Itàlia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m Plantilla |
||
Línia 254:
El {{segle|VI|s}} l'emperador [[Justinià I]] va reconquerir Itàlia dels [[ostrogots]]. La invasió d'una nova onada de [[germànics|tribus germàniques]], els [[longobards|llombards]], van condemnar aquest assaig de ressuscitar l'[[Imperi Romà d'Occident]], però les repercussions del fracàs de Justinià van perdurar amb el temps. Durant els tretze segles posteriors, quan les nacions-estats van sorgir al nord dels [[Alps]], l'estructura política d'Itàlia era una xarxa de ciutats-estats feudals, tiranies petites i d'invasors estrangers. Els estats medievals italians més importants van ser el [[Regne de Sicília]], els [[Estats Pontificis|Estats Papals]], el [[Ducat de Milà]] i la [[República de Venècia]].
Durant diversos segles els successors de Justinià van convertir-se en una força tenaç en la política italiana, prevenint que altres potències com ara els àrabs, el [[Sacre Imperi Romanogermànic]], o el [[papa]]t hi formessin un regne italià unificat, i alhora sense aconseguir recrear la Itàlia romana. Altres imperis transalpins van aconseguir dominar diverses regions d'Itàlia. I encara que el seu domini va ser temporal, i la Itàlia com a Estat unificat no es va formar sinó fins al
Cap dels imperis transalpins van assolir la unificació d'Itàlia, ja que el seu èxit amenaçava la supervivència de les potències medievals d'Itàlia: l'[[Imperi Romà d'Orient]], el [[Papa]]t i els [[normands]]. Aquests últims, i els descendents dels [[longobards|llombards]], es van oposar a la formació de qualsevol ordre polític dominant sobre Itàlia.
Línia 309:
=== Del liberalisme al feixisme (1870-1922) ===
Al nord d'Itàlia, la industrialització i la modernització havien començat durant l'última meitat del
La democràcia parlamentària es va desenvolupar ràpidament durant el {{segle|XX|s}}. L'[[Estatut Albertí]] de 1848 es va estendre per incloure tot el [[Regne d'Itàlia (1861–1946)|Regne d'Itàlia]] el [[1861]] atorgant les llibertats bàsiques, però les lleis electorals excloïen les classes sense propietats i educació del dret al vot. El [[1913]] es va aprovar el [[sufragi universal]] per als homes. El Partit Socialista es va convertir en el partit polític principal.
A partir de les últimes dues dècades del
El camí cap a la democràcia liberal moderna va ser interromput per la [[Primera Guerra Mundial|Primera guerra mundial]] (1914-1918). Al començament, Itàlia va romandre neutral, però el [[1915]], sota la pressió del Regne Unit i França, Itàlia va signar el [[Tractat de Londres (1915)|Pacte de Londres]] fent-se un aliat. A canvi de la seva participació, els altres dos Estats van prometre que en finalitzar la guerra, Itàlia rebria Trento, Trieste, Istria, Dalmàcia i alguns territoris de l'actual [[Turquia]]. Itàlia va derrotar l'[[Imperi Austrohongarès|Imperi austrohongarès]] el novembre de 1918. Durant la guerra, tanmateix, 600.000 italians van morir i l'economia es va col·lapsar amb altes taxes d'[[inflació]] i d'[[atur]]. En el Tractat de pau, Itàlia només va rebre Trento, Trieste i Istria però no pas totes les terres promeses en el Pacte de Londres, de manera que la victòria va ser considerada com a victòria "mutilada". Després de la [[Guerra grecoturca (1919-1922)|Guerra Greco-Turca]] de 1919-1922, Itàlia va annexar formalment el [[Dodecanès]] que havia ocupat durant la guerra.
| |||