Revisió del 18:00, 23 des 2019 modifica ArnauBot (discussió \| contribucions) Bots 660.208 edits Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors ← Edició anterior		Revisió del 21:56, 24 gen 2020 modifica desfés Leptictidium (discussió \| contribucions) Administradors 354.656 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 96: De l'època romana, es conserven l'amfiteatre i un aqüeducte, a més d'altres restes menors. També hi ha antigues cisternes, les ruïnes d'un temple circular i molts sepulcres que, probablement, van ser-ne la necròpoli. Va passar a domini ~~bizantí~~[[Imperi Romà d'Orient\|romà d'Orient]] el [[633]]. Amb l'hegemonia dels musulmans al Mediterrani, es va constituir a Caralis un govern local nominalment dependent de ~~Bizanci~~Constantinoble i, de fet, independent, al front del qual hi ha Gialeto (687-722). Des del 720 al 880, la regió fou objecte dels repetits atacs sarraïns. El govern autònom es va expandir cap a l'interior i amb les terres de part de l'illa va formar el [[jutjat de Càller]], que va tenir la capital a S. Igia, prop dels pantans del mateix nom. Donada Sardenya pel [[papa]] a la [[corona d'Aragó]] el [[1297]], la [[conquesta de Sardenya]] va començar el [[1323]]<ref>{{Ref-llibre \|títol=Iglesias: Le fortificazione medievali \|url=http://www.comune.iglesias.ca.it/~accprod/images/stories/IGLESIAS%20fortificazioni1.pdf \|llengua=italià i anglès \|editorial=Scuola Sarda Seditrice \|data=2009 \|pàgines= \|isbn= }}</ref> i, el 19 de juny de [[1324]], després [[Setge de Castel di Castro\|de la caiguda]] de Càller, se signa la capitulació, segons la qual la [[República de Pisa]] cedeix a Jaume el Just tots els drets sobre Sardenya. Fou assetjada pels catalans i el castell ocupat el [[1326]] i s'hi va introduir l'administració catalana. El governador català de Càller era al mateix temps governador de tota l'illa, fins que el [[1354]] es va repartir el comandament amb el de Logudor.

Càller: diferència entre les revisions