Fauvisme: diferència entre les revisions

5.911 bytes afegits ,  fa 2 anys
m
Revertides les edicions de 95.120.227.44. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Cap resum de modificació
Etiquetes: editor visual repetició de caràcters
m (Revertides les edicions de 95.120.227.44. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Etiqueta: Reversió
El '''fauvisme''' és un [[Pintura|moviment pictòric]] [[Expressionisme|expressionista]] de principis de [[segle XX]] sorgit a [[París]] durant un breu període ([[1904]]-[[1907]]), entorn dels artistes [[Henri Matisse]], [[André Derain]] i [[Maurice Vlamink]]. També foren fauvistes [[Georges Braque|Braque]], [[Friesz]], [[Georges Rouault|Rouault]], [[Albert Marquet|Marquet]], [[Raoul Dufy|Dufy]] i [[Kees van Dongen|van Dongen]]. El nom els fou donat (pejorativament) per [[Louis Vauxcelles]] en la crítica que va fer del [[Saló de tardor|Saló de Tardor]] del [[1905]]. En francès, "''fauves''" vol dir "bèsties salvatges".<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.222|llengua=castellà|consulta=30 de novembre de 2014}}</ref>
 
Com a moviment expressionista, aparegué cronològicament paral·lel a l'[[expressionisme alemany]], amb una base de protesta oposada al [[positivisme]], al [[naturalisme]] i a l'[[impressionisme]]. Les seves principals influències vénen de [[Paul Gauguin]] i de les idees de [[Émile Zola|Zola]], [[Friedrich Wilhelm Nietzsche|Nietzsche]], [[Stirner]] i [[Huysmans]].
Ostress pilotesss com son de boness. Mencantennn. Pierreeeeeeeeee
 
El fauvisme, liderat per Henri Matisse ([[1869]]-[[1954]]), sorgí en oposició a la rígida metodologia del [[neoimpressionisme]] de [[Georges Seurat]] i [[Paul Signac]], i al to de felicitat i lleugeresa propi dels impressionistes; també s'oposaven a l'ornamentalisme del [[modernisme]] ([[Art Nouveau]]) i a l'evasió espiritualista del [[simbolisme]]. Aviat es convertí en el grup més experimental de París en proclamar la llibertat d'expressió a través dels [[Color pur|colors purs]], l'exageració del dibuix i les [[Perspectiva|perspectives]] forçades.
<br />
 
Malgrat que concebien l'activitat artística com un impuls vital, el punt de partida fou la resolució de problemes purament plàstics, com l'ús del color en una funció plàstica i constructiva al mateix temps. El mestre del grup fou [[Gustave Moreau]], a l'escola del qual estudiaren Matisse i [[Rouault]], [[Marquet]], [[Manguin]], [[Camoin]] i [[Jean Puy|Puy]]. [[Moureau]] no ensenyava cap doctrina, sinó que obligava als seus alumnes a pintar amb independència i amb la tècnica més adequada al seu temperament. De l'obra de Gauguin, n'aprengueren la llibertat en l'ús del color, que dugueren a l'extrem (els colors com cartutxos de dinamita, com ho diria [[André Derain|Derain]]), així com l'alliberament del temperament i l'instint personal. També admiraren la capacitat de síntesi i el sentit decoratiu de l'obra de Gauguin. Per als fauvistes, el quadre havia de ser expressió, en comptes de composició i ordre.
 
El [[1904]], Matisse pintà ''Luxe, Calma i Voluptuositat'', considerada l'obra síntesi del [[postimpressionisme]], manipulat en un exercici personal, i virtualment un manifest del que seria el fauvisme poc després. La utilització subjectiva del color i la simplificació del dibuix sorprengueren tothom quan fou exposada al [[Saló dels Independents]] el [[1905]]. Derain s'hi sentí immediatament influït i començà a pintar emprant només la línia i el color. El seu desinterès per l'acabat i els seus colors cridaners li van causar el menyspreu de la crítica quan exposà els seus paisatges, pintats a [[Cotlliure]], al Saló de Tardor del 1906. Allà també s'hi exposaren el ''Retrat de la Sra. Matisse'', de Matisse, que fou interpretat com una caricatura de la feminitat i com una excentricitat. La repulsa de la crítica convertí els fauvistes en el grup més avançat de París.
 
