Narbona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
m Plantilla
Línia 18:
La vila va sorgir al turó de [[Montlaurès]], al nord-oest de la ciutat actual, i era un poblament de la tribu dels [[elísics]].
 
El primer establiment urbà és del [[{{segle |VI aC]]|-|s}} i va aprofitar la seva bona posició en la cruïlla dels camins que segueixen la costa (la futura [[via Domícia]]) i la ruta cap a l'Atlàntic, per prosperar als segles III i II aC amb el comerç de l'estany procedent de les Illes Britàniques.<ref name="ciutats">{{ref-llibre|cognom=Gros|nom= P.|capítol=Narbona|títol=Ciutats antigues de la Mediterrània|lloc=Barcelona|any= 1997|editorial= Lunwerg / Diputació de Barcelona| isbn= 84-7782-458-4}}</ref>
 
En el mateix lloc, els [[Imperi Romà|romans]] hi van fundar el [[118 aC]]<ref name="ciutats" /> la seva primera colònia fora d'[[Itàlia]], i li van donar el nom de ''[[Narbo Martius]]'', que després va esdevenir capital de la província [[Gàl·lia Narbonesa]] (''Gallia Narbonensis''). El [[45 aC]], [[Juli Cèsar]] hi va instal·lar els veterans de la legió X. Al [[segle I]], la ciutat va arribar a la seva màxima esplendor gràcies a l'activitat portuària, a la seva condició de port fluvial (en aquell temps l'Aude passava per Narbona, si fa o no fa per l'actual canal de la Robina); controlava els ancoratges a la llacuna propera, des de la qual s'exportava sobretot ceràmica procedent de [[la Graufesenque]] (prop de [[Millau]]).<ref name="ciutats" /> Aquesta prosperitat es va veure sotraguejada per un incendi que va destruir parcialment la ciutat el 145, que anà declinant des de la fi del segle<ref name="ciutats" /> fins al {{segle|IV|s}}.