació\|url=http://enigmisticamarius.blogspot.com/1994/11/la-veu-del-montserrat.html \|article=La Veu del Montserrat\|publicació=[[Avui (diari)\|Avui]] \|data =3 novembre 1994\|nom=Màrius \|cognom=Serra\|enllaçautor=Màrius Serra i Roig}}</ref> == Origens == El periòdic es creà l’any 1878 inicialment com a setmanari, però, el 1900 passà a mensual. El fundador considerà aquesta publicació com una creació personal, la qual utilitzà per treure a la llum gran quantitat d’articles propis fins al punt que als seus inicis, la revista es definí com un “periòdic de caràcter personal i amb el subtítol de setmanari popular de Catalunya”. El context en què fou creada ésser de fortes polèmiques entre els diferents sectors eclesiàstics. La revista neix com a reivindicació d’un cristianisme que dóna suport al catalanisme amb el lema de “Pro aris et focis”, “per Déu i la pàtria”. Altres objectius pel qual fou fundada ésser fer front a la creixent secularització de la societat catalana i la necessitat de practicar el catolicisme a la vida quotidiana. == Evolució == El periòdic tingué molta influència de l’anomenada “Escola de Vic” integrada per diferents eclesiàstic com Torras i Bages, Morgades, Eduardo Llanas, Urquinaona i Jacint Verdaguer. Principalment La Veu de Montserrat anuncià la intenció de mantenir-se al marge de les polèmiques políticoteològiques, però, hagué d’abandonar el seu prudent distanciament en algunes ocasions. Una de les vegades que renuncià a aquesta postura fou en el moment que organitzà les primeres manifestacions religioses de caràcter regionalista a la celebració del mil·lenari de Montserrat i del patronat de “La Moreneta” l’any 1881. Aquestes disputes i reivindicacions per part de la revista, provocaren una actitud de desconfiança per part del Vaticà davant la voluntat dels catòlics catalans de restaurar el patronat. == Tancament == L’any 1890 Jaume Collell deixà la revista, a causa de l’intent fallit de traslladar-la a Barcelona, fou substituït per Ramon Sala i la seva dimissió comportà la de molts altres col·laboradors importants. Amb aquest fet perdé el seu caràcter polític, el qual va ser continuat pel setmanari “La Veu de Catalunya”, idea de Collell. La revista finalment deixà de publicar-se el 24 de desembre de 1901. == Articles importants == Entre els articles i documents més destacats trobem l’inicial <<La nostra idea>>, en el qual aclarí l’esperit de la revista, una publicació catalana en el contingut i la forma. També entre els més rellevants estan les editorials dedicades a l'Església i al regionalisme el 1887 en plena campanya de restauració d’un altre monument religiós, el Monestir de Ripoll. En aquestes editorials mostren la defensa dels principis bàsics que justifiquen l’existència d’un cristianisme autòcton. D’altres com <<Catalanisme. Lo que es i lo que deuria ser>> l’any 1880 i en el qual es reflexionà sobre l’ús de la llengua, l’estat de la literatura catalana, els Jocs Florals i la predicació en català. <<La tradició catalana>>, obra de Torras i Bages on explicà la necessitat de restaurar la pastoral catalana, i <<La pietat catalana>>, també publicada pel mateix autor. Posteriors articles importants com <<La fe nacional i el catolicisme en la llengua materna>>, <<La predicació en llengua catalana>> i <<La llengua de l’oració>>, totes aquestes publicades el 1887. == Col·laboradors destacats == Entre els col·laboradors més importants de la publicació trobem a Torres i Bages, autor d’obres fonamentals publicades per la revista, Manuel Milà i Fontanals, Josep Masferrer, Narcís Verdaguer, Gaietà Soler, Ramón d’Abadal, Francesc Camprodon... == Relació de directors == Jaume Collell (1878-1890) Ramon Sala (1890-1901) == Referències == Linha 10 ⟶ 32: * {{Ref-llibre\|cognom=Ramisa\|nom=Maties\|títol=Els orígens del catalanisme conservador i "La Veu del Montserrat" 1878-1900\|url=https://www.worldcat.org/oclc/15856949\|edició=1a ed\|data=1985\|editorial=Eumo\|lloc=Vic\|pàgines=193\|isbn=9788476020661}} * {{Ref-llibre\|cognom=Salarich i Torrents\|nom=Miquel\|títol=La Veu del Montserrat (1878-1902)\|url=https://www.worldcat.org/oclc/34281745\|data=1993\|editorial=Patronat d'Estudis Osonencs\|lloc=Vic\|pàgines=259\|isbn=8460479676}} BONET I BALTÀ, Joan; MARTÍ, Casimir, L'integrisme en Catalunya. Les grans polèmiques: 1881-1888, Barcelona, Editorial Vicens Vives, 1990. CAMPOMAR FORNIELES, Marta, La cuestión religiosa en la Restauración. Historia de los heterodoxos españoles, Santander, Sociedad Menéndez Pelayo, 1984. == Enllaços externs == Linha 15 ⟶ 39: * {{ref-web\|url=http://hemerotecadigital.bne.es/details.vm?q=id:0004572670&lang=ca\| títol=La Veu del Montserrat\|format =pdf\|obra=Hemeroteca digital\|data = de 13/01/1883 fins a 11/12/1866\|exemplar=1 a 204\|issn=2171-133X}} «La Veu del Montserrat». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: [[Grup Enciclopèdia Catalana]]. «La Veu del Montserrat». [[Avui (diari)\|Avui]], 03-11-1994. {{Autoritat}}

La Veu del Montserrat: diferència entre les revisions