Matisse ja pintava de forma "fauve" fins i tot abans del 1900; les seves influències en aquesta època foren [[Camille Pissarro|Pissarro]] i sobretot [[Paul Cézanne|Cézanne]]; d'aquest últim, aprengué que l'estructura d'un quadre venia donada per les relacions entre els colors que el componen; això no obstant, no acceptà la teoria del [[puntillisme]] perquè destruïa la integritat del color. Seguint Cézanne, volia emprar els colors en la seva plenitud i mantenir-ne la puresa. D'altra banda, afirmava que la pintura havia de ser expressiva i no tan sols un reflex de sensacions passatgeres, com havia estat l'impressionisme.
 
El [[1908]], publicà les seves idees en un article titulat "Notes d'un pintor", on deia:
 
{{citació|El que persegueixo és l'expressió. No puc distingir entre els meus sentiments i la manera d'expressar-los. La composició és l'art d'arreglar de forma decorativa els elements de què disposa el pintor per a expressar els seus sentiments...}}
 
Refusava, això no obstant, la immediatesa, car l'obra havia de sorgir de la ment de l'artista amb caràcter i contingut. En el cas de Matisse, aquest caràcter era fonamentalment serè, en oposició a altres actituds expressionistes. És aquí on es troba la diferència entre l'expressionisme francès i l'alemany, que presentava les coses d'una forma molt més crua. Matisse volia fer un art, segons les seves pròpies paraules, "que sigui pur i serè, que no presenti temes depriments i que serveixi a tot tipus d'espectador com un descans de la fatiga intel·lectual". Matisse trobà la serenitat en les ceràmiques gregues i en els gravats japonesos. Practicà també l'escultura partint de [[Auguste Rodin|Rodin]] i rebent classes de [[Bourdelle]].
 
[[Maurice Vlamink]] era un [[Anarquisme|anarquista]] convençut i col·laborà entorn del 1898 en els diaris ''Libertaire'' i ''Anarchie''; era menys metòdic i pacient que els seus companys i el seu esperit compulsiu estava en consonància amb [[Van Gogh]], per l'obra del qual sentia una profunda atracció. Aliè a qualsevol teoria, provava de pintar com un primitiu, transmetent, segons les seves paraules, el que veia de forma instintiva i sense mètode. Són característiques de la seva obra les línies d'impacte i els colors vibrants. Amb el temps, abandonà els colors ''fauves'' i la seva paleta es féu més ombrívola, els seus paisatges més sòrdids i el seu caràcter pessimista.
 
Tot el grup se sentí influït per l'[[Art africà|escultura africana]], molt especialment [[Maurice de Vlaminck|Vlamink]], que sostenia ser-ne el descobridor a París.
 
Els fauvistes mai formaren un grup coherent i, malgrat els seus èxits conjunts, anaren evolucionant per camins diversos. El grup entrà en crisi el [[1907]], amb l'aparició de ''[[Les senyoretes del carrer d'Avinyó|Les Senyoretes d'Avinyó]]'', de [[Picasso]].
 
A [[Hispanoamèrica]], la influència dels moviments avantguardistes se sent només a partir dels [[anys vint|anys 1920]]; el fauvisme, concretament, fou decisiu en el desenvolupament dels brasilers [[Anita Malfatti]], [[Emiliano Cavalcanti]] i [[Vicente do Rego]]. Tots ells acaben practicant una mescla d'expressionisme i [[cubisme]].
 
== Referències ==