Regne de Toledo: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m Coherència terminològica en el si d'un mateix article |
||
Línia 48:
[[Teodoric el Gran]] va morir el [[526]], i el seu nét i pupil [[Amalaric]] es va convertir en rei pel seu compte, actuant des d'aleshores per dret propi. Aviat va signar un tractat que afavoria als visigots amb [[Atalaric]], un altre nét de Teodoric i nou rei dels ostrogots. El rei ostrogot va tornar al visigot el tresor reial, del qual Teodoric s'havia apropiat (el tresor visigot va ser salvat per Teodoric de mans dels francs a [[Carcassona]] i des d'aleshores va passar al seu poder). A més el tractat establia que els ostrogots i visigots casats entre ells podrien escollir lliurement la seva nacionalitat; la frontera visigoda amb els ostrogots a [[Provença]] va quedar fixada en el braç occidental del delta del [[Roine]], quedant [[Bellcaire (Gard)|Ugernun]] i [[Usès]] en territori ostrogot. El territori comprès entre el braç occidental del Roine i els [[Pirineus]] va quedar a poder dels visigots constituint la província Narbonense o de [[Septimània]]. Amalaric va fixar la seva residència a [[Narbona]], i no va viatjar gairebé mai al sud dels [[Pirineus]]. Es va casar amb la princesa [[Clotilde (filla de Clodoveu)]], a qui va voler convertir en arriana i suposadament la va maltractar. Clotilde va cridar als seus germans i [[Khildebert I]] va envair el regne visigot, va ocupar Narbona i va entrar a [[Barcelona]] ([[531]]) i Amalric fou assassinat allí mateix. Els francs es van retirar emportant-se a Clotilde.
Mort Amalaric el va succeir l'ostrogot [[Teudis]] que es va instal·lar a Barcelona. Sembla que Teudis dirigia un partit hostil al rei mort, i que potser ja s'havia alçat en rebel·lia abans de la mort del seu antecessor, en ocasió de l'esclat de la guerra contra Khildebert. Va lluitar contra els francs, que van [[Setge de Cesaraugusta (542)|assetjar Cesaracosta]] el [[542]] i contra els
=== El Regne visigot de Toledo ===
Línia 54:
Amb el trasllat en una data anterior al [[546]] de la capital a [[Toledo]] pel rei [[Teudis]], que morí assassinat en el seu palau de Toledo el [[548]] sense que es coneguin els motius que van portar al crim, s'inicia el Regne de Toledo.
[[Teudisel]], successor de Teudis fou de la mateixa tendència nobiliaria i fou assassinat possiblement per la tendència oposada, que va portar al tron a [[Àquila I]], que va perdre el prestigi molt ràpid en ser derrotat pels cordovesos, rebels o encara independents. La facció rival es va revoltar sota la direcció d'[[Atanagild]], que va dominar la Bètica i Cartaginesa el [[551]]. Àquila es va establir a [[Mèrida]] i va cridar en ajut l'emperador
[[Fitxer:Hispania 586 AD.PNG|miniatura|Els dominis visigots el 586, amb les conquestes de Leovigild]]
Atanagild va voler expulsar els
Liuva va associar al seu germà [[Leovigild]]. El [[572]] aquest va quedar com a rei únic i va iniciar una ràpida expansió: contra els
La [[Conquesta de Spania per l'Imperi Romà d'Orient|presència
===La conquesta musulmana===
{{Principal|Invasió musulmana d'Hispània}}
El [[710]] una petita expedició a la península Ibèrica va permetre comprovar que era fàcil creuar-la. Els dos partits que es disputaven el poder al regne visigot van demanar ajuda als musulmans, segurament a través del que havia estat governador
El [[712]] Mussa va deixar el seu fill Abd-Al·lah com a governador delegat a Ifríqiya i, acompanyat del seu altre fill Abd-al-Aziz, va passar amb un exèrcit de divuit mil homes a territori visigot. Ocupà [[Medina-Sidonia]], [[Carmona]] i [[Sevilla]] sense lluita i després va atacar [[Mèrida]] on es concentraven les forces afins a Roderic i que fou ocupada després d'un any de setge el ([[30 de juny]] del [[713]]). Durant el setge el rei Àquila es va presentar a [[Toledo]] i Tàriq el va enviar a Mussa, partidari d'establir el domini musulmà a Hispània qui el va remetre al califa. Avançat el [[712]] o potser el [[713]], Àquila va sortir del regne acompanyat d'un nombre important de magnats gots, camí de [[Damasc]], mentre un emissari de Mussa feia el mateix camí amb un missatge recomanant l'annexió.
Línia 78:
Els visigots de l'època a cavall entre el [[segle V]] i el [[segle VI|VI]] dominaven certs oficis manuals, com ferrers, fusters, terrissaires i altres, però entre ells no hi havia arquitectes, escultors, pintors, vidriers, miners i altres professions de cert nivell, i per aquest oficies es valien dels "romans" (és a dir la població romanitzada no visigoda).
Els visigots no tenien amonedadors, valent-se per a això, també, de "romans". La moneda que usaven eren els [[tremís]]ses<ref>Museu Nacional d'Art de Catalunya, ''[http://www.mnac.es/colleccio/col_numismatica.jsp?ambit=6&lan=001 Tremís de Barcelona]''</ref> romans, que equivalien a un terç de [[Sòlid
Els visigots parlaven el got, de la mateixa manera que els ostrogots i els vàndals (amb petites diferències dialectals), però en les làpides funeràries les inscripcions figuraren en llatí.
| |||