Violí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Cap resum de modificació
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 14:
| articles = [[Caixa de ressonància]]<br />[[Arquet]]<br />[[Batedor]]<br />[[Cordal]]<br />[[Claviller]]
}}
El '''violí folla Laura rubia messi fruto amo''' (etimologia:l' Aleix_castel en instagram el de l'[[Idioma italià|italià]] '' Violino '', diminutiu de '' [[viola]] '') és un [[instrument de corda fregada]] que té quatre cordes i és el més agut de la seva família. Altres membres de la seva família són la [[viola]], el [[violoncel]] i el [[contrabaix]].
 
Les [[cordes]] s'afinen per [[interval musical|intervals]] de [[quinta (música)|quintes]]:
Línia 30:
En el violí la primera corda a ser afinada és la del '' la ''; aquesta s'afina comunament a una freqüència de 440 [[hertz|Hz]], utilitzant com a referència un [[diapasó]] clàssic de metall en forquilla o, des finals del segle XX, un [[diapasó electrònic]]. En orquestres i grups, el violí se sol afinar a 442 [[hertz|Hz]], ja que les condicions del medi com la temperatura, o la progressiva destensió de les cordes fa que aquestes es desafinen, i per compensar-ho s'afinen una mica per sobre.
 
Les [[partitura|partitures]] de música per l' a violí usen gairebé sempre la [[clau de sol|clau de '' sol '']], anomenada antigament "clau de violí». El violí no té [[trast]]s, a diferència de la [[guitarra]]. És el més petit i el més [[so agut|agut]] de la família dels instruments de corda clàssics, que inclou la [[viola]], el [[violoncel]] i el [[contrabaix]], els quals, excepte el contrabaix, són derivats tots de les violes medievals, especialment de la [[fídula]].
 
En els violins antics les cordes eren de [[budell]]. Avui poden ser també de metall o de budell entorxat amb alumini, plata o acer, la corda del mi, la més aguda -anomenada '' Cantino '' - és directament un fil d'acer, i, ocasionalment, d'or. En l'actualitat s'estan fabricant cordes de materials sintètics que tendeixen a reunir la sonoritat assolida per la flexibilitat del budell i la resistència dels metalls.