L'origen de la sociologia s'emmarca en un context definit pels aclaparadors canvis propiciats per les ''dues grans revolucions'' que tingueren lloc a [[Europa]] durant el {{segle|XVIII|s}} i el [[{{segle|XIX]]|s}}. La [[Revolució Francesa]] assenyala el triomf d'idees i valors seculars com la llibertat i la igualtat sobre l'ordre tradicional. Les ciències i les realitats s'independitzen de la religió. La segona gran revolució començà a [[Gran Bretanya]] a la darreria del segle XVIII, fou la [[Revolució Industrial]]: un ampli espectre de transformacions socials i econòmiques que envoltà el desenvolupament d'innovacions tecnològiques com l'energia de vapor i les maquinàries que propulsava. L'auge industrial produeix un enorme desplaçament de llauradors cap a les fàbriques de les ciutats, el que generà una ràpida expansió d'àrees urbanes i propicià noves relacions laborals.
La demolició de les formes de vida tradicionals féu que els pensadors acceptaren el desafiament de desenvolupar noves interpretacions tant del món social com del món natural, partint de la constatació d'una existència autònoma de la societat, com a realitat concreta i com a categoria del pensament.
La sociologia va adquirir validesa al llarg del [[{{segle|XIX]]|s}} com a expressió científica del [[positivisme]] d'[[Auguste Comte]], i va assolir la maduresa amb la [[sociologia marxista]] i les obres d'[[Émile Durkheim]] (que derivarien en el [[Funcionalisme (sociologia)|funcionalisme]]) i [[Max Weber]] (que derivarien en l'interaccionisme).
