Enquadrament: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi |
|||
Línia 23:
* En tota escena hi sol haver un ''motiu'' (allò que desitgem destacar, el centre d'interès) i ''fons'' (allò que envolta, decora i/o dóna sentit al motiu). Per ressaltar el motiu el fotògraf ha d'omplir l'enquadrament, és a dir, fer que un objecte sigui en l'escena; d'aquesta manera exclourem de l'enquadrament altres objectes que puguin distreure l'atenció de l'espectador sobre el que el fotògraf ha seleccionat.
* Malgrat el que s'ha dit en el punt anterior, és important en l'enquadrament deixar un cert ''marge'' al voltant del motiu per a no 'ofegar' la imatge. Aquest marge actuarà com a marc del motiu i, per tant, normalment haurà de ser a més igual per tots els costats de la fotografia.
* La línia de l'''horitzó'' sol ser una referència visual clau per a l'ésser humà. Normalment aquesta s'ha de mantenir recta, horitzontal. La percepció d'una línia de l'horitzó inclinada sol cridar l'atenció i, si no està justificada, dóna a l'espectador la sensació que els objectes ''cauran'' cap a aquest costat, cosa que no sol produir bones sensacions. Vegeu [[Angle holandès]].
* Un altre factor comunicatiu important en fotografia és la tria del ''format''. La majoria dels elements fotosensibles (pel·lícules o sensors d'imatge) tenen un format rectangular i hi haurà per tant la possibilitat de triar un enquadrament horitzontal, vertical o inclinat: cada un d'ells transmet sensacions diferents i té el seu camp d'aplicabilitat:
** L'enquadrament horitzontal suggereix quietud, tranquil·litat i sol fer-se servir normalment per a paisatges i per a retrats de grup.
| |||