Revisió del 19:31, 23 gen 2020 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.547 edits m Plantilla Etiqueta: PAWS [1.2] ← Edició anterior		Revisió del 12:26, 25 gen 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.547 edits m Plantilla Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 38: El [[1200]], el regne de Navarra va perdre els actuals territoris d'[[Àlaba]], [[Guipúscoa]] i el [[Duranguesat]], que són annexionats pel monarca castellà. Així doncs, Navarra, separada dels altres territoris peninsulars del País Basc, va orientar la seva política d'expansió cap al nord i a l'est, als territoris fronterers amb França i Aragó. Navarra va ser annexionada parcialment al [[regne de Castella]] durant els segles XI i XII, i gairebé completament durant [[1512]] i [[1521]]. La resta del territori del nord va ser annexionada per França. Les tres províncies de l'actual Euskadi ja s'havien unit voluntàriament al regne de Castella intermitentment i van donar llur suport a la integració de Navarra amb Castella. Navarra, Àlaba, Guipúscoa i Biscaia van conservar els seus [[furs]]. Aquesta situació va perdurar fins al [[{{segle \|XIX]]\|s}} data en què van ser parcialment suprimits per [[Antonio Cánovas del Castillo]] després de la derrota carlina. Durant el [[franquisme]], només Àlaba i Navarra van conservar part de llurs antics furs, però van ser derogats en les altres dues províncies per decret del [[23 de juny]] de [[1937]] en ser considerades «traïdores» en no donar suport a la revolta i suprimint el primer Estatut d'Autonomia Basc. Aquest decret va ser parcialment modificat el [[6 de juny]] de [[1968]], suprimint els paràgrafs ofensius per a Guipúscoa i Biscaia, però conservant la resta dels articles. Va ser finalment derogat el [[30 d'octubre]] de [[1976]]. En l'actualitat, després de l'aprovació de l'[[Estatut d'autonomia del País Basc de 1979\|Estatut d'autonomia]], el [[1979]] Euskadi va constituir-se com a comunitat autònoma i va absorbir els drets forals dels tres territoris històrics que el conformen. L'altra província espanyola de parla basca, Navarra, no s'hi va unir, ans va formar una comunitat foral uniprovincial. Línia 144: == Demografia == En ser un centre industrial d'Espanya, el País Basc va ser un receptor d'immigrants d'altres regions d'Espanya, experimentant una creixença de població important des de mitjan [[{{segle \|XIX]]\|s}} fins a la dècada de [[1970]]. Tanmateix, amb la fi del proteccionisme econòmic i el descens de la [[taxa de natalitat]], la població basca va retrocedir i ha estat una zona amb creixement recessiu des de la [[Transició espanyola\|Transició]]. Mentre la població espanyola va créixer 18,46% entre [[1981]] i [[2006]], la població de la comunitat basca va reduir-se en un 0,05%. El territori d'Àlaba, que seria el que menys creixeria durant la [[revolució industrial]], és l'únic que no ha perdut població des dels anys 70, mentre que la que més n'ha perdut és [[Biscaia]]. Segons els cens del [[2005]], el País Basc compta amb 3,43% d'estrangers, un dels percentatges més baixos de l'Estat espanyol i menys de la meitat de la mitjana nacional de 8,47%. La [[taxa de creixement poblacional]] actualment és del 0,54%, i l'[[esperança de vida]] és de 76,4 anys per als homes i 83,7 anys per a les dones.<ref name="cifras"/>

Comunitat Autònoma del País Basc: diferència entre les revisions