Revisió del 10:12, 19 gen 2020 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.547 edits m Plantilla Etiqueta: PAWS [1.2] ← Edició anterior		Revisió del 00:17, 24 gen 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.547 edits m Plantilla Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 14: El territori de Groenlàndia està format per l'illa principal del mateix nom, que és la més gran del món, i per un centenar d'illes menors al seu voltant, amb una superfície total d'uns 2.175.600 km².<ref>{{Ref-web\|url=http://www.worldislandinfo.com/\|títol=World Island Information--The Geography of the World's Islands\|consulta=2017-09-29\|llengua=anglès\|editor=\|data=}}</ref> Engir del 84% de l'illa és coberta per la glacera continental groenlandesa, és a dir uns 1.834.000 km². Es tracta de l'única àrea del món coberta permanent de gel fora de l'[[Antàrtida]]. Hi ha hagut pobladors a Groenlàndia durant almenys 4.500 anys. Eren principalment pobles de l'Àrtic que emigraven provinents del [[Canadà]].<ref>{{Ref-publicació\|cognom=\|nom=\|article=Forskning og Formidling - Nationalmuseet\|publicació=Nationalmuseet\|llengua=danès\|url=http://natmus.dk/forsknings-og-formidlingsafdelingen/etnografisk-samling/sila-arctic-centre/prehistory-of-greenland/saqqaq/\|data=\|pàgines=}}</ref> Els primers colons noruecs van arribar al sud de l'illa a principis del {{segle\|X\|s}}. Els primers pobles [[inuit]] hi arribaren al [[{{segle \|XIII]]\|s}}, mentre que les primeres colònies nòrdiques van desaparèixer a la darreria del [[segle XV]]. A principis del {{segle\|XVIII\|s}} Groenlàndia va restablir el contacte amb [[Escandinàvia]], i des d'aleshores Dinamarca ha tingut la sobirania de l'illa. Després de centenars d'anys d'haver estat una colònia, va esdevenir un comtat danès el 5 de juny del 1953, arran d'una modificació de la [[constitució de Dinamarca]]. Va entrar a la [[Comunitat Econòmica Europea]] (CEE) el 1973, juntament amb la resta de Dinamarca, però en va sortir el 1985 com a conseqüència d'un referèndum celebrat aquell any. Groenlàndia va ampliar la seva autonomia l'1 de maig del 1979, i [[Referèndum sobre l'autogovern de Groenlàndia de 2008\|un referèndum]] celebrat el 2008 els resultats del qual van entrar en vigor el 21 de juny del 2009 va ampliar-la encara més, tant és així que avui dia només són competències del govern danès els afers exteriors i la defensa de Groenlàndia. Amb una població de 56.370 habitants (2013),<ref>{{Ref-web\|url=http://www.stat.gl/publ/en/GF/2013/pdf/Greenland%20in%20Figures%202013.pdf\|títol=Greenland in Figures\|consulta=29/09/2017\|llengua=anglès\|editor=[[Oficina Central d'Estadístiques de Groenlàndia]]\|data=}}</ref> Groenlàndia és el país amb la densitat de població més baixa del món.<ref>{{Ref-web\|url=http://data.worldbank.org/indicator/EN.POP.DNST?order=wbapi_data_value_2010+wbapi_data_value+wbapi_data_value-last&sort=asc\|títol=Population density (people per sq. km of land area) {{!}} Data\|consulta=2017-09-29\|llengua=anglès\|editor=\|data=}}</ref> La majoria dels seus habitants són [[Inuit\|inuits]] (88%), però també hi ha una notable minoria d'origen [[Europa\|europeu]] (12%), principalment [[Danesos\|danès]], que es concentra sobretot a la capital i les poblacions més grans. Els idiomes de Groenlàndia són el [[groenlandès]], l'únic idioma oficial que és parlat per la majoria de la població; el [[danès]], que es concentra sobretot a Nuuk i les poblacions principals; i altres [[Llengües esquimoaleutianes\|llengües esquimals]] relacionades amb el groenlandès, com l'[[inuktun]]. a Segons el Grup de l'Atlàntic Nord del [[Parlament de Dinamarca]], hi ha 18.563 groenlandesos de fins a tercera generació a la Dinamarca continental.