Longobards: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
+ referència
Cap resum de modificació
Línia 6:
Entre els diferents pobles germànics que havien abandonat el seu antic territori per viure en millors terres, cal esmentar els longobards, un poble guerrer originari d'[[Escandinàvia]].<ref>{{ref-llibre|cognom = Pau Diaca|enllaçautor=Pau Diaca|títol= Historia Longobardorum|capítol=llibre 1 capítol I|llengua =llatí}}</ref> Comanats pels seus líders Ybor i Agió, es van instal·lar a l'Europa continental, a la ribera de l'[[Elba (riu)|Elba]]. Habitaven a principi del [[segle I]] la regió a l'oest de l'Elba inferior a l'esquerra del riu (al sud-oest de les terres del poble dels [[saxons]] que habitaven les terres de la dreta de l'Elba cap a [[Jutlàndia]]).{{sfn|Jarnut|2002|p=7-8}}<ref>{{ref-llibre|cognom=Tàcit|enllaçautor=Tàcit|títol=Germania|capítol= XL}}</ref> Limitaven a l'oest amb els [[caucis]] menors, els [[fosis]] i els [[angrivaris]]; al nord amb l'Elba; a l'est amb els [[sèmnons]]; i al sud amb els [[queruscs]].
 
Després, van caure sota domini del rei marcomà [[Marabodus]],{{sfn|Jarnut|2002|p=8}} del qual després es van separar i juntament amb els sèmnons es van unir a la confederació dels queruscs contra els marcomans.{{sfn|Capo|1992|p=383-384}} A la mort d'[[Armini]], el poder dels queruscs va entrar en decadència. El rei Italus fou enderrocat i expulsat, però els longobards li van donar suport, el van restaurar, i van estendre els seus territoris cap al sud (Halle, Magdeburg i Leipzig). Però després, els longobards van desaparèixer de la història durant algun temps. [[Claudi Ptolemeu]] els torna a esmentar i els situa entre el Rin i el Weser i darrere d'aquest riu fins a l'Elba, és a dir, els territoris de l'antiga confederació dels queruscs, cosa que suposaria un increment del seu poder. Però després tornen a desaparèixer dels relats històrics.<ref>{{ref-llibre|nom=Claudi|cognom=Ptolomeu|enllaçautor=Claudi Ptolemeu|títol=Geografia|capítol= III}}</ref>
 
A mitjan segle II dC van emigrar cap al [[Danubi]], i el creuaren al costat de grups lugis (victofals i lacrings). Un petit incís de [[Pere Patrici el Mestre|Pere Patrici]], historiador romà d'Orient del {{segle|VI}},<ref name="Blockley1992">{{cite book|first=R. C.|last=Blockley|title=East Roman Foreign Policy: Formation and Conduct from Diocletian to Anastasius|language=anglès|year=1992|publisher=Cairns|isbn=978-0-905205-83-0}}</ref> els situa a la meitat del {{segle|III}} com a aliats dels [[obis]] ([[obii]]) a la frontera de [[Panònia]].<ref>[[Pere Patrici el Mestre]], ''Historiae'',6</ref>
 
Cap al [[370]], dirigits per Agelmund, van avançar fins a més enllà del [[Vístula]] i van arribar al nord dels [[Càrpats]], si bé van quedar sotmesos als [[huns]].<ref>[[Origo gentis Langobardorum]] XVII</ref> Independitzats a la mort d'[[Àtila]], es van establir en les terres entre el Vístula i l'[[Oder]] sota el seu cabdill [[Gedeoc]] (cap al [[488]]), i es van convertir al [[arrians|cristianisme d'Arrià]].{{sfn|Cardini|Montesano|2006|p=81}}