Diferència entre revisions de la pàgina «Decrets de Nova Planta»

m
Plantilla
m (Plantilla)
m (Plantilla)
=== «''I si no, no!''» La defensa del sistema constitucional de la Corona d'Aragó ===
{{AP|Furs del regne de Sobrarbe|Alteracions d'Aragó|Unión de Armas|Guerra dels Segadors}}
Al [[{{segle |XVI]]|s}}, però, sorgiren tensions entre el monarca i les institucions de la [[Corona d'Aragó]] en tant que els [[furs]] posaven límits a la seva [[sobirania]]. Tot al llarg del segle, el [[Plet del virrei estranger]] enfrontà les institucions del [[regne d'Aragó]] amb la Corona espanyola; els constitucionalistes aragonesos bastiren tot un corpus historiogràfic i icònic a fi de legitimar el seu discurs en defensa dels [[furs]] davant les tesis cesaristes; així aparegué la llegenda dels [[Furs del regne de Sobrarbe]], que assegurava que un rei només podia ser rei si jurava respectar els [[furs]], i en cas contrari no podia ser rei: «''I si no, no!''» era la frase amb la qual acabava el jurament, fórmula equivalent a la màxima: «''En Aragón fueron antes leyes, que reyes!''». La tensió acabà esclatant el [[1590]] quan [[Antonio Pérez del Hierro]], un secretari reial de [[Felip II de Castella|Felip II]] que havia estat empresonat acusat de traïció, va fugir de la presó de Madrid cap al regne d'Aragó i va invocar, al·legant la seva ascendència aragonesa, al [[Privilegi de manifestació]]. Aquest [[privilegi]] era exercit pel [[Justícia d'Aragó]] i emparava als aragonesos protegint a un acusat quan aquest denunciava injustícia per part dels oficials reials. El conflicte degenerà en una revolta contra el rei coneguda amb el nom d'[[Alteracions d'Aragó]], que finalitzà amb l'execució dels caps constitucionalistes aragonesos i l'esquarterament del poder foral, tant del [[Justícia d'Aragó]], com de la [[Generalitat d'Aragó]]. Al {{segle|XVII|s}} continuaren les pressions que tensionaren el model de [[monarquia composta]] i [[règim polisinodial]] propi de la [[Monarquia d'Espanya]]. El [[1626]] el [[privat]] de [[Felip IV de Castella|Felip IV]] el [[comte duc d'Olivares]] proposà la «''[[Unión de Armas]]''», un organisme militar que pretenia fer contribuir tots els regnes de la monarquia al manteniment d'un exèrcit de 140.000 homes per a les guerres de Flandes, mercat de la indústria llanera de la [[Corona de Castella]], i que després de més d'un segle de guerres ininterrompudes havia passat de ser la corona espanyola més rica a la més empobrida. La pulsió entre la corona i els límits constitucionals acabà esclatant enmig de la [[Guerra dels Trenta Anys]], que enfrontava la Monarquia d'Espanya i França. El [[1640]] es produí un sollevament a [[Barcelona]] conegut amb el nom de [[Corpus de Sang]], que donà lloc a la separació del [[Principat de Catalunya]] de la monarquia i desembocà en la [[Guerra dels Segadors]]; els mateixos passos seguí el [[regne de Portugal]], que restaurà una dinastia pròpia separant-se definitivament de la monarquia espanyola, i un altre sollevament es produí al [[regne de Nàpols]]. Aprofitant aquest context de crisi interna, França passà a l'ofensiva i envaí els [[Països Baixos Espanyols]] a Flandes, obtinguent una victòria decisica a la [[Batalla de Rocroi]] ([[1643]]) que suposà la caiguda en desgràcia del [[comte duc d'Olivares]] i la fi de l'hegemonia espanyola a Europa.
 
=== Crisi successòria i «Balança de poder» a Europa ===
132.831

modificacions