Estefania de Requesens i Roís de Liori: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida la plantilla {{Autoritat}} a l'article
m alguna correcció
Línia 2:
'''Estefania de Requesens i Roís de Liori''' (c. [[1504]] - [[Barcelona]], [[25 d'abril]] de [[1549]])<ref name="DBD">{{Diccionari Biogràfic de Dones|id=7|nom=Estefania de Requesens i Roís de Liori}}</ref> va ser una escriptora catalana i valenciana del [[segle XVI]]<ref name=":0">{{ref-llibre|cognom=Zavala|nom=Iris|enllaçautor=|títol=Breve historia feminista de la literatura española|url=https://books.google.es/books?id=_fUJ-gqLsIwC&pg=PA58&dq=Estefan%C3%ADa+de+Requesens&hl=es&sa=X&redir_esc=y#v=onepage&q=Estefan%C3%ADa%20de%20Requesens&f=false|consulta=|any=1993|editorial=Anthrops|isbn=9788476585771|editor=|lloc=|pàgina=58|llengua=castellano|capítol=}}</ref> i [[Baronia de Castellví de Rosanes|baronessa de Castellvell]] i de [[Molins de Rei]].<ref name=":0" />
 
Era filla de [[Lluís de Requesens i Joan de Soler]], [[comte de Palamós]] i governador de Catalunya, i de la seva segona esposa, [[Hipòlita Roís de Liori i de Montcada]]. Formà part del cercle de seguidors d'[[Ignasi de Loiola]] durant l'estada d'aquest a Barcelona ([[1524]]-[[1526]]). Es va casar el [[1526]] amb [[Juan de Zúñiga y Avellaneda]], fill del [[comte de Miranda]] i [[camarlenc]] del rei [[Carles I d'Espanya|Carles I]], amb qui tingué diversos fills, entre els quals havia de destacar [[Lluís de Requesens i Zúñiga]], futur cap militar i estadista a la cort espanyola, vencedor en la [[Batalla de Lepant (1571)|Batalla de Lepant]] el [[1571]]. Es varen traslladar a residir a la cort el [[1534]] quan el seu marit és nomenat preceptor del [[príncep de Girona]] Felip (futur [[Felip II]]), iniciant així un procés irreversible de castellanització de la família. La influència del seu marit permeté que el seu cosí, [[Jeroni de Requesens i Roís de Liori]], aconseguís el [[bisbat d'Elna]].<ref name=":13">{{ref-llibre|cognom=Mantecón|nom=Tomás Antonio|enllaçautor=|títol=Bajtín y la historia de la cultura popular: cuarenta años de debate|url=https://books.google.es/books?id=3h4sBk8Ggm8C&pg=PA52&dq=Estefan%C3%ADa+de+Requesens&hl=es&sa=X&redir_esc=y#v=onepage&q=Estefan%C3%ADa%20de%20Requesens&f=false|consulta=|any=2008|editorial=Universidad de Cantabria|isbn=9788481025002|editor=|lloc=|pàgina=52|llengua=español|capítol=}}</ref>
 
Entre 1528 i 1545 va donar a llum a sis nens i quatre nenes: Hipòlita, Perico, CatarinetaCaterineta, Joan, Diego, Hipoliteta, Pedro, Felipe, Caterina i Pedro.<ref name=":222">{{ref-llibre|cognom=Tamames|nom=Ramón|enllaçautor=|títol=Europa: proyecciones y percepciones históricas|url=https://books.google.es/books?id=RM0bXUShI0cC&dq=Estefanía+de+Requesens&hl=es&source=gbs_navlinks_s|consulta=|any=1997|editorial=Universidad de Salamanca|isbn=9788474818529|editor=|lloc=|pàgina=74|llengua=español|capítol=}}</ref> Els noms es repeteixen perquè molts moren amb pocs mesos.<ref name=":13" /> El [[1542]], Estefania va assumir l'herència del seu germà [[Galceran de Requesens i de Cardona]], comte d'Avellino i governador general de Catalunya. El [[1546]] restà vídua i retornà a Barcelona. Estefania va recolzar alsels jesuïtes, que en aquests anys van intentar reformar la Companyia de Jesús per tenir en ella-hi un lloc femení, orientades per [[Isabel Roser|Isabel Rosers]] i altres.<ref name=":222" />
Junt amb la seva mare pledejaren pel [[comtat de Palamós]] contra la seva cosina germana [[Elisabet de Requesens i Enríquez]], filla de [[Galceran de Requesens i Joan de Soler]], 1rprimer comte de Palamós. Tot i guanyar aquest litigi, més tard li'n féu cessió.
 
