Corona d'Aragó: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 167:
 
L'historiador [[Jaume Sobrequés i Callicó]] explica que «''Una bona dels historiadors contemporanis, sobretot els més marcadament catalanistes, han sentit una certa al·lèrgia a emprar la denominació Corona d'Aragó per designar la pluralitat d'estats que la componien, i s'han estimat més usar l'expressió unió o confederació catalano-aragonesa, sense cap tradició històrica en els períodes en què va existir''»; després de recordar que l'entrada Corona d'Aragó ni existeix en la [[Gran Enciclopèdia Catalana]] aclareix que «''com reconeix [[Max Cahner]], redactor de l'article corresponent, la història només registra les denominacions Corona Reial, Corona d'Aragó i de Catalunya, Ceptre Reial, regnes d'Aragó, Aragó tot sol o Corona d'Aragó''».<ref name="SOBREQUES-2009/323">[[#SOBREQUES-2009|Sobrequés 2009]], pp. 322-323 {{cita|Una bona dels historiadors contemporanis, sobretot els més marcadament catalanistes, han sentit una certa al·lèrgia a emprar la denominació ''Corona d'Aragó'' per designar la pluralitat d'estats que la componien, i s'han estimat més usar l'expressió ''unió'' o ''confederació catalano-aragonesa'', sense cap tradició històrica en els períodes en què va existir, fet, aquest, reconegut de manera implícita, en molts casos, i que es palesa en l'ús de la minúscula. Un exemple relativament recent: a la Gran Encilcopèdia Catalana, el concepte ''Corona d'Aragó'' no hi té entrada, i, en canví sí que n'hi té la veu ''catalano-aragonesa, corona''. Entre parèntesis hi figura: de ''Catalunya-Aragó, corona''. Com reconeix el professor Max Cahner, redactor de l'article corresponent, la història només registra les denominacions ''Corona Reial'', ''Corona d'Aragó i de Catalunya'', ''Ceptre Reial'', ''regnes d'Aragó'', ''Aragó'' tot sol o ''Corona d'Aragó''.|Jaume Sobrequés i Callicó|Corona d'Aragó, Reial Corona d'Aragó, Corona Reial d'Aragó i Casa d'Aragó, en el llenguatge polític del segle XV}}</ref> Així mateix, el reputat heraldista català [[Armand de Fluvià i Escorsa]], defensor de l'origen català de la [[Senyera Reial]], de l'ús del títol comte-rei, i de la numeració comtal pels reis d'Aragó, també ha denunciat que «''la corona catalano-aragonesa mai no va existir, va existir la corona d'Aragó''».<ref>La Vanguardia, 08/12/2009: Armand de Fluvià:{{cita|Manuel Buil, en la seva carta titulada "La corona de Aragón" (2/ XII/ 2009), es mostrava bastant indignat per tal d'aclarir inexactituds de la història d'Aragó. '''Diu que la corona catalano-aragonesa mai no va existir, i té tota la raó. Va existir la corona d'Aragó''', formada pel Regne d'Aragó, el [[Regne de Mallorca]], el Regne de València, el Regne de Sardenya i el Principat de Catalunya (o Comtat de Barcelona, com vulgueu dir-li). El que passa és que la historiografia catalana l'esmenta d'aquesta manera, igual que els historiadors castellans parlen del regne d'Astúries, que tampoc mai no va existir. El que va existir fou el Regne d'Oviedo. El senyor de referència també està indignat perquè quan ara s'ha parlat d'obrir la tomba del comte-rei Pere II el Gran, no se li ha donat l'ordinal que li correspon com a rei d'Aragó, que és el de Pere III, perquè diu que "a los reyes se les numera con el rango mayor de sus títulos". Oblida que el propi comte-rei Pere III el Cerimoniós (IV com a rei d'Aragó) s'anomenava a si mateix "Pere terç", ordinal que li corresponia pel seu llinatge, que era el dels comtes de Barcelona.| [http://www.lavanguardia.es/lv24h/20091208/53839505063.html Historiografia catalana]}}</ref>
El terme Corona d'Aragó, que té un ampli suport dins la historiògrafa contemporània en castellà, no queda lliure de la polèmica entre els historiadors, alguns d'ells no reconeixen el terme com a correcte o el circumscriuen a èpoques molt determinades.<ref> Ricardo García Cárcel, [http://www.ucm.es/BUCM/revistas/der/11315571/articulos/RVIN9898110151A.PDF ''La Inquisición en la Corona de Aragón''], Revista de la Inquisición, 7, Madrid, 1998, págs. 151-163, ISSN 1131-5571{{cita|El término Corona de Aragón es polémico y no sólo por las reticencias de Lalinde al concepto histórico-político de la Corona de Aragón. Sabido es que Lalinde no reconoce el uso del término hasta el siglo XV para designar la forma política aparecida como consecuencia del matrimonio entre Petronila de Aragón y Ramón Berenguer de Cataluña. Las referencias de la Corona de Aragón en los siglos XVI y XVII son raras —probablemente, incluso, el título de la obra de Zurita no era el primigenio— y exclusivamente circunscritas a los círculos más realistas en situación de conflicto (como en la revolución catalana de 1640) que intentan generar la imagen de un vínculo institucional entre los reinos aragoneses. Será curiosamente en el siglo XVIII, cuando ya no existen peculiaridades institucionales específicas de los reinos aragoneses, cuando se use más el término, que después en los siglos XIX y XX ha sido reelaborado con nuevas connotaciones políticas por la historiografía de estos últimos siglos.|Ricardo García Cárcel, loc. cit., pág. 151}}</ref> Per la seva part l'historiador [[Cristian Palomo Reina]] considera que els conceptes «''confederació o federació per catalogar els dominis del rei d'Aragó entre els segles XII i XVIII resulta erroni perquè presuposa un anacronisme flagrant''».<ref> Cristian Palomo Reina, [https://www.ehumanista.ucsb.edu/sites/default/files/sitefiles/ivitra/volume16/1.%20Palomo.pdf Denominaciones históricas de la Corona de Aragón. Balance crítico e historiográfico]</ref>
 
=== Reivindicació de la històrica Corona d'Aragó ===