Principat de Catalunya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Plantilla
Línia 181:
Sovint s'ha utilitzat el títol nobiliari de príncep per l'hereu de la corona. En el cas de la [[corona d'Aragó]] l'hereu portava el títol de duc de Girona, més tard canviat a [[príncep de Girona]]. El Principat de Catalunya no és un títol nobiliari sinó una denominació jurídica equivalent a ''domini'' o ''sobirania''.
 
El nom de ''Principat'' es va seguir utilitzant en els [[Decrets de Nova Planta]] de l'administració [[Dinastia borbònica|borbònica]], amb l'àmbit restringit sense la Catalunya del Nord, i fou plenament vigent fins al [[{{segle |XIX]]|s}}. Els moviments republicans van preferir abandonar el nom de ''Principat'', però, en canvi, els moviments [[Pancatalanisme|pancatalanistes]] prefereixen mantenir-lo per referir-se a la Catalunya estricta, diferenciada de la [[Països Catalans|Catalunya Gran]]. Avui el terme ''Principat'' no està recollit en l'[[Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006|Estatut d'Autonomia de Catalunya]], però continua vigent com a denominació tradicional.
 
== Etimologia de ''Catalunya''==
Línia 189:
 
== Dignitat dels sobirans de Catalunya ==
Els sobirans de Catalunya tenien la [[dignitat (títol)]] de ''comtes de Barcelona''. Per bé que les jurisdiccions nobiliàries durant l'edat mitjana rebien la qualificació del seu senyor, de manera que un comte regia un comtat, un duc regia un ducat, i un rei un regne, i malgrat que la fundació i estructuració de Catalunya com un estat medieval<ref name="SESMA02"/> fou obra del rei [[Alfons II d'Aragó]] «el Cast», la [[dignitat (títol)]] que aquest ocupà com a sobirà de Catalunya fou el [[reputat]] i prestigiós títol que el seu pare [[Ramon Berenguer IV de Barcelona]] sempre havia exhibit en primer lloc jeràrquic i com a més important, el de ser ''comte de Barcelona''. Denominacions com la de «rei de Catalunya-Aragó», «rei catalanoaragonès» o «comte rei», van ser creades a les darreries del [[{{segle |XIX]]|s}} i no responen als usos històrics ni a l'ordenament protocol·lari tradicional del Principat de Catalunya. El rei [[Alfons II d'Aragó]] «el Cast» fou el primer que va rebre i unir els títols de ''rei d'Aragó'' i ''comte de Barcelona'', intitulant-se el [[1166]]: «''Ego Ildefonsus, Dei gratia rex Aragonensium et comes Barchinonensium''»; aquestes dignitats foren heretades pels seus successors, a les quals s'anaren afegint la resta de [[dignitat (títol)|dignitats (títols)]] de sobirania sobre els territoris conquerits, i s'arribà el [[1405]] al rei [[Martí I d'Aragó]] «l'Humà», que s'intitulava: «''En Marti, per la gracia de Deu Rey Darago, de Valencia, de Mallorques, de Sardenya e Corsega, e Comte de Barchinona, de Rossello, e de Cerdanya''». La corona i títol principal dels monarques del [[casal d'Aragó]]<ref>[[Ferran Soldevila]]: [http://books.google.cat/books?id=RuRpE4cN-loC&lpg=PA158&ots=AGDhnFMGfe&dq=sant%20sepulcre%20patriarca%20guillem&hl=ca&pg=PA161#v=onepage&q=&f=false Història de Catalunya, Volum 1, cap. VII], pàg. 161 {{Citació2|El Casal de Barcelona fou designat, àdhuc pels catalans mateixos, amb el nom de Casal d'Aragó}}</ref> del llinatge dels comtes de Barcelona fou la de ser [[rei d'Aragó|reis d'Aragó]],<ref>[[Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago]]{{Citació2|On con los reys Darago sien estrets de reebre lo dit sant sagrament de unccio en la ciutat de Ceragoça la qual es cap del '''regne Darago lo qual regne es títol e nom nostre principal''': covinent cosa es e rahonable que axi mateix en aquella los reys Darago reeben la corona e les altres insignies reyals axi con veem quels emperadors prenen en Roma la principal corona la qual ciutat es cap de lur imperi|Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón, Vol. 5; pàg 271; [[Pròsper de Bofarull i Mascaró]]}}</ref> raó per la qual la dignitat de [[rei d'Aragó]] sempre ocupà la posició jeràrquica primera i principal. La [[dignitat (títol)]] de ''comte de Barcelona'' pel sobirà de Catalunya quedà segellada jurídicament durant el regnat de [[Pere el Gran]]; en iniciar aquest el seu regnat, modificà el costum dels seus antecessors i optà per emprar només el títol de ''rei d'Aragó'', renunciant a utilitzar els títols de ''rei de València'' i ''comte de Barcelona''; així mateix creà un nou símbol com a distintiu personal, la [[creu d'Alcoraz]]. Aquest estil tan sols es modificà després de la conquesta de l'illa de Sicília el [[1282]], quan el rei passà a utilitzar el títol de ''rei d'Aragó i Sicília'' (''Aragonum et Sicilie rex''). Aquestes decisions crearen polèmica tant al Regne de València com a Catalunya, i en les [[Corts de Barcelona (1283)|Corts Catalanes de 1283]] s'aprovà la [[Constitució (llei)]] catalana núm. XXIX, que obligava al rei i als seus successors a incloure aquest títol en totes les seves cartes i segells, i que en la pràctica obligava al rei d'Aragó a intitular-se ''comte de Barcelona'' a Catalunya.<ref name="SABATE-2007">[[#SABATE-2007|Sabaté 2007]], p. 63{{cita|Esta visión unitaria desde el inicio del territorio catalán en torno al titular de Barcelona tiene un punto de sujeción jurídica en la constitución de las cortes de 1283 que limita al rey de Aragón a intitularse conde de Barcelona en Cataluña}}</ref>
 
{{cita|[Constitució] '''XXIX'''. ''Item volumus et concedimus quod deinceps tam in litteris quam cartis et sigillis nostris scribamus nos et successores nostri Comitem Barchinone''.}}