En morir el seu marit al juny de 1546, Estefania va tornar a Barcelona, on va morir la seua mare el 2 de setembre. Allí va residir des de llavors i fins a la seua mort, el 25 d'abril de 1549.<ref name=":222" />
Línia 13:
És molt conegut l'epistolari mantingut amb la seva mare des de la cort entre el [[1534]] i el [[1540]]. Es tracta de noranta cartes, 102 segons altres fonts, en el seu paper original, en plecs que, doblegats, feien de sobre. D'aquesta manera van mantenir la relació malgrat la distància.<ref name=":0" /> Escrites en català i publicades el 1942, que recullen un testimoni únic de la vida a la cort de l'emperador [[Carles I d'Espanya|Carles I]].<ref>[http://books.google.cat/books?id=-YD7heR2wlkC&lpg=PA84&ots=LKCM3pHh7C&dq=cartes%20de%20Estefania%20de%20Requesens%20i%20Ro%C3%ADs%20de%20Liori&hl=ca&pg=PA84#v=onepage&q=cartes%20de%20Estefania%20de%20Requesens%20i%20Ro%C3%ADs%20de%20Liori&f=false Digitalització parcial de l'epistolari]</ref><ref name=":13" />
 
Cartes íntimes d'una dama del segle XVI. Epistolari a la seua mare de la comtessa de Palamós:{{cita|"Hoy hace ocho días que recibí dos cartas de vuestra señoría: de finales de octubre y dos de éste, y la última en mano de vuestra señoría, que fue para mí singular y cordial, según con el cuidado que yo esperaba... Y vuestra señoría no escriba de su mano hasta que lo pueda hacer sin recibir ninguna fatiga, que yo me contentaré al ver algunos renglones, porque conozco la manera de ordenar tan bien como su propia letra. Sobre la tos, estoy con mucha ansia por ser cosa que cruje muy señaladamente a personas flacas. No sé si sería bueno tomar aquellos huevos del día con aceite de almendras dulces y azúcar que vuestra señoría suele aconsejar a otras personas para mal de pechos y tos. Y también, si la fiebre está pasada, los caldos de pie de oveja renil, que a mí me hicieron mucho bien cuando tenía aquella tos que escupía sangre. Si a vuestra señoría le parece que le tiene que aprovechar, le suplico que lo mande hacer, porque de ella tengo yo estas y otras recetas, de las cuales me soy provechada aquí aconsejándole a los que me parecía que de ello habían de menester, y así son entrados en fuga mís caldos y potajes de enfermos, que casi en todos los tiempos se hacen en mi casa. Y según la prisa que tenía me está forzado a mostrarlo para no tener tantas cosas que entender.
Y aún nunca vago de estas cosas, y cada vez que pienso en que a todos sirve eso sino a vuestra señoría, me parece que un puñal me atraviesa lo corazón...
De vuestra señoría mayor servidora y más obediente hija que las manos le desea besar como la vida"|Estefania de Requens|3=[http://www.cdp.udl.cat/coeducacio/index.php/es/hablan-las-mujeres/saberes-de-las-mujeres/63-document-6-estefania-de-requesens?format=pdf Centre Dolors Piera d'Igualtat d'Oportunitats i Promoció de les Dones. Document 6. Estefania de Requesens]}}