Diferència entre revisions de la pàgina «Amèrica del Sud»

m
Plantilla
m (Plantilla)
m (Plantilla)
{{infotaula geografia política}}
L''''Amèrica del Sud''', segons el model continental ibèric, és un [[subcontinent]] d'[[Amèrica]], travessat per l'[[equador terrestre]]. La major part de la seva superfície es troba a l'[[hemisferi sud]], envoltat a l'oest per l'[[oceà Pacífic]] i a l'est per l'[[oceà Atlàntic]]. S'estén, geopolíticament, des de la frontera entre [[Panamà]] i [[Colòmbia]] fins al [[cap d'Hornos]] al sud, tot i que, seguint un criteri estrictament geofisiogràfic, el límit entre [[Centreamèrica]] i Amèrica del Sud pot ser establert als relleus més septentrionals de la [[serralada de Bandó]] i a la vall inferior del [[riu Atrato]], amb la qual cosa, una petita part del nord-oest [[Colòmbia|colombià]] formaria part de l'[[Amèrica Central|Amèrica central]]. La serralada dels [[Andes]] és a la vora occidental del subcontinent; al nord-est es troba una vasta regió de [[selva pluvial|selves pluvials]] tropicals drenades pel [[riu Amazones]]. Des del [[{{segle |XVI]]|s}} fins al [[segle XIX]], la major part del continent estava dividit en colònies governades pels països europeus, principalment per [[Espanya]] i [[Portugal]]. Aquestes colònies actualment són repúbliques independents, exceptuant-ne la [[Guaiana Francesa]], les [[illes Malvines]] i altres illes menors.
 
== Història del poblament d'Amèrica del Sud ==
Segurament, el motiu que va empènyer aquestes persones a creuar el "pont de Bering" va ser seguir les bandades d'animals, la seva font de proteïnes. Igual que l'[[Home de Neandertal|humà de Neandertal]], l'[[Home de Cromanyó|humà de Cromanyó]] era recol·lector, caçador i pescador indiferenciat, és a dir, no eren experts en cap de les activitats referides. L'organització social era la de la "comunitat primitiva", és a dir, s'agrupaven en bandes que reunien diverses famílies amb fins de caça, recol·lecció i seguretat; el que extreien era repartit en parts iguals. La gegantesca aventura de creuar [[estret de Bering|l'estret de Bering]] acabà de deu a quinze generacions després. Com més al sud avançaven, trobaven millors condicions climàtiques i majors facilitats per a la caça.
 
Els vestigis de l'emigració es troben sota l'aigua del [[mar de Bering]] o encara no estan descoberts en el nord-est de Sibèria o a Alaska. Les proves són escasses o no existeixen, però aquesta teoria es comença a enunciar des del [[{{segle |XVI]]|s}} pel [[cosmografia|cosmògraf]], [[geografia|geògraf]] i cronista del [[Consell d'Índies]], [[Juan López de Velasco]], el [[1574]].
 
Al sud de [[Xile]] s'han trobat restes fòssils de recol·lecció i caça de fa 7.000 anys (5000 aC). Si, com es diu al començament, el poblament d'[[Amèrica]] es va iniciar fa 36.000 anys i les restes trobades a Xile, que suposen la part més meridional del continent, tenen una data de 7.000 anys, el poblament d'Amèrica va durar 29.000 anys.
575.315

modificacions