<ref>{{Ref-web\|url=http://naalakkersuisut.gl/~/media/Nanoq/Files/Attached%20Files/Finans/DK/Oekonomisk%20raad/100913Belysning%20af%20groenlandskfoedte%20personer%20bosiddende%20i%20Danmark_DK.pdf\|títol=Grønlændere bosiddende i Danmark\|consulta=29/09/2017\|llengua=danès\|editor=Den Nordatlantiske Gruppe i Folketinget\|data=}}</ref> Línia 38: === L'assentament nòrdic === [[Fitxer:Gron-rune-kingigtorssuaq.jpg\|esquerra\|miniatura\|Pedra rúnica de Kingittorsuaq, a l'illa de Kingittorsuaq (edat mitjana)]] A partir del 986, [[islandesos]] i [[noruecs]] es van assentar a la costa oest de Groenlàndia, a través d'un contingent de 14 vaixells liderats per [[Eric el Roig]]. Van formar tres assentaments —coneguts com l'[[Assentament Oriental]], l'[[Assentament Occidental]] i l'[[Assentament Central]]— a la riba dels [[Fiord\|fiords]] a prop del cap situat més al sud-oest de l'illa.<ref name=":2" /><ref>Kudeba, N. (19 April 2014). "Chapter 5 – Norse Explorers from Erik the Red to Leif Erikson", in ''Canadian Explorers.''</ref> Van compartir l'illa amb els habitants de la darrera [[cultura Dorset]], que ocupaven les parts del nord i de l'oest, i després amb la [[cultura de Thule]] que va entrar des del nord. Els groenlandesos nòrdics es van sotmetre al govern noruec al [[{{segle \|XIII]]\|s}} sota l'[[Regne de Noruega (872-1397)\|Imperi noruec]]. Posteriorment, el [[Noruega\|Regne de Noruega]] va entrar en una unió personal amb Dinamarca el 1380, i a partir del 1397 va ser part de la [[Unió de Kalmar]].<ref>{{ref-llibre\|cognom=Boraas\|nom=Tracey\|any=2002\|títol=Sweden\|editorial=Capstone Press\|pàgina=24\|isbn=0-7368-0939-2}}</ref> Els assentaments nòrdics, com [[Brattahlíð]], van prosperar durant segles però van desaparèixer en algun moment del segle XV, potser a l'inici de la [[petita Edat de Gel]].<ref name="Diamond">{{ref-llibre\|autor=[[Jared Diamond]]\|títol=[[Collapse: How Societies Choose to Fail or Succeed]]\|editorial=Penguin\|lloc=Harmondsworth [Eng.]\|any=2006\|isbn=0-14-303655-6}}</ref> A part d'algunes inscripcions [[Alfabet rúnic\|rúniques]], no hi ha registres ni [[historiografia]] contemporània que sobrevisqui dels assentaments nòrdics. Les sagues medievals noruegues i les obres històriques esmenten l'economia de Groenlàndia, així com els bisbes de [[Garðar\|Gardar]] i la col·lecció de delmes. Un capítol del ''[[Konungs skuggsjá]]'' (el Mirall del Rei) descriu les exportacions i importacions de la Groenlàndia nòrdica, així com el cultiu de cereals. La història de la saga islandesa de la vida a Groenlàndia es va compondre a partir del [[{{segle \|XIII]]\|s}}, i no constitueix fonts primàries de la història dels primers nòrdics de Groenlàndia.<ref name="Grove2" /> Per tant, la comprensió moderna depèn en gran manera de les dades físiques dels jaciments arqueològics. La interpretació de les dades del [[testimoni de gel]] i les closques de [[Cloïssa\|cloïsses]] suggereix que, entre el 800 i el 1300, les regions al voltant dels fiords del sud de Groenlàndia van experimentar un clima relativament suau amb diversos graus centígrads més del normal a l'Atlàntic Nord,<ref name="Arnold">Arnold C. (June 2010) "Cold did in the Norse," ''Earth Magazine''. p. 9.</ref> amb arbres i [[Herba\|plantes herbàcies]] en creixement i cria de bestiar. L'[[ordi]] creixia i es collia fins al paral·lel 70.<ref>{{ref-web\|títol=Kulturgeschichte des Klimas: Von der Eiszeit zur globalen Erwärmung: Amazon.de: Wolfgang Behringer: Bücher\|url=https://www.amazon.de/gp/product/340652866X?ie=UTF8&tag=scieskepblog-&linkCode=as2&camp=1638&creative=19454&creativeASIN=340652866X%22\|editor=Amazon.com\|data= 9 setembre 2009\|consulta= 6 setembre 2010}}</ref> El que és verificable és que els nuclis de gel indiquen que Groenlàndia ha tingut canvis dramàtics de temperatura moltes vegades durant els darrers 100.000 anys.<ref>{{ref-publicació\|doi=10.1029/96EO00142\|títol=Twin ice cores from Greenland reveal history of climate change, more\|publicació=Eos, Transactions American Geophysical Union\|volum=77\|exemplar=22\|pàgines=209–10\|any=1996\|cognom1=Alley\|nom1=R.\|cognom2=Mayewski\|nom2=P.\|cognom3=Peel\|nom3=D.\|cognom4=Stauffer\|nom4=B.\|bibcode=1996EOSTr..77R.209A}}</ref> De la mateixa manera, el [[Landnámabók\|llibre dels assentaments islandesos]] recorda la [[fam]] durant els hiverns, en què "els vells i indefensos van ser assassinats i llançats pels penya-segats".<ref name="Arnold" />

Groenlàndia: diferència entre les revisions