Ossetes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m thumb -> miniatura
m Plantilla
Línia 6:
Des del {{segle|IX|s}} els prínceps alans/ossetes (principat d'Alània) intervingueren en els afers de [[Geòrgia]] i així el príncep d'[[Ossètia]] Bakhatar va ajudar Nasr, un príncep [[bagràtida]] que tenia el suport bizantí, en la lluita contra els seus cosins. Al segle X es va establir el cristianisme com a religió oficial.
 
El [[1118]] van quedar sotmesos pel rei [[David IV de Geòrgia]]. [[Giorgi III de Geòrgia]] estava casat amb Burdukhan Gurandukht, filla de Khuddan, rei dels ossetes. Cap al [[1190]] la reina [[Tamara de Geòrgia]] es va casar amb David Soslan, rei dels ossetes que va morir el [[1207]]. Amb els mongols, a mitjan [[{{segle |XIII]]|s}}, els ossetes van esdevenir independents si bé una part va emigrar a Europa (principalment a Hongria, on es van barrejar amb la població) i una altra part a la Xina. Els que van restar al Caucas van quedar limitats a zones i valls de muntanya i van deixar la vida nòmada per esdevenir més sedentaris dins de l'estil caucàsic. Quan reapareixen a la història al segle XVI el nom d'alans ha estat oblidat i s'anomenen ossetes amb llengua pròpia (subdividida en dialecte iron i dialecte digor amb la variant tualleg).
 
El [[1698]] [[Artxil d'Imerètia]], amb ajuda dels ossetes, va enderrocar el príncep [[Giorgi V d'Imerètia|Giorgi Gotxa]]. Al final del segle XIX la llengua digor va esdevenir literària escrita en caràcters aràbics; el iron s'escrivia en ciríl·lic·lic i el tualleg en caràcters georgians. El 1923 els tres dialectes van adoptar l'alfabet llatí fins al 1939 quan el digor fou abolit com a llengua literària i es va passar al iron escrit altre cop en ciríl·lic. El 1944 els digors foren deportats a l'Àsia Central com altres poblacions musulmanes del Caucas però el 1959 foren autoritzats a retornar.