Pràctic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 11:
En temps bíblics aquesta ocupació ja existia. S'esmenta quatre vegades al pràctic en el capítol 27 del [[Llibre d'Ezequiel]] (en la versió de King James <ref> The Bible: [http://blb.compunauta.net/book.php?code=en_21stkingjames&lang=es|Authorized King James Version with Apocrypha], Llibre d'Ezequiel, Cap 27, vers. 8, 27,28 i 29, Oxford University Press, EUA (22 d'octubre de 1998), {{ISBN|978-0-19-283525-3}} </ref>
almenys). També els esmenta [[Homer]] en la [[Ilíada]] i la [[Odissea]] i [[Virgili]] en la [[Eneida]].
En la campanya a l'Índia de [[Alexandre el Gran]], ens informa Himanshu Prabha Ray: <ref> Himanshu Prabha Ray, [http://www.cambridge.org/catalogue/catalogue.asp?isbn=9780521011099|«The archaeology of seafaring in ancient South Àsia »], Cambridge University Press (15 de setembre de 2003), {{ISBN|978-0-521-01109-9}}, (Traducció de l'anglès) </ref>
{{Cita|" (...) això dóna lloc a preguntar-se sobre l'estatus que s'assignava en l'antiguitat al pràctic en una navegació reeixida. [[Flavi Arrià]] en el seu relat del [[Anàbasi|viatge de la flota d'Alexandre]] <ref> "Alguns dels seus vaixells es van perdre dins dels estrets canals, i ell va haver de enviar un pràctic per conduir de tornada al llera "The Campaigns of Alexander"], Arria (Autor), JR Hamilton (Editor, Introduction), Aubrey De Selincourt (Translator), Penguin Classics; Revised edition (28 d'octubre de 1976), {{ISBN|978-0-14-0442}}53 - 3, (Traducció de l'anglès) </ref><ref>: «El governador de l'illa (Orgagna), Mazin, va navegar amb ells fins a Susa, fent voluntàriament de pràctic.» , "[http://www .iranchamber.com/geography/articles/alexander_fleet_persian_gulf.php Anábasis Alexanderi] "(La retirada d'Alejandro), Llibre XXXVII," van embarcar aigua per a cinc dies, ja que els pràctics van informar que no trobarien aigua potable ", Llibre XL, Arriano ( Lucius Flavius Arrianus), Translated by: E. Iliff Robson (1933), Hardvard (1961), ASIN: B00104FNRK, (Traducció de l'anglès) </ref> des de la [[Subcontinent Indi|Índia]] al [[Golf Pèrsic]] sota el comandament de [[Nearco]] ens dóna un altre exemple de la importància del pràctic en l'èxit de les navegacions en el [[Oceà Índic]]. Es relata que en la vila pesquera de Mosarna (probablement actual [[Pasni]]), un pràctic de [[Gedrosia]] anomenat Hydraces, va navegar amb la flotilla i la guio. Aquesta dependència dels pràctics locals per orientar-se a través de l'Oceà Índic era habitual i hi ha nombroses mencions a aquest procedir a Grècia i també en textos posteriors. Els portolans portuguesos, per exemple, designen al riu Hab, braç occidental del delta de l'Indus, com «riu dos pilots»-nom originat en el fet que els vaixells estrangers trobaven allí pescadors capaços de guiar-los pel delta de l'Indus (Kervran 1999 ; 107) »}}
[[fitxer: Lizzie May au Brest 2008.jpg|thumb|300px|Cúter de pràctics en [[Brest]] (Finisterre) Lizzie May , navegant a vela.]]
