Pere Pascual i de Sans: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
#1lib1ref
#1lib1ref
Línia 6:
El 1971 tornà a la [[Universitat de Barcelona]], on ocupà successivament les càtedres de Mecànica Teòrica, Física General i Física Teòrica. Fou un dels primers a organitzar cursos de doctorat en català. El 1986 va rebre el Premi d'Investigació Ramón y Cajal i la [[Medalla Narcís Monturiol]] per les seves investigacions sobre múltiples aspectes fenomenològics de les partícules elementals, sobre interaccions dèbils i simètriques, i per la seva contribució pel que fa a les regles de suma en la [[cronodinàmica]]. El 1987 fou investit doctor honoris causa per la [[Universitat de València]]<ref>{{Ref-web|títol=Acte d'Investidura com a Doctor “Honoris Causa” de l'Excm. Sr. Dr. Pere Pascual de Sans|url=https://www.uv.es/uvweb/transparencia-uv/ca/persones/reconeixements/doctors-honoris-causa/doctors-honoris-causa-segle-xx/data-investidura/acte-investidura-doctor-honoris-causa-excm-sr-dr-pere-pascual-sans-1285924698718/Honoris.html?id=1285878763008|consulta=2020-01-23}}</ref>. El 1988 fou nomenat assessor de la Secretaria d'Estat per a Universitats i Investigació, com també ho fou del Departament d’Universitats i Recerca (DURSI). També fou consultor científic d'[[Iberdrola]], Medalla al Mèrit Científic de la [[Fundació Catalana per la Recerca]] i membre de la [[Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona]].
 
Des de 1994 fins a la seva mort es va dedicar a promocionar el Centre de Física de [[Benasc]], dedicat a la promoció de la investigació mitjançant reunions internacionals de científics<ref>{{Ref-publicació|cognom=Sánchez Gómez|nom=José L.|article=En memoria de Pedro Pascual (1934-2006), físico|publicació=REF|url=http://benasque.org/pascual/pascual-rscf.pdf|data=Diciembre 2006|pàgines=}}</ref>, i que comptava amb el suport inicial de la [[Diputació General d'Aragó]], i des de 2006, del [[Ministeri d'Educació d'Espanya|Ministeri d'Educació i Ciència]] [[CSIC]].
 
== Aportacions ==