El Prat de Llobregat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Plantilla
Línia 16:
Al [[segle XII]], les cases dels prats de Llanera comencen a anomenar-se "''mansos''" i són construïdes de [[pedra]] i [[calç]], amb un celler per a l'elaboració del vi. Continua predominant el cultiu de la vinya. Hi ha les primeres referències d'aus als masos i dels capons de Nadal. Les masies, però, no passen d'una dotzena. El [[1143]] es té referència de la qual podria haver estat la primera riuada històrica. La primera referència del Prat de la Llanera és del [[1158]]. Posteriorment, passà a anomenar-se el Prat a seques.
 
Al [[{{segle |XIII]]|s}}, l'any [[1283]], s'erigeix una ermita posada sota l'advocació de Sant Pau, vora el mas del mateix nom, a la part superior del Prat. Barceló Vidal, que n'era el masover, fou el primer ermità-pagès. A partir d'aquest moment als feligresos no els caldrà anar a oir missa a [[Sant Boi de Llobregat|Sant Boi]] els dies festius.{{sfn | Codina | any | p= 33-43 | }}
 
Al segle XIV, l'any 1327, El Prat disposava del servei d'una barca de passatge, ja que una part de l'actual terme formava, des de l'any 1211 fins al 1490 una illa, anomenada Illa de Banyols, formada per dues lleres vives del riu Llobregat. Aquesta barca era imprescindible per connectar am la Ciutat de Barcelona, fins a l'any 1873, en què es va construir el primer pont del terme.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Ferret Pujol|nom = Joan Lluís|títol = Les barques de passatge del riu Llobregat al Prat|url = |edició =2007a ed.|llengua = Catalana|editorial = Joan Lluís Ferret Pujol|lloc = El Prat de Llobregat|pàgines = 163|isbn = 978-84-612-1504-1}}</ref>