Diferència entre revisions de la pàgina «Federació Local de Sindicats de Sabadell»

cap resum d'edició
(Pàgina nova, amb el contingut: «== Antecedents == La '''''Federació Local de Sindicats'' (FLS) de Sabadell''' era hereva de '''''Federació Obrera de Sabadell'' (FOS),''' la principal o...».)
 
{{MI}}
{{MF}}
{{FR}}
== Antecedents ==
La '''''Federació Local de Sindicats'' (FLS) de Sabadell''' (FLS) era hereva de '''''la [[Federació Obrera de Sabadell]]'' (FOS),''' la principal organització dels obrers de la ciutat creada a l’últim terç del s.XIX. La FOS va dur a terme importants vagues: el 1883 per les 59 hores en comptes de les 65, el 1910 contra l’empresa tèxtil ''Seydoux'' per l’acomiadament improcedent de tres treballadores, o la vaga revolucionària de 1917. D’ella en sorgiria la pionera del moviment obrer anarquista i feminista [[Teresa Claramunt i Creus]]. La FOS estava adherida a la ''[[Federació de Treballadors de la Regió Espanyola]]'' (FTRE) i el 1910 participà i s’adherí a la ''[[Confederació Nacional del Treball]]'' (CNT). La seu de la FOS, i posteriorment de la FLS, era ''l’Obrera'', situada al carrer Estrella, 110.
 
== Sindicat hegemònic de Sabadell durant la II República ==
 
Moix es va convertir en una figura política molt important, després de passà per l’alcaldia de Sabadell del 17 d’octubre de 1936 al 26 d’agost de 1939, va ser Ministre de Treball del govern Negrín fins el març del 1939; s’exilià a França fins que el 1953 va haver de marxar a Praga, a causa d’una campanya anticomunista del govern francès; seria Secretari General del PSUC entre 1956 i 1965, i va morir a Praga el 3 de setembre del 1973. Bru Lladó s’exilià a Mèxic, on moriria el 1946, mantenint-se fidel als seus ideals
 
== Referències ==
{{referències}}
75.733

modificacions