Diferència entre revisions de la pàgina «Cova»

3.216 octets eliminats ,  fa 1 any
m (robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi)
[[Fitxer:Cuevas de Acsibi, Salta (Argentina).jpg|miniatura|Cova Acsibi, [[Argentina]]]]
[[Fitxer:Lava tube at Craters of the Moon NM-750px.jpg|miniatura|Tub de lava al Parc Nacional d'Idaho-USA]]
Una '''cova''' o '''caverna''' és una cavitat natural del terreny, apta per servir d'empar a [[animals]] i a éssers humans, i que pot ser condicionada com a habitatge. Durant la prehistòria les persones vivien en coves de manera temporal o permanent. Igualment fugitius i eremites han usat les coves com a refugi al llarg de la història, atès el seu aïllament dels nuclis urbans.<ref>{{ref-llibre|títol=Glossari de Termes Ambientals|lloc=Barcelona|editorial=Fundació Bancaixa|any=1996|isbn=84-88715-60-9|pàgina=41|consulta=29 novembre 2014}}</ref>
Si bé en una cova predomina el component horitzontal, un '''avenc''' és una cavitat on predomina el component vertical. Una cavitat més aviat petita, on penetra la llum natural, es diu '''[[Abric rocós|balma]]'''.
 
L'[[espeleologia]] és la ciència que estudia les coves. També rep aquest nom l'exploració de les coves i els avencs, ja sigui amb finalitat científica o esportiva.
 
== Formació i tipus de coves ==
Les coves són formades per processos geològics. Involucra una combinació de processos químics, forces tectòniques i influències atmosfèriques.
 
Depenent del moment en què es van crear les coves en relació amb la formació de la roca que la componen, es poden dividir en:
 
=== Coves primàries ===
Algunes coves són formades alhora que la roca circumdant. Aquestes reben el nom de coves primàries o coves singenètiques, segons la classificació de [[J. Montoriol-Pous]].
 
Un [[tub de lava]] o tub volcànic es forma durant l'activitat volcànica alhora que la roca que hi encaixa (caràcter singenètic) per desplaçaments de [[lava]] fluida entre lava ja consolidada (caràcter reogenètic) i són les més comunes d'aquestes coves primàries. La lava expulsada per un [[volcà]] flueix cap a baix i quan la superfície es refreda, s'endureix, actuant com a aïllant tèrmic sota el qual la lava continua fluint fins que l'erupció acaba i deixa un buit a l'interior del tub.
 
El tub de lava més important es troba a [[Hawaii]]. La [[cova Kazumura]], ubicada a prop de la ciutat costanera d'[[Hilo]], és el tub més llarg i profund del món, i a més és la vuitena cova més llarga dels [[Estats Units]].
 
=== Coves secundàries ===
* Les '''coves marines''' són molt comunes al llarg de les costes del món, però estan restringides a aquelles zones on l'onatge desgasta les roques de les costes i són generalment més petites.
* Les '''coves de gel''' es produeixen sota d'una [[glacera]] en fondre's. També poden formar-se per un corrent molt petit en el gel que tendeix a tancar les coves novament.
* Les '''coves càrstiques''' es formen en massisos calcaris per dissolució de la roca que hi encaixa. L'aigua fitrada per les fractures es troba carregada de CO<sub>2</sub> i el pH àcid que adquireix (H<sub>2</sub>CO<sub>3</sub>) va dissolent la roca lentament, en un procés que pot durar milions d'anys. El major sistema de coves conegut d'aquest tipus és [[Mammoth Cave]], en [[EUA]], amb més de 590 km de galeries interconnectades. A [[Espanya]], el Sistema [[Ojo-Guareña]] ([[Burgos]]) assoleix els 110 km de desenvolupament. El més profund dels avencs càrstics coneguts és [[Krubera-Voronya]], a [[Abkhazia]], amb -2160 m.
* Les '''coves silícies''' es generen en conjunts rocosos compostos per [[quarsita|quarsites]] o [[Gres (geologia)|gresos]], la seva gènesi és semblant al de les coves càrstiques, però el procés és molt més lent, pel fet de ser el [[sílice]] (SiO<sub>2</sub>) més difícil de dissoldre que el [[carbonat de calci]] (CaCO<sub>3</sub>). Aquest procés de [[meteorització]] pot involucrar inicialment bacteris que disgreguen la matriu i el ciment de la roca, o processos de mecànica de roques inherents al massís. Posteriorment aquests petits espais i conductes per efecte de l'aigua i del clastisisme es fan més grans fins que generen un sistema cavernari. La cova més gran del món en sílice és a [[Veneçuela]], la [[Cova Roraima Sur]], amb més d'11 quilòmetres de desenvolupament horitzontal.
 
[[Fitxer:Mura - Puig de la Balma.jpg|miniatura|esquerra|La masia d[[el Puig de la Balma]]]]
== Avencs ==
[[Fitxer:Avenc de l'Infern, Matamon-2.jpg|miniatura|[[Avenc de l'Infern]] o ''Cova de Primo'' ([[Matamon]]), a la [[Ribera Alta]] del [[País Valencià]]]]
Quan una cavitat natural és vertical o molt inclinada rep el nom d'"avenc". Els avencs són característics dels terrenys [[calcari]]s.