Revisió del 21:57, 24 gen 2020 modifica Leptictidium (discussió \| contribucions) Administradors 353.606 edits →‎Història ← Edició anterior		Revisió del 21:57, 24 gen 2020 modifica desfés Leptictidium (discussió \| contribucions) Administradors 353.606 edits →‎Història Edició següent →
Línia 92: Durant tot l'imperi, va continuar com a capital de l'illa. La ciutat mai va ser colònia, però els habitants van obtenir els drets de ciutadania. A la meitat del {{segle \|V}}, va caure en mans dels vàndals com la resta de l'illa ([[455]]), i els bisbes africans que no acceptaven l'arrianisme s'hi van refugiar. De l'època romana, es conserven l'amfiteatre i un aqüeducte, a més d'altres restes menors. També hi ha antigues cisternes, les ruïnes d'un temple circular i molts sepulcres que, probablement, van ser-ne la necròpoli. Línia 102: [[Fitxer:Cattedraleca41.jpg\|miniatura\|esquerra\|Capella de la Santa Espina a la [[catedral de Càller]]. Aquesta capella fou edificada cap al [[1328]], poc després de l'ocupació catalana, i és un exemple notable del [[gòtic català]] de Sardenya]] [[Fitxer:MausoleoMartinoII.jpg\|miniatura\|El mausoleu de [[Martí el Jove]] a l'interior de la catedral]] Càller va patir 10 epidèmies entre [[1348]] i [[1688]] i un incendi que en destruí un terç, el [[1388]]. La ciutat fou assetjada sense èxit pels jutges d'Arborea el [[1375]], ja que la flota catalana va arribar a temps. El [[1355]], s'hi van celebrar les corts insulars, cosa que es va repetir el [[1421]] i [[1481]]. Els jueus, establerts a Càller elal {{segle \|XIII}}, en foren expulsats el [[1492]]. El port de Càller fou la base per a l'expedició a Tunis d'[[Alfons el Magnànim]] ([[1435]]) i de [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic\|Carles V]] ([[1535]]), també del grup dels sards dirigits que van anar a la Batalla de [[Lepant]] el [[1571]]. Al {{segle \|XVI}}, es va disputar amb [[Sàsser]] la primacia de l'illa. Fou residència dels lloctinents i virreis catalans que havien substituït els antics governadors. En la Guerra de Successió, Càller fou partidària de [[Felip V d'Espanya\|Felip V]], però la flota anglesa la va bombardejar i va passar al bàndol austriacista. El [[1713]], l'illa fou lliurada a l'Imperi austríac pel [[tractat d'Utrecht]]. El cardenal Alberoni hi va dirigir una expedició que va assetjar i conquerir la ciutat el [[1717]], tot i l'heroica defensa del coronel català [[Jaume Carreres]]. Pel [[Tractat de Londres (1718)\|tractat de Londres]] de [[1718]], l'illa fou transferida a Savoia, i va agafar el nom de ''Regne de Sardenya'' el [[1720]]. Els virreis savoians van residir a Càller.

Càller: diferència entre les revisions