Bell Aircraft: diferència entre les revisions

 

El primer contracte militar de Bell va ser el 1937 amb el desenvolupament del maleït disseny del [[Bell YFM-1 Airacuda|YFM-1 Airacuda]], un bombarder-destructor poc convencional motoritzat amb dos hèlix de propulsió Allison. El YFM-1 incorporava tecnologia pionera per el seu temps, amb un sistema giro-estabilitzat per apuntar i un sistema de control de foc termoiònic. Incloent-hi el prototipus, només es van construir 13 unitats d'Airacudas, i van tenir un servei limitat amb l'USAAC abans de ser desestimades l'any 1942.

Bell va tenir un gran èxit l'any següent amb el desenvolupament del monomotor [[Bell P-39 Airacobra|P-39]] Airacobra, del que es van construir 9.588 unitats. Aprofitant la seva experiència anterior amb els motors Allison, el P-39 va col·locar el motor en el centre de l'aeronau, amb l'hèlice conduïda per un fust llarg a través del qual també es muntava el canó de 37mm , disparant a través de l'hèlice. A causa de persistents problemes de producció i desenvolupament, l'original turbosupercarregador va ser eliminat dels models de producció, sent substituït per un supercarregador d'una sola etapa i velocitat.