Umkhonto We Sizwe: diferència entre les revisions

Però MK encara estava totalment desorganitzada al si del territori sud-africà. L'organització militar, dirigida per [[Joe SlovoModise]] com a Comandant en Cap, es componia llavors de 800 guerillersguerrillers entrenats, amb bases a [[Tanzània]], on se situava el [[quarter general]] de MK i en camps d'entrenaments de [[Txecoslovàquia]] o d'[[Odessa]] a la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|Unió soviètica]]. El [[1967]], l'organització va organitzar la seva primera acció d'envergadura contra les forces militars sud-africanes presents a [[Colònia de Rhodèsia|Rhodèsia del Sud]] (Zimbabwe) on estaven en suport de les forces armades rhodesianes, l'operació Wankie fou fallida. Desenes de guerrillers intentaren entrar a Sud-Àfrica, amb l'ajuda del moviment guerriller local [[Zimbabwe African National Union|ZANU]]. La majoria dels combatents van ser morts o empresonats. Alguns van aconseguir trespassartraspassar la frontera del [[Riu Zambezi]].

El 1967-68 en col·laboració amb el [[Exèrcit Revolucionari del Poble de Zimbabwe|Zimbabwe People's Revolutionary Army]] (ZIPRA) emprengué noves operacions per la infiltració d’operatius formats del MK a Sud-àfrica d’acord amb el concepte de guerra de guerrilles amb base rural. NoAquesta obstantnova aixòcampanya, algunsanomenada Sipolilo, fou també fallida. molstMolts efectius es van veure obligats a traslladar-se a Botswana i altres van haver de retirar-se a Zàmbia després de trobar dificultats considerables, particularment la manca de bases entre la població.

Després de la fallida de les campanyes de Wankie and Sipolilo, [[Chris Hani]] i 6 altres comandants del MK que havien participat i sobreviscut en les campanyes guerrilleres, emergint com a nous liders del moviment, feren arribar al lideratge de l'ANC un memoràndum, conegut com el ''Memoràndum Han''i, molt crític amb la direcció empresa per [[Joe Modise]]. El [[1969]], el MK redefiní la seva estratègia militar en la conferència de Morogoro (Tanzània). L'ANC va prendre la decisió de canviar l’enfocament dd’enviard’enviar grups armats de quadres al país per provocar la guerra de guerrilles de tipus rural i, en canvi, va emfatitzar que calia un període de reconstrucció política dins del país, necessari ja que el desenvolupament amb èxit de la lluita armada depenia de la mobilització política i forta d'estructures clandestines.

La lluita militar es considerava que només formava part i es guiava d’una estratègia política més àmplia per garantir que la batalla contra l’apartheid es pogués lluitar en tots els fronts possibles, i no només un exèrcit o guerrilla sinó tots els oprimits per l’apartheid: "Quan parlem de lluita armada revolucionària, estem parlant de lluita política mitjançant mitjans que inclouen l’ús de la força militar (...) És important remarcar-ho perquè el nostre moviment ha de rebutjar totes les manifestacions del militarisme que separa la lluita dels pobles armats de la seva context polític", declarava l'MK en els seu document d'Estratègia i Tàctiques .