Diferència entre revisions de la pàgina «Ramon Berenguer IV»

m
Plantilla
m (Suprimida Categoria:Almenarencs usant HotCat)
m (Plantilla)
== Sepulcre ==
{{principal|Monestir de Santa Maria de Ripoll}}
Tal com disposà en el seu testament sacramental, el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona fou sebollit al [[monestir de Santa Maria de Ripoll]]. En el [[Cronicó Rivipullense II|''Cronicó'' ''Rivipullense II'']]<ref>[[Stefano Maria Cingolani|Cingolani, Stefano Maria]]: [http://books.google.cat/books?id=SQpgfVBlhzcC&lpg=PT9&ots=Bjeei49-_s&dq=%22Almeriam%2C%20Tortosam%22&hl=ca&pg=PT9#v=onepage&q=&f=false Gestes dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó]; pàg. 111 {{citació2|Era MCLXII. Hoc anno inclitus marchio Raymundus Berengarius comes Barchinone, princeps Aragonensis ac dux Provincie obiit in Italia apud Vicum Sancti Dalmacii. Hic Almeriam, Tortosam et usque ad XLª opida circa Hiberum amnem, nec non et Siuranam Sarracenis abstulit, Hilerdam et Fragam uno die simul cepit. Ecclesia Dei usque ad CCCº altaria in finibus Sarracenorum dilatavit. In obitu claruit miraculis tam in Ytalia quam per totam Provinciam necnon et iter totum. Dum corpus eius Rivipullensis aferretur, ubi et iussu adhuc viventis positum requiscit. Hic etima tribura ab omni Valencie et Murcie et omnibus eorundem regnis et opidis potenter accepit}}</ref> i en un martirologi del monestir escrit a principis del [[{{segle |XIII]]|s}}, es consignaren tant la mort del comte a [[Borgo San Dalmazzo]], com el seu trasllat i sepultura a Ripoll, anotant que durant el trasllat del fèretre ocorregueren diversos miracles.<ref>[[#BOFARULL|Bofarull 1836]], pag. 205{{citació2|VIII idus Augusti .... eodem die obiit inclitus marchio Raimundus Berengarii comes barchinonensis, princeps Aragonensis, ac dux Provincie. Hic post captas Almeriam, Tortosam, Hylerdam, et Fragam civitates, multaque opida qui Dei virtute protectus pugnando ab Agarenis extorsit, in Italia apud orium sancti Dalmacii diem clausit extremum; corpusque sum ad Rivipollense monasterium transportatum est, et in ecclesia honorisice tumulatum ibique satis evidentibus claruit miraculis.}}</ref> Aquests miracles li valgueren l'apel·latiu del ''Sant'', i per aquesta raó el seu sarcòfag, en lloc de situar-lo a la [[galilea (atri)]], fou dipositat a l'interior de l'església sobre columnes o pilastres de pedra,<ref name="BOFARULL">[[#BOFARULL|Bofarull 1836]], pag. 200</ref> prop del tester del cor a mà esquerra.<ref name="VILLANUEVA">[[#VILLANUEVA|Villanueva 1806]], pag. 22</ref><ref>[[#PUJADES|Pujades 1609]], p. 514</ref> El sarcòfag de Ramon Berenguer IV estava format per una urna recoberta amb planxes de plata, a l'interior de la qual fou dipositada una altra urna de fusta amb el cos del comte. Per preservar la memòria de Ramon Berenguer IV, al monestir català es commemorava cada [[6 d'agost]] la vigília de la seva mort, i així mateix, en totes les processons claustrals els monjos s'aturaven davant del seu sepulcre en senyal de devoció i cantaven una oració particular en sufragi de la seva ànima.<ref>[[#BOFARULL|Bofarull 1836]], pag. 205</ref> Aquest culte incipient, però, no arribà a formalitzar-se als martirologis ni santorals ni en un procés de confirmació per part de les autoritats eclesiàstiques (hagués equivalgut a una beatificació per culte immemorial) i va quedar com un culte local que, en desaparèixer la comunitat monàstica, va quedar oblidat.
 
L'urna interior de fusta estava pintada amb l'efígie del comte assegut, amb espasa i ceptre, i un rètol amb lletra del [[segle XIV]] o [[segle XV|XV]]<ref name="BOFARULL"/> que duia el següent epitafi:<ref>[[#PELLICER|Pellicer 1888]], pag. 124. Pellicer diu letrero del siglo XIV o XV</ref> «''Duc per la meva mare, rei per la meva muller, marquès pel meu pare: amb la guerra i la fam vaig escruixir els moros mentre vaig viure i sense menyscapte vaig mantenir del Senyor els seus drets''».{{efn|''Dux ego de Matre, Rex coniuge, Marchio patre : Marte, fame fregi mauros, dum tempore degi : Et sine iactura tenui Domino sua iura.''}} Segons Bofarull,<ref name="BOFARULL"/> a l'urna interior de fusta del sepulcre, a més de l'efígie del comte, també hi havia pintada la [[Senyera Reial|senyera reial]], fet que denotaria una pràctica similar a l'observada en els sarcòfags del comte [[Ramon Berenguer II]] i d'[[Ermessenda de Carcassona|Ermessenda]], muller del comte [[Ramon Borrell]], a la [[catedral de Girona]].
575.020

modificacions