Bulgària del Volga: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Es retira la imatge VolgaBulgaria.jpg perquè l'administrador Sealle l'ha esborrada de Commons pel següent motiu: Derivative work of non-free content (F3).
m Coherència terminològica en el si d'un mateix article
Línia 92:
 
 
Els '''búlgars del Volga''' foren un poble turc, branca del poble búlgar que va fundar el [[Regne de Bulgària]] al [[Danubi]]. Els búlgars van arribar a les estepes al sud de [[Rússia]] durant les invasions dels [[huns]]; són esmentats per primer cop el [[481]] per [[Joan d'Antioquia]], quan van donar suport a l'emperador [[Zenó_(emperador)|Zenó]] en la lluita contra els [[gots]]; llavors, vivien principalment entre el [[Riu Kuban|Kuban]] i el [[Palus Maeotis]] ([[mar d'Azov]]). Els bizantinsromans d'Orient van anomenar les terres del Kuban '''''Gran Bulgària'''''.
 
A la mort del khan Kuvrat, el [[642]], el Regne búlgar es va partir segurament sota pressió del khanat dels [[khàzars]]. Una part dels búlgars va restar als seus assentament entre el Kuban i la mar d'Azov fins al segle X, territori que ara fou anomenat pels bizantinsromans d'Orient i russos com a '''''Bulgària Negra''''', i foren progressivament absorbits pels magiars, petxenegs i cumans; un grup més important va deixar aquestos assentaments per dirigir-se sota direcció del khan Isperukh cap a la regió del Danubi i els [[Balcans]], on es van barrejar amb els eslaus del sud (més nombrosos) i van fundar un regne (Regne de Bulgària, anomenat '''''Burdjan''''' pels cronistes musulmans). I un tercer grup, el més reduït numèricament, va pujar el riu [[Volga]] cap al nord i es va instal·lar a la confluència amb el [[riu Kama]], on van sotmetre la població local finesa, i formaren un estat conegut com el ''khanat dels'' ''búlgars del Volga'', anomenat pels cronistes musulmans ''[[Bulghar]]'', nom donat també a la vila on van establir la seva capital. Les seves fronteres no foren mai definides per cap dels autors que en fan referència, però se sap que al nord vivien els wisu o ve's (finougrians, modernament anomenats ''[[veps]]'') i els yura o yugra, que generalment estigueren sotmesos pels búlgars del Volga; a l'est, els badjirts (els moderns [[baixkirs]]), també sotmesos als búlgars; al sud-est, els [[petxeneg]]s i [[ghuzz]], que eren independents; a l'oest, entre els búlgars i els khàzars, vivien els burdes (burdas o burtas) ancestres dels [[mordvins]], que eren vassalls dels khàzars, i més tard foren sotmesos pels búlgars; a l'oest, vivien també (més al sud dels mordvins) tribus d'eslaus o russos, algunes de les quals estigueren sotmeses als búlgars.
 
Els búlgars del Volga estaven dividits en tres hordes principals: els barsula, els ishkil (o askil) i els bulkar; també se n'esmenten dos grups menors, els suwar i els al-barandjar. El sobirà portava el títol de ''yiltuwar'' (turc ''alteber'', segons les inscripcions de l'[[Orkhon]]), cosa que indicaria que era un sobirà subordinat (probablement al khan khàzar, ja que pagaven un tribut en pells i un fill de l'alteber vivia com a ostatge a la cort del khan khàzar). No van assolir la completa independència fins a la caiguda del [[Khàzars|khanat khàzar]] el [[965]]. Llavors, com que tenia una aliança amb el califa de [[Bagdad]], va agafar el títol d{{'}}''amir''. El [[964]], la conca del Volga va patir una expedició del príncep rus de [[Kíev]] Sviatoslav, però l'estat es va recuperar de la devastació patida.