Batalla de Civitate: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Coherència terminològica en el si d'un mateix article
Línia 17:
Tanmateix, hi havia altres líders i altres pobles preocupats pel creixent poder normand, i en particular els governants italians i llombards del sud de la península. El príncep de [[Benevent]], Rodolf, el duc de Gaeta, els comtes d'Aquino i de Teano, l'arquebisbe i els ciutadans d'Amalfi, juntament amb altres homes vinguts de Pulla, Molise, Campània, Abruzzo i el Laci, van acudir a la crida papal i van formar una coalició per enfrontar-se als normands.
 
El Papa també va trobar ajuda en un altre poder, l'[[Imperi Romà d'Orient]], governat aleshores per [[Constantí IX]]. En un principi els romans d'Orient, establerts a Pulla, havien intentat pagar als normands i contractar-los com a mercenaris integrats al seu exèrcit, car els normands eren coneguts per llur cobdícia.<ref>''Semper gens normannica prona est ad avaritiam.'' [[GuillermoGuillem de ApuliaPulla]], ''Gesta Roberti Wiscardi'', ii.</ref> El comandant [[Argir]], el llombard [[catepà]] d'Itàlia, va oferir als normands diners a canvi d'escampar-se com a mercenaris cap a les fronteres orientals de l'imperi, però els normands van rebutjar la proposta afirmant-hi explícitament que llur objectiu era la conquesta del sud d'Itàlia. Davant d'aquesta realitat, Argir va contactar amb el Papa, i quan Lleó i el seu exèrcit van desplaçar-se des de Roma fins a Pulla per enfrontar-se als normands en batalla, un exèrcit romà d'Orient dirigit personalment per Argir es va desplaçar també a Pulla amb el mateix pla, atrapant els normands en una maniobra de pinça.
 
Els normands van comprendre el perill i van reunir tots els homes disponibles en un sol exèrcit al comandament del comte de PUlla, [[Hunifred d'Hauteville]], el comte [[Ricard d'Aversa]] i altres membres de la Casa d'Hauteville, entre els quals hi havia Robert d'Hauteville, més tard conegut com a [[Robert Guiscard]].