Normalització lingüística: diferència entre les revisions

Cal considerar que tota normalització comporta  '''elaborar''' i '''difondre''' [[normes d'ús lingüístic]] i això implica que l'objectiu és el fet que, des del punt de vista social, hi hagi una '''actitud favorable envers la llengua''' i  una  esperança de futur. Aracil, i més tard [[Toni Mollà]] i [[Amadeu Viana]],<ref>T. Mollà i A. Viana (1989). Curs de sociolingüística. Alzira: Bromera, vol. 3. </ref> insisteixen en el fet que el procés de normalització lingüística té caràcter prospectiu de resposta al conflicte lingüístic; per tant, és dinàmic i previsor.

No existeix una definició unívoca d'aquest concepte. Es tracta d'un procés amb característiques singulars en cada context sociolingüístic. Per tant, la normalització pot afectar el codi lingüístic, els seus usuaris i l'organització lingüística territorial, que seria el mateix que dir que la normalització lingüística implica dos processos paral·lels: un de social i un altre de lingüístic. Així mateix, s'han emprat diferents termes relacionats amb aquest concepte: [[Codificació lingüística|codificació]] o  [[Normativa lingüística|normativització]]  i [[Estandardització lingüística|estandardització]], més estretament lligat a aspectes lingüístics, i [[Planificació lingüística|planificació]] i [[política lingüística]], lligades a la vessant social i política. La normalització entraria en aquest últim àmbit.