{{VT|Khanat de Quba|Xirvanxah|Haiximites de Bab al-Abwad}}
Derbent reclama ser la ciutat més antiga de [[Rússia]]<nowiki/>ja que s'han trobat restes arqueològiques de fa cinc mil anys. El poblament intensiu es va produir a partir del segle VIII aC, i a partir del [[{{segle|VI aC]]|-|s}} va estar en mans de l'[[Imperi Persa|Imperi persa]]. Al segle IV aC, enderrocat l'imperi, va ser part de l'[[Albània del Caucas]], i se l'identifica llegendàriament amb ''Albana'', la capital. Segons la tradició, el pas fou fortificat pel rei sassànida [[Cosroes I]] Anushirwan (el Just, segle VI), per prevenir incursions del nord amb una llarga muralla entre les muntanyes i la mar (altres versions donen com a fundador el seu pare, el rei sassànida Kobad I, però la construcció trobada data del temps del fill); encara queden restes d'aquesta fortificació entre Derbent i Kara Syrt. L'historiador armeni Moisès Kagankatvatsi escriu que la construcció de les muralles va esgotar els recursos de l'imperi. A partir del segle V hi va penetrar el cristianisme. El [[627]], la ciutat fou devastada per Tong Yagghu, khan dels [[Turcs Occidentals|turcs occidentals]], però després d'un temps de domini turc el seu fill Burisad va haver d'abandonar la zona davant els perses. Els musulmans hi van arribar el [[643]] quan estava controlat per una guarnició sassànida i la dominaven el [[654]]. Durant anys, fou teatre de lluita entre àrabs i [[khàzars]].
Els àrabs la van anomenar '''''Bab al-Abwab''''' i estava al costat del pas clau a l'extrem oriental de Caucas. Derbent va sorgir com a fortalesa propera al pas principal, que portà el nom persa ''Derbend'' (transcripció àrab ''Darband'', que vol dir 'vila de la porta' o 'porta tancada (per la vila)') i després per influència turca, Derbent o Darbant o Demirkapı (porta de Ferro). Era el lloc on donaven totes les valls del Caucas oriental. El lloc tenia un bon port en aigües de la mar Càspia.
