Diner: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m Plantilla |
||
Línia 65:
|editor=[[Naked Capitalism]]}}</ref><ref>David Graeber: Debt: The First 5000 Years, Melville 2011. Cf. http://www.socialtextjournal.org/reviews/2011/10/review-of-david-graebers-debt.php</ref> Quan l'intercanvi o barata ocorria normalment era entre estranys o enemics potencials.<ref name="Graeber, David pp. 153-154">{{ref-llibre|autor=[[David Graeber]]|títol=Toward an anthropological theory of value: the false coin of our own dreams|url=http://books.google.com/books?id=uo8tttilAlQC&pg=PA153|consulta= 10 febrer 2011|any=2001|editorial=Palgrave Macmillan|isbn=978-0-312-24045-5|pàgines=153–154}}</ref>
Moltes cultures de tot el món amb el temps van desenvolupar l'ús del [[diner mercaderia]]. La llista de materials que podrien ser utilitzats per qualsevol funció d'intercanvi és gairebé infinita. En veritat, podem estalviar, intercanvi, com en qualsevol assumpte. Per compres petites, històricament s'ha utilitzat com a mitjà d'intercanvi objectes fàcils de transportar i sense valor intrínsec real, però sense arribar a ser diner real. Com a mitjans de canvi que la humanitat ha utilitzat podem citar materials com la [[pedra]], la [[sal de cuina]], [[Conquilla|conquilles]], [[llavor]]s de [[cacau]], [[pell]]s d'[[animal]]s, [[Fulla|fulles]] de [[te]], [[destral]]s [[Metall|metàl·liques]], etc. Els diners basats en objectes van subsistir fins a finals del
=== Les unitats de compte no circulants ===
Línia 98:
A l'edat mitjana, totes les unitats monetàries es definien arreu en referència al seu pes en or o plata. Essent sotmeses al control de l'[[aliatge]], les monedes es podien canviar i substituir en funció del seu contingut en or i plata. A partir del {{segle|IX|s}} el comerç reneix amb la celebració de fires cada vegada més importants. Els [[Banc (empresa)|bancs]] van néixer en un primer moment com a canviadors de diners i ràpidament van evolucionar esdevenint els bancs en el sentit modern. La [[República de Venècia]], es va convertir en plataforma monetària del món. El seu èxit es va basar principalment en l'explotació de les diferències del preus de l'or i la plata a Orient i a Occident, i va provocar l'escassetat de diners a Europa, causant moltes dificultats que van afavorir la manipulació monetària distorsionant la relació entre el valor nominal i el contingut d'or i plata dels diners. La història dels diners es correspon amb la de la producció relativa d'or i plata i amb les variacions dels tipus de canvi entre aquests dos metalls. L'arribada de l'or després del [[descobriment d'Amèrica]]s va tenir conseqüències profundes, però la plata va continuar sent el principal metall dinerari a Europa.
Durant el
Aquest gran flux d'or va causar greus dificultats al bimetal·lisme en depreciar-se l'or respecte a la plata.<ref name=GECbm>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0084492&BATE=bimetal%25E2%2580%25A2lisme Bimetal·lisme], [[Gran Enciclopèdia Catalana]]</ref> com a resposta la [[Unió Monetària Llatina]] va intentar limitar la lliure encunyació de plata. A la [[dècada del 1870]] va ser la plata la que es va depreciar en incrementar-se la seva producció, això va conduir la Unió Monetària Llatina el [[1878]] a suspendre la llibertat d'encunyació de plata i el seu poder alliberador,<ref name=GECbm/> la fi del bimetal·lisme va conduir al monometal·lisme i l'adopció del [[patró or]], que es va mantenir fins al [[1914]], aquest any també es produeix la introducció del [[paper moneda]] parcialment convertible (fins llavors era convertible en or al banc).<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0124615&BATE=monometal%25C2%25B7lisme Monometal·lisme], Gran Enciclopèdia Catalana</ref>
| |||