Ja els fenicis en alguns dels seus [[periple]]s manifesten recórrer a coneixedors locals en les seves navegacions costaneres. No obstant això, una menció clara és la de l'[[Periple per la Mar Eritrea]], <ref> [http://www.fordham.edu/halsall/ancient/periplus.html "The Periplus of the Erythraean Sigui: Travel and Trade in the Indian Ocean by a Merchant of the First Century "], cap. 43 i 44, W.H. Schöffer (tr. & ed.), London, Bombai & Calcutta 1912, Kessinger Publishing (2007), {{ISBN|978-1432527969}}, (Traducció de l'anglès){{Cita| «43. (...) Tot i que l'entrada al golf es faci amb seguretat, la boca del riu cap a Barigaza (actual Bharuch) es troba amb dificultat. No pot distingir fins a estar molt a prop seu. Quan la hi troba, el pas és molt difícil a causa dels [[Banc de sorra|bancs]] que hi ha a la desembocadura.
<br/> 44. Per aquest motiu, pescadors locals al servei del Rei, estan estacionats a la boca del riu en bé tripulades embarcacions grans trucades tappaga i cotymba, pugen per la costa fins Syrastrene, des d'on pilotean els vaixells fins Barigaza. I ells condueixen les seves embarcacions des de la boca de la badia, entre els bancs, amb les seves tripulacions, i les remolquen després fins a posicions determinades, remuntant el riu amb l'inici de la marea creixent, i aturant-quan aquesta baixa en [[wiktionary: és: fondejar|ancoratges]] i [[Rada (nàutica)|rades]] apropiades. Aquestes rades són llocs més profunds del riu, en el camí fins Barigaza, que és a la ribera del riu a uns tres-cents [[estadi (unitat de longitud)|estadis]] (aprox. 52 km) de la boca ", .. .»}}</ref> manuscrit del segle I. Estava destinat a informar als navegants sobre els ports i detalls de la costa, comparable als actuals « [[Derroter|camins]] » (en anglès nord-americà: Sailing Directions ). Aquest manuscrit descriu en el Cap. 44, com a l'entrada del [[riu Narmada]], havia pescadors al servei del rei perquè pilotaran els vaixells fins [[Bharuch]]. Un trajecte de 20 milles.
Al començament de l'era cristiana els àrabs empraven molt el servei de pràctics i van ser els primers a usar el [[Compàs (nàutica)|compàs magnètic]]. El primer viatge de [[Marco Polo]] a orient va ser fet amb l'assistència de pràctics àrabs. Va arribar a la cort del gran Khan en 1275 i en retornar en 1292, es va detenir a Sumatra, sud de l'Índia i Ceilan, on va estudiar les [[Carta nàutica|cartes nàutiques]] dels pràctics àrabs. Dos segles després Basc dóna Gamma va utilitzar pràctics des del cap de Bona Esperança fins arribar a Calcuta.
[[fitxer: Bundesarchiv Bild 102-10844, Lotsenmannschaft am Feuerschiff "Weser".jpg |thumb|300px|[[Mar del Nord]] - Embarcament del pràctic en el vaixell Wesser - 1930.]]
La derrota soferta per la [[Armada Invencible]] espanyola en 1588, es va deure en gran part al fet de no haver pogut embarcar els pràctics en [[Dunkerque]] <ref> Howarth David, [http://www.amazon.com/dp/0670748285|The Voyage of the Armada: The Spanish Story] , The Viking Press, 1ST edition (19 d'octubre de 1981) </ref>
{{cita|"7 agost 1588: L'Armada està detinguda, esperant que surti Parma a ajudar, o que almenys li enviï pràctics locals. De fet, hi havia un port local molt proper sota el control de Parma, el que podria haver donat abric a la flota, encara durant tot l'hivern: Anvers, a qui podia accedir pel riu Escalda. La ribera sud del riu i la ciutat d'Anvers estaven en poder de Parma. La ribera nord i el port de Flushing , proper a l'embocadura estaven en mans dels holandesos. L'Armada tenia poder suficient per forçar l'entrada a Flushing i fortificar-a Anvers. Però sense els pràctics no tenien la menor esperança de trobar el canal d'entrada, anomenat de Wielingen i que discorre entre enormes bancs de sorra, poc profunds però invisibles, gairebé fins a 20 milles mar endins. "}}